Pintors Catalans (Antoni Vila i Arrufat)

Sabadell, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989. Fill del pintor Joan Vila i Cinca fou un pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau. Vila i Arrufat va ser cofundador de la Colla de Sabadell mentre que el seu pare havia fundat l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876. Es va formar principalment amb el seu pare i a l'escola Llotja de Barcelona, per acabar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, gràcies a una beca concedida per l'Ajuntament de Sabadell.

Va rebre una pensió de l'Ajuntament de Sabadell i viatjà a París i a Itàlia, on va rebre la influència de Mela Muttermilch. Amb tot just vint anys, figura entre els artistes que van participar a la contraexposició de caràcter acadèmic que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar l'any 1915 a l'antic teatre de la Lliga Regionalista, com a resposta i confrontació amb les idees de l'exposició Art Nou Català que simultàniament es presentava a la ciutat. El 1919 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona, però va viure fins al 1920 a París, on dibuixà paisatges urbans. El 1921 l'Ajuntament de Sabadell li va atorgar una segona pensió per ampliar estudis a l'estranger.

Tornà a Barcelona i exposà individualment a les galeries El Camarín (1922) i Syra (1932), alhora que participava en algunes exposicions col·lectives. Va participar també amb il·lustracions en l'Almanac de les Arts de 1924, on també es van reproduir en color un fragment d'un retrat i un monotip, i al de 1925, en el qual es va reproduir una maternitat. Però al seu retorn es va dedicar sobretot a la pintura mural, especialment amb temes religiosos. com els primers plafons que va pintar representant sant Cosme i sant Damià, per a la farmàcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut d'aquesta mateixa ciutat o l'altar del Santíssim a l'església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès l'any 1935.

Després de la Guerra Civil va participar en l'Exposición de Arte Sacro de Vitoria de 1940, en la Biennal de Venècia (1940 i 1952) i en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El 1942 va rebre la medalla d'honor de l'Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per El sopar. El 1954 exposà individualment a Buenos Aires i Rosario (Argentina), i més tard ho va fer a Barcelona (1971, 1979, 1980) i a Sabadell (1974, 1978, 1979). Ha fet murals a Sabadell, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Sebastià de Montmajor, El Escorial i Barcelona. La seva obra es caracteritza per la nitidesa i serenitat noucentista de l'ambient, centrada sovint en figures i maternitats. Uns dels seus murals més reconeguts són els que va executar per a la Sala de Comissions de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1950.
Del 1949 al 1958 fou catedràtic de gravat a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i també fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Igualment, fou president honorari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, disposa de diverses obres de l'artista. També es conserven obres d'Antoni Vila Arrufat a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, a la Col·lecció Gelonch Viladegut, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), al Museu d'Art de Sabadell i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi