miércoles, 17 de octubre de 2018

Literatura Catalana (Antoni Turull i Creixell)

Nacio en Barcelona, el 5 de mayo de 1933 - Fallece en Bristol (Gran Bretaña). Poeta, novelista y traductor. De familia burguesa, estudia en las universidades de Zaragoza y Barcelona y se doctora en el Pontificium Athenaeum de Roma. Después de realizar diferentes trabajos en Barcelona ejerce de lector de la Universidad de Glasgow y de profesor de castellano y catalán en la Universidad de Bristol, donde impulsa la creación de los Estudis Catalans y promueve diversas actividades culturales. 
Su poesía, social y popular, conecta con la de sus admirados poetas Joan Oliver y Nicolás Guillén. A su primer libro, A l'oreig del capvespre (1971), le siguen más tarde Poesia prima (1986) y Bitllet de tornada (1990). 

En el ámbito narrativo, en 1985 gana el premio Sant Joan de novela con La torre Bernadot, donde recrea sus años juveniles. Destaca como ensayista en su estudio literario Pere Quart, poeta del nostre temps (1983) y como traductor, con las versiones poéticas al catalán de la obra de William Blake, Cançons d'innocència i d'experiència(1975). Una parte de su obra sigue aún inédita. 

Literatura Catalana (Anselm Turmeda)

Nacio en Palma de Mallorca, c. 1355 - Túnez, después de 1423). También llamado Abdallah at-Tarjuman, es un escritor mallorquín que tiene parte de su obra en árabe. 
Ingresa en el orden de los franciscanos y estudia teología, física y astrología en Lleida, Bolonia y probablemente también en París. Hacia los treinta y cinco años se convierte al islam y se establece en Túnez, donde llega a ocupar cargos importantes. 
Es autor del Llibre de bons amonestaments (1398), una recopilación de consejos morales escritos en versos de rima fácil, que tiene una gran difusión en las escuelas de los Países Catalanes hasta mediados del siglo XIX. También escribe Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), un poema alegórico de 123 estrofas; y una serie de profecías (1404-1407), donde hace alusión a la política y la religión. Se le atribuye la autoría de la recopilación de refranes Llibre de tres (1405-1407). Su obra más conocida es Disputa de l'ase (1418), una narración satírica de una gran agilidad expresiva, donde el autor discute con un asno sobre la superioridad del hombre sobre los animales. También escribe una obra en árabe, Tuhfat al-'aribfi radd 'alá ahl al-salib (1420), donde describe su conversión al islamismo, la vida de los sultanes que lo acogen y una serie de argumentos contra el cristianismo. 

Representa, seguramente, el único caso en època medieval de un escritor en una lengua europea y en lengua árabe que se considera un clásico en ambas literaturas. 

jueves, 13 de septiembre de 2018

Muntanyes Catalanes (Tumeneia)

O Tuc dera Humenèja en occità, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran) en Lleida, situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
El pic, de 2.783,1 metres, es troba en la Serra de Tumeneia, que separa la sud-oriental Capçalera de Caldes de la nord-occidental Vall de Valarties. Està situat al nord-est de la Bretxa de Pauss i al sud del Coll de Tumeneia.
- Des del Refugi Joan Ventosa i Calvell:
  via la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia, l'Estany Cloto i Bretxa de Pauss.
  via la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia i Coll de Tumeneia.
- Des del Refugi de la Restanca:
  via Lac de Mar i Bretxa de Pauss.
  via Coll de Tumeneia.

Literatura Catalana (Núria Tubau i Jordi)

Nacio en Barcelona, en 1931. Escritora, traductora y profesora. En el año 1963 se presenta en el concurso de obras de teatro inéditas en lengua catalana que organiza el Teatre La Faràndula de Sabadell con la obra Brindis a la joventut y gana el segundo premio. Posteriormente será reconocida en diversas ocasiones por el mismo Teatre la Faràndula y, en 1972, obtiene el Premio Ciudad de Barcelona de teatro infantil por la obra Princeses, deesses... foteses! (1980). Ha publicado los títulos Any de neu, any de Déu (1977) y Marco Polo, el veneciano (1984). También es responsable de la adaptación de la obra de Marta Mata El país de les cent paraules (1981). Ha traducido, del francés, las narraciones juveniles L'estany perdut (1968), de L. N. Lavolle, El viatge d'en Nicolau (1989), de Jean Guilloré i L'accident (1990), de Irina Drozd, así como, del castellano, la obra Groc Molière (1991), de M. Dolores Blanco Callejas.

