Escultors Catalans (Carles Flotats i Galtés)

Barcelona, 3 de novembre de 1880 - Canet de Mar (Barcelona), 10 de novembre del 1949. Fou un escultor i imatger català.  Del seu pare (Joan Flotats i Llucia) va heretar ofici i vocació, i des de molt nen deixa veure els seus dons per a l'escultura, qualitat que perfecciona estudiant anatomia en l'Hospital Clínic de la ciutat de Barcelona, en la qual s'havien instal·lat els seus pares (ambdós eren de Manresa).

Treballà al taller del seu pare, com ho faria també Llorenç Matamala i Pinyol (1856-1927), principal dels deixebles de Joan Flotats; i gendre d'aquest després, pel fet de casar-se amb la seva filla Caterina. Mentre el seu cunyat Llorenç centrarà la seva carrera en la col·laboració amb Antoni Gaudí (fou cap de modelatge de la Sagrada Família), amb qui també havia treballat Joan Flotats, Carles Flotats mantindrà obert el taller del seu pare una vegada mort aquest en 1917; i desenvoluparà la seva carrera, conjugant la formació rebuda d'ell i en les diferents influències modernistes que marquen el començament del segle xx barceloní. Hereta, també, de Joan Flotats determinats vincles com els que manté amb els jesuïtes o amb la localitat natal d'aquest, Manresa, on treballarà de forma notable.

Carles Flotats, igual que el seu pare, treballa sobretot la imatgeria religiosa, tant en bronze com en pedra i fusta. No es tanca tampoc a l'escultura de temàtica profana, com ho demostra la seva realització en 1930 del bust en bronze del Doctor Pi i Molist, psiquiatre barceloní, davant la clínica del qual va estar durant molts anys aquest monument, que en l'actualitat es troba a un pati interior de la seu municipal del Districte de Nou Barris, de la capital catalana.