Pintors Catalans (Joan Vila Puig)

Sant Quirze del Vallès (Barcelona), el 10 de novembre de 1890 - Bellaterra (Barcelona), el 6 de març de 1963. Fou un pintor paisatgista català.  La intervenció, però del pintor sabadellenc Joan Vila Cinca féu que, als 14 anys, anés a viure a Sabadell i es convertís en alumne seu per tal d'aprendre l'ofici de pintor decorador. Encara molt jove, figura entre els artistes que van participar a la contraexposició de caràcter acadèmic que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar l'any 1915 a l'antic teatre de la Lliga Regionalista, com a resposta i confrontació amb les idees de l'exposició Art Nou Català que simultàniament es presentava a la ciutat.

Entre el 1911 i el 1917 estudià a Llotja amb Modest Urgell i a l'Escola de Bells Oficis de Barcelona. El 1917 rebé una pensió de l'Ajuntament de Sabadell per estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Es cansà ben aviat dels professors -a excepció de Julio Romero de Torres- i es dedicà a fer còpies al Museu del Prado.
El 1919 va per primera vegada a París i coneix els preimpressionistes. El 1922 es casa amb Maria Codina Duran i viatja a Roma, on aprofundeix en el problema de la llum, en contacte amb els primitius i els renaixentistes.[3] En l'entremig va participar, els anys 1920 i 1922, en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.

L'any 1924 va col·laborar amb algunes il·lustracions en l'Almanac de les Arts, en el qual es va reproduir en color un paisatge. L'any 1930 va participar en l'exposició Barcelona vista pels seus artistes, organitzada pel Reial Cercle Artístic, que es va fer al Palau d'Arts Decoratives de Barcelona, en la qual va presentar les obres Interior de l'Hostal de la Bona Sort (núm. cat. 133) i Plaça de Medinacelli (núm. cat. 135). Va formar part del grup dels Evolucionistes i al llarg de la seva trajectòria va fer nombroses exposicions a Granada, Sabadell, Barcelona, Girona i Reus, entre d'altres ciutats.