Además de su trayectoria literaria, Núria Tubau ha trabajado como profesora de catalán y de teatro en Barcelona y en el Prat de Llobregat, dentro del marco del Plan de Normalitzación Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Xulio Ricardo Trigo)

Nacio en Betanzos (A Coruña), en 1959. Escritor, traductor y artista plástico. Ha publicado una decena de novelas, como por ejemplo La desaparició d'Evelyn (Planeta, 1995) o Després de l'oblit (Proa, 2005), y también libros de poesía: Lectures d'un segle (Columna, 1993), Far de llum grisa (Edicions 62, 1997) o La veritat cansa (Bromera, 2005). Tales obras le han valido los premios Ausiàs March, Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol o Joanot Martorell, entre otros.

Ha trabajado como periodista cultural en medios como El Temps, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, entre otros. Desde 1993 se dedica a escribir, a la vez que colabora en la prensa y mantiene en la red el blog El violinista celest, sobre temas de literatura y arte. Como traductor ha realizado versiones de autores gallegos y portugueses al catalán. Desde 2004 dirige la colección de narrativa "Escriptures", de Perifèric Edicions. El 2005 se traslada a la ciudad de Tarragona, donde es subdirector de Escola de Lletres.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Joan Triadú Font)

Nacio en Ribas de Freser (Girona), el 30 de julio de 1921 - Fallece en Barcelona, el 30 de septiembre de 2010. Fue uno de los críticos literarios catalanes más destacados del siglo XX. Desde muy joven se dedicó al estudio de las lenguas clásicas y a estructurar la literatura catalana después de la dispersión literaria que provocó la Guerra Civil. Antologías como la Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o la Antologia de contistes catalans (1953) se convirtieron en instrumentos clave para la proyección de la literatura de la posguerra, así como los libros posteriores La novel·la catalana de postguerra (1982) y La poesia catalana de la postguerra (1985).

Poeta, traductor y maestro de críticos y ensayistas, Triadú ha construido una obra rica en matices y experiencias que, lejos de una significación meramente literaria, ha querido acercar la literatura a la sociedad, también desde la militancia cultural. Fundador de revistas e iniciativas literarias, articulista y defensor de la personalidad de Cataluña, ha visto reconocida su labor con premios como la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre otros muchos.

El año 2001 publicó el dietario Dies de memòria 1938-1940, un testimonio fundamental para comprender la enorme derrota humana de unos años injustos. Su obra merece un sitio privilegiado en nuestra literatura. Es miembro emérito del Institut d'Estudis Catalans.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Matthew Tree)

Nacio en Londres (Gran Bretaña), el 30 de diciembre de 1958. Novelista y narrador. En 1978 aprende catalán de manera autodidacta y en 1984 se establece en Barcelona. Es autor de las novelas Fora de lloc (1996), Privilegiat (2001, Premi Columna) y De fora vingueren (2016 y escrita originalmente en inglés con el título SNUG, del 2013). Con el libro de relatos Ella ve quan vol obtiene el Premio Andròmina de narrativa de 1999. También es autor de los títulos CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (2000), Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona (2004), Contra la monarquia (2004), Aniversari. Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans (2005), La puta feina (2006), La vida després de Déu (2007), Negre de merda. El racisme explicat als blancs (2011) y Com explicar aquest país als estrangers (2011).

Dentro del colectivo Germans Miranda participa en los libros de relatos Aaaaaahhh... Dotze contes eròtics (1998), El Barça o la vida (1999), Tocats d'amor (2000), Contes per a nenes dolentes (2001) y La vida sexual dels germans M. (2002). Matthew Tree ha traducido varios títulos de autores catalanes al inglés como las obras Armadillo skin (Pell d'armadillo) de Jordi Puntí o Goya's Glass (Dona dels cent somriures) de Monika Zgustová. Es colaborador habitual de medios como El Punt Avui, Catalonia Today y The Times Literary Supplement.

https://www.escriptors.cat/

miércoles, 12 de septiembre de 2018

Muntanyes Catalanes (Canigó [II])

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades". Jacint Verdaguer li va dedicar el poema Canigó, la qual cosa va motivar que la muntanya, vista des de Vernet, aparegués en el bitllet de 500 pessetes que l'any 1971 es va dedicar al poeta.
És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vetllen tota la nit. L'endemà baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans. El foc que encendrà la flama del Canigó es manté encès al llarg de l'any dins d'una hornacina a l'interior del Castellet de Perpinyà.


Muntanyes Catalanes (Canigó [I])

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest). Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 m. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

La ministra d'Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol del 2012 el Canigó "Gran Paratge de França", amb la seva ortografia original catalana, després d'una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.


El cim del Canigó, termenal dels municipis de Taurinyà i Vernet, és molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots ells tenen vessants de la muntanya dins del seu terme comunal. El Canigó es troba enmig d'una serralada de tres cims, amb el Pic Jofre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.


