Escultors Catalans (Josefina Miralles i Esteve)

Valls, 1935. És una escultora catalana. Comença la seva carrera artística a Valls i rep classes d'Eduard Castells i també de Maria Freser. Després de casar-se i tenir a les seves filles ingressa a la facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencia i obté el títol de professora de dibuix i pintura l'any 1981. A la facultat té com a professora l'escultora Lluïsa Granero que va admirar i amb qui va tenir una bona amistat, aquesta relació deixa la seva empremta en l'obra de Miralles. Aquest mateix any li és atorgada la beca de la Fundació Amigó Cuyàs.

Per ampliar la seva formació en el camp de l'escultura assisteix a cursos de talla i pedra a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, de 1984-1988. Cal destacar que Josefina Miralles, igual que altres artistes, no viu només del seu art sinó que ho compagina amb l'ensenyança. El 1976 fa la seva primera obra individual al El Vendrell, a la Caixa d'Estalvis Provincial. A partir d'aquest moment inicia un camí caracteritzat per la constància i la coherència en la seva trajectòria. El 1980 exposa a la Sala Àgora 3 de Sitges, presentada per Francesc Galí.

L'escultora també conrea la pintura, i a les seves exposicions de vegades combina les dues arts. Trobem paisatges, natures mortes i retrats. Tornant a la seva producció escultòrica se centra en la dona nua dempeus, ajaguda o en tors, en general representada amb tota naturalitat, mostren la seva sensualitat, naturalesa i amb formes rotundes. Un altre grup el representen les maternitats, amb plantejament formals diferenciats: són realistes on dona importància a la textura i a l'estreta relació mare-fill. Un tercer grup són els retrats, una temàtica que ella ha treballat des de les seves primeres obres i en què aconsegueix molt bons resultats.