Pintors Catalans (Manuel Vilar i Roca)

Barcelona, 1812 - Ciutat de Mèxic, novembre de 1860. Fou un escultor romàntic català. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny. El 1833 viatjà a Roma, on estudià amb Antoni Solà i Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen.
Emmarcat a l'escola artística dels Natzarens, el 1845 s'establí a Mèxic amb el pintor Pelegrí Clavé, on fou director de les classes d'escultura de l'Academia de San Carlos. Destacà al gènere del retrat: Moctezuma, La Malinche, Iturbide, Tlahuicole, Colom; altres obres seves són: Jasó robant el velló d'or (1836, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), Leto i els camperols (1838, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), Deianira i el centaure Neso, El judici de Daniel a Babilònia, Discòbol, Un infant jugant amb un cigne i Una noia voltada de gossos.