Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Conesa)

Va ser construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà. A finals del segle XIII, el monestir de Santes Creus començà a tenir drets sobre Conesa, que s’anaren incrementant el segle següent fins a aconseguir, l’any 1383, el ple domini sobre el lloc. La situació es mantingué fins a la fi de l’antic règim.
La parròquia de Santa Maria de Conesa es començà a organitzar el segle XII, poc després de la repoblació; d’antuvi va estar adscrita al bisbat de Vic, però a mitjan segle XII passà a dependre de l’arquebisbat de Tarragona. No coneixem res del primitiu temple romànic dels primers temps, però s’han conservat documents -fet no gaire habitual¬- sobre la construcció de l’actual església, un edifici gòtic del segle XIV. Es tracta d’unes notes inèdites recollides de l’arxiu parroquial per Tomàs Capdevila mentre era rector de Conesa l’any 1936. Aquestes notícies han estat publicades en una monografia sobre Conesa. Segons aquestes notes, el pati on hi ha l’església fou adquirit el 1335 per 360 sous, la qual cosa indica que no devia ser al mateix indret on hi havia l’església antiga (aquesta devia ser al castell que féu enderrocar l’abat Contijoch de Santes Creus el segle XVI per construir la casa delmera del monestir). Aquell mateix 1335, els jurats de la vila i el mestre de cases Guillem Pedrola de Guimerà formalitzaren el contracte de construcció del temple. Les obres s’allargaren fins a 1347, any en què es paralitzaren i deixaren sense construir un tercer tram de la nau al costat de ponent, que ja no es bastí.