Pintors Catalans (Antoni Vives Fierro)

Barcelona, 1940. És un pintor català, especialitzat en paisatges urbans. Estudià a Llotja i es formà al Cercle Artístic de Sant Lluc, on fou alumne de Josep Maria Garrut i Romà i de l'escultor Tomàs Bel i Sabatés. El 1961 s'establí a París i el 1962 va exposar per primer cop a Cartagena. Des del 1970 viu principalment a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres i on realitzà exposicions el 1971 i el 1973. Des del 1980 tornà a centrar la seva obra en Barcelona, i des de mitjans de 1990 a l'Havana.

Ha exposat a Londres, Ginebra, Düsseldorf, París, Montevideo, Atenes, Nova York, l'Havana, Bayreuth, Barcelona, Madrid i en altres indrets de Catalunya. És un pintor polivalent, utilitza diferents tècniques en les seves pintures, tot i que els darrers anys s'ha decantat per l'oli amb collage. Té un estil figuratiu amb un postimpressionisme de temes urbans o suburbials, que l'han donat més a conèixer, tot i que una part de la seva obra és paisaitgística.

Ha realitzat també una important obra gràfica, en la qual destaca la producció de cartells de caràcter comercial i commemoratiu. El seu treball ha estat reconegut amb diferents guardons, com la medalla d'or i el premi Girona de pintura (1979), els premis Ricard Canals de pintura (1980) i Clau de Barcelona (1998). El 1997 va rebre el premi de la Generalitat de Catalunya pel disseny de la Joia de la Sardana i el 2002 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2003 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per El nacionalisme que ve.