Muntanyes Catalanes (Canigó [II])

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades". Jacint Verdaguer li va dedicar el poema Canigó, la qual cosa va motivar que la muntanya, vista des de Vernet, aparegués en el bitllet de 500 pessetes que l'any 1971 es va dedicar al poeta.
És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vetllen tota la nit. L'endemà baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans. El foc que encendrà la flama del Canigó es manté encès al llarg de l'any dins d'una hornacina a l'interior del Castellet de Perpinyà.