Escultors Catalans (Josep Granyer i Giralt)

Barcelona, 1899 - Barcelona, 1983. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi. S'acostà esporàdicament al cubisme (Autoretrats, 1920; Barcelona, col·l de l’artista). Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes (Guitarrista, Barcelona, col·l J. Mullor; Home llegint; etc). Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne. La seva fugida conscient i temperamental d’un art oficial l’adreçà a la realització d’animals, els quals —concebuts en petites dimensions— són veritables escultures on insereix actituds humanes, un cert erotisme i humor agre-dolç. Conreà el dibuix, el gravat i la il·lustració de llibres (Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, Poemes de Nadal, de Joan Alavedra, el Bestiari, de Josep Carner, etc).