Escultors Catalans (Joaquim Ros i Sabaté)

Barcelona, 1936. És un escultor català, fill de Joaquim Ros i Bofarull, també escultor. Estudià a l'Escola de la Llotja, on es llicencià el 1957, i després residí un temps a Itàlia. Especialitzat en busts, ha treballat tant per a particulars com per a organismes oficials i a les seves obres utilitza tant el ferro com la pedra.[1] El 1979 fou nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis de Vic. Entre les seves obres, la majoria a Barcelona, destaquen: Roger de Llúria (1961), al carrer de Roger de Llúria; Sant Jordi (1962), a la Via Augusta; Esportistes del mar (1969), al moll de la Fusta; Clavileño (1970), a l'Aeroport del Prat; Lepant (1971), al passeig de Colom, al davant de les Drassanes; El patí català (1972), a l'Escullera de Barcelona; El pallasso (Charlie Rivel) (1972), als jardins de Joan Brossa; i Cavalls desbocats (1993), al parc de la Trinitat. A Cadaqués va fer un Monument a Salvador Dalí. El 2007 va fer sis estàtues de Juan Manuel Fangio, situades a Buenos Aires (Argentina), Montecarlo (Mònaco), Montmeló, Nürburg (Alemanya), Stuttgart (Alemanya) i Monza (Itàlia).