Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Sant Pere de Vilamajor)

És una església del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Construïda entre el segle XVI i a principis del XVII, està situada al centre històric del municipi, conegut amb el nom de la Força. Des de sempre ha estat dedicada al patró del municipi Sant Pere. La parròquia forma part del Bisbat de Terrassa. El 1108 la parròquia fou donada a la catedral de Barcelona. És una de les esglésies més grans que es van construir a finals del segle XVI. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a bé cultural d'interès local amb la torre com a bé cultural d'interès nacional. La nau central es suporta amb contraforts i hi ha dos cossos laterals amb capelles. La façana dóna a ponent, a la part superior hi ha un ull de bou. La porta té dues columnes amb capitells corintis, fris senzill i permòdols florals, i el frontó és partit, de gust neoclàssic. Els permòdols prenen forma de capitell doricotoscà, a la imposta dels arcs de les capelles es reprodueixen la mateixa motllura de capitell, i s'estén el frontis del contrafort fins al punt de donar-li imatge de pilastra dòrica mancada d'entaulament.

L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, s'aixeca en el que fou el pati d'armes de l'antic castell de Vilamajor. Com que la planta de l'església era més gran, s'enderrocà part de la muralla del recinte sobirà per encabir-hi l'absis (actualment carrer de Brugueres). L'església es construí amb les runes del castell, que fou enrunat pel terratrèmol de Catalunya de 1448. A mitjans del segle xvi, es va prohibir fer ús de les runes del castell si no eren per a la construcció de la nova església.

L'església es va acabar cap al 1610, deu anys després de la seva benedicció. És un temple gòtic tardà compost d'una nau de 29,2 x 9,6 metres coberta amb voltes ogivals, amb claus de volta amb sants esculpits, suportats per contraforts que forment dos cossos amb capelles laterals. L'absis és poligonal de cinc costats. Al segle XVIII s'afegí a la part de llevant, una sagristia que donava a l'antic cementiri. L'església té una porta neoclàssica, amb una columna a cada banda acabada amb un capitell compost en força mal estat de conservació.