Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria dels Turers)

És una església catòlica romana que es troba a Banyoles (Pla de l'Estany). Està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció i és una de les esglésies parroquials de la localitat. Depèn del bisbat de Girona. Està protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta, bàsicament, d'uns església gòtica de nau única coberta amb volta de creueria i amb la capçalera poligonal de set costats, a la qual es van afegir, en èpoques diverses, sengles naus i capelles laterals. La del costat nord al segle XVII i la del costat sud al segle XIX. És un dels primers exemples acabats d'aquesta tipologia tan característica de l'arquitectura gòtica catalana.
Construïda amb pedra de Banyoles, constava originalment d'una sola nau de quatre trams (potser amb alguna capella lateral) coberts amb volta de creueria. Fa 11,3 metres d'amplada. La capçalera és de forma poligonal dotada de grans finestrals i contraforts a l'exterior.
Actualment l'església presenta una disposició de tres naus a causa dels afegits dels segles XVII i XIX que obeïren a les necessitats d'engrandiment de l'església. El presbiteri està presidit per una imatge de la Mare de Déu d'alabastre blanc, obra de l'escultor banyolí Josep M. Bohigas Masoliver (1957) inspirada en les marededeus gòtiques. La clau de volta del presbiteri representa l'Agnus Dei.
La portada lateral sud de l'església, es tracta d'una porta practicada en esbocinat, coberta per una gran arcada de mig punt lleugerament apuntada, i adovellada. Cinc arcs apuntats i concèntrics emmarquen el timpà on s'hi troba una pintura que representa Crist crucificat al Calvari flanquejat per dues figures que es creu que representen Santa Cecília i Sant Bartomeu. Al costat d'aquestes figures apareixen, molt esborrats, dos personatges agenollats en actitud orant. L'estil d'aquestes pintures es relaciona amb el de les pintures de la capella de Santa Margarida de la Seu Vella de Lleida, adscrites a l'estil gòtic lineal i datables a la primera meitat del segle XIV.
A la façana de ponent hi sobresurten el campanar d'espadanya, l'òcul i el cancell afegit al segle XIX (1849). Aquest queda adossat a la façana pels seus extrems laterals (esquerra i dreta), avança vers l'exterior en un pronunciat sobresortint, formant un gran vestíbul. A l'Institut d'Art de Chicago es conserva un Crist crucificat medieval procedent d'aquesta església, on encara es trobava a començaments del segle XX.