Escultors Catalans (Joan Borrell i Nicolau)

La Pobla de Segur (Lleida), 13 de agosto 1888 - 26 de abril de Barcelona, 1951. A París freqüentà les reunions cubistes. L’any 1912 triomfà en el concurs per a un monument a Jacint Verdaguer, després aixecat a la Diagonal (Barcelona). Instal·là el seu primer taller a Barcelona, on va tenir com a ajudant Josep Viladomat i Massanas i Martí Llauradó. Formà part de l'associació de Les Arts i els Artistes. Visqué a París durant un temps, on va fer amistat amb Maillol, Picasso i Rodin, entre d'altres, fins al 1916, any en què tornà definitivament a Barcelona. A partir d'aleshores visqué entre Barcelona, Madrid i Palma; tenia tallers a totes tres ciutats. Va passar un temps a Cadaqués, mentre preparava el monument a Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols. Fou elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi on ingressà l'any 1949. L'any 1921 es va casar amb Encarnació Gimeno i Zaragoza, de Sant Feliu de Guíxols. Van tenir una única filla, Maria Lluïsa. Joan Borrell va morir a Barcelona el 26 d'abril de 1951, durant una operació d'hèrnia intestinal a la Clínica PlatóFéu, a més, retrats, la majoria de bronze. El seu estil és sobri, malenconiós i idealista.