Portugal, segle XV - Barcelona, m. 1554, va ser un pintor portuguès arribat a Barcelona el 1513. Nunyes fou un més entre els molts artistes forans castellans o estrangers que, a falta d’artistes autòctons competents, anaren a Catalunya. Escultors com el burgalès Bartolomé Ordoñez i el basc Martín Díez de Liatzasolo, o francesos com Joan Petit Monet i Joan de Tours; pintors com Joan Cardona de València, l’andalús Juan de la Fuente, o els alemanys Aine Bru, Joan de Borgunya d'Estrasburg, els italians Nicolau de Credença i Jaume Nasaro de Nàpols, o el grec Pere Serafí i el portuguès Enric Fernandes, són alguns dels personatges que volten per Barcelona, i amb qui Pere Nunyes buscarà establir-hi relació i cooperació.
Les arts catalanes dels segles XVI i XVII -com també arreu d’Europa- manifesten uns processos de canvi explicables sobretot per la importació i la progressiva assimilació de models d’origen italià. El procés d’assimilació del model es produeix de manera desigual i particular a cada territori. A Catalunya, les formes gòtiques predominaven en el paisatge, malgrat la difusió de gravats que difonien per tot Europa les obres d'autors com Rafael o Miquel Àngel, proporcionant llavors fonts d’inspiració. L’obra artística més sol·licitada del moment será l’art del retaule: hospitals, parròquies, esglésies conventuals i centres monacals esdevindran els principals clients dels artistes
No hay comentarios:
Publicar un comentario