Escultors Catalans (Medard Santmartí i Aguiló)

Barcelona, 1855 - Madrid, 11 de juny de 1891. Fou un escultor i artista català. Començà treballant al taller de Vicenç Oms, i passà posteriorment pels dels mestres Aleu i Roig; en paral·lel, estudiava a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Alguns dels seus primers treballs foren una parella de gegants per a la processó de Santa Maria del Mar (Gegants de Santa Maria del Mar), i un conjunt de cabuts per a la de la Corunya.

Fou deixeble de Jeroni Miquel Suñol i Pujol, i acompanyà aquest quan es traslladà a Madrid. Amb l'escultura La pesca guanyà la medalla segona de la "Exposición Nacional" del 1878, i a l'any següent el Ministeri de Foment el becà per anar a perfeccionar estudis a Roma. En l'estada a la capital italiana esculpí Sacrifici de Políxena (1880, relleu), El soldat de Marató (1883), El sacrifici d'Ifigènia i el grup Istolaci i Indortes alçant el crit d'Independència pàtria (1884). Després de tornar de Roma, fou autor de Foner balear i La Verge de les Escoles Pies abans d'esculpir uns Sant Mateu i Sant Joan, per a la Real Basílica de San Francisco el Grande de Madrid (1884?); i retrats de Manuel Becerra (1885), José Casado del Alisal i Emilio Castelar. El 1889 feu l'estàtua del Marqués de Pontejos (Joaquín Vizcaíno y Martínez Moles, fundador de la Caixa d'Estalvis de Madrid), gràcies a un encàrrec guanyat en concurs. Es presentà a diverses exposicions.