Literatura Catalana (Anna Tortajada Orriols)

Nacio en Sabadell, 24 de mayo de 1957. A los veinte años se traslada a Alemania, donde vive durante cuatro años y estudia Filología hispánica.
Trabaja durante muchos años como traductora del alemán al catalán y el castellano de textos técnicos y literarios para diferentes editoriales antes de empezar a publicar sus propios libros. Algunas de estas obras han sido traducidas a diversas lenguas –entre otras el italiano, el japonés, el holandés, el polaco y el portugués. Colabora con diversos medios de comunicación y realiza trabajos editoriales para diferentes empresas.
Desde el año 2000 y durante el curso escolar, realiza una actividad complementaria a la lectura de sus libros, en los centros de enseñanza, institutos, escuelas de adultos y colegios de Cataluña y de Andorra.
También realiza talleres de lectura y escritura en bibliotecas, centros cívicos y educativos.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Josep Maria Tortajada Estruch)

Nacio en Sabadell, el el 25 de febrer de 1969. El año 1997 se licencia en Ciencias de la Comunicación y empieza a trabajar en la enseñanza secundaria en la especialidad de Ciencias Sociales. El 2009 obtiene el Diploma en Estudios Avanzados en Didáctica de las Ciencias Sociales por la Universidad Autónoma de Barcelona.
Ha colaborado con algunos artículos sobre historia, literatura o didáctica en diversas publicaciones.
Es autor de la novela La Suite de Sofia (2009), finalista del premio Pere Calders de narrativa, y de las novelas para jóvenes lectores Bombons i un veí estrany per no caure en un parany (2013) y Un mètode explosiu per salvar uns crancs i un riu (2015).

https://www.escriptors.cat/



Literatura Catalana (Josep Tort Lavilla)

Nacio en Manresa, en 1957. Licenciado en magisterio por la Universidad Autónoma de Barcelona, también ha hecho cursos de danza contemporánea y comedia del arte en el Instituto del Teatro de Barcelona y de Vic, así como cursos de voz, canto, percusión y técnicas de circo.
Ha hecho un sinfín de cosas desde el siglo pasado: pasacalles, radio, marionetas, grabaciones de cuentos y canciones. Ha contado y cantado y hasta ha explicado como se hace.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Màrius Torres i Perenya)

Nacio en Lleida, el 30 de agosto de 1910 - Fallece en Sant Quirze Safaja (Barcelona), el 29 de diciembre de 1942. Poeta. A los 25 años contrae la tuberculosis y tiene que pasar el resto de su vida en un sanatorio. Escribe durante el período de la Guerra Civil y la inmediata posguerra, y hay subyacente en sus poemas una simbiosis entre el sufrimiento físico del día a día del poeta y el sufrimento colectivo de la patria vencida. Permanece inédito hasta que su amigo Joan Sales publica en 1947 de manera póstuma, en México, la recopilación Poesies, que influye notablemente en los escritores de los primeros treinta años de la posguerra.
Es considerado por la crítica uno de los poetas catalanes más importantes del siglo XX. Su obra ha sido traducida al castellano y al inglés.

https://www.escriptors.cat/

lunes, 10 de septiembre de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic de Salòria)

O Bony de Salòria és una muntanya de 2.789 metres situada als Pirineus, entre els municipis de les Valls de Valira a l'Alt Urgell i d'Alins al Pallars Sobirà (Lleida). És el cim més alt de la comarca de l'Alt Urgell i forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El nucli de població més proper és Os de Civís. El Salòria domina les valls d’Os de Civís i de Conflent i és el punt culminant de la carena que delimita la part nord de l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Pel NE la carena prové del Port de Cabús o Port de Cabrís, on s’acaba la pista forestal que ve de Tor, i per l’O del Portarró de Sabollera. Per la part SE limita amb el coll de Conflent. Presenta una morfologia suau i amable que es cobreix de vegetació gairebé al complet exceptuant el període d’innivació.
Des del cim, on s’hi troba un vèrtex geodèsic (referència 270072001), es gaudeixen d’unes fantàstiques vistes de la Serra del Cadí, de la Torreta de l'Orri i de la Pica d'Estats entre altres.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta més utilitzada a l'estiu és la que parteix des del coll de Conflent. Des del coll no es veu el pic sinó un ascens de tartera i vegetació d'escobes amb dos petits sortints rocallosos a dos nivells d'alçada. L'ascens no és gaire complicat però és lent si no s'està habituat. Passat el darrer sortint rocallós el pendent se suavitza i se segueix la carena fins a arribar al pic. Durant tot l'ascens la vista és privilegiada i en arribar al pic podem observar clarament alguns dels pics més alts del Pirineo