Pintors Catalanes (Lluïsa Clols)

Valls (Tarragona), 1947. És una pintora tarragonina. Les seves obres han estat exposades al seu Valls natal, Reus, a Vilanova i a Tarragona. Va començar a pintat des de ben petita amb una capsa de pintures que va heretar d'una germana de la seva mare, i que amb aquestes pintures, quan té dotze anys fa la seva primera obra que encara conserva. Quan estudia batxillerat en un internat de Barcelona, és la responsable de dissenyar els cartells de les activitats que es fan al centre. A casa seva, moltes vegades dibuixa d’amagat, ja que els seus pares la idea que Lluïsa vulgui dedicar-se a l'art no els fa cap gràcia, raó per la qual fa el batxillerat de ciències. Malgrat aquesta opció, l'any 1964 ingressa a l’Acadèmia Valls de Barcelona, dirigida pel pintor Nolasc Valls i Martí, professor, entre d’altres, de Modest Cuixart i Antoni Tàpies. L’any següent es matricula a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1969 guanya la Beca Amigó Cuyàs, considerada la més destacada distinció que es pot obtenir en aquesta Escola, i que encara continua vigent. És la primera noia, conjuntament amb Assumpta Solsona, a obtenir aquesta distinció; el mateix any també és distingit Esteban Terrades. Amb el premi fa un viatge de dos mesos per Andalusia, Extremadura i Castella. Dels seus anys a Belles Arts guarda un especial record de Jaume Muxart, un professor al qual agrada ajudar els alumnes, orientant-los i deixar-los lliures perquè pintin com vulguin. En acabar els estudis de belles arts es casa i torna a Valls. Continua pintant dia rere dia i participa en algunes exposicions col·lectives. Poc interessada a exposar, fa la seva primera mostra individual l'any 1975 a la sala d’art Gents de Tarragona. Cap a l'any 1976 a l’estiu fa una mostra a la Sala municipal de Sant Roc de Valls, i a la tardor, a la Galeria de Vilanova, Vilanova i la Geltrú. Cap al 1989 participa en una mostra col·lectiva a l’Exposició d’Artistes Vallencs d’Avui a la Sala Lila de Valls. L’any següent, 1990 rep un encàrrec per part de la seva ciutat i com a reconeixement del seu art. Fa una obra en homenatge als castellers de Valls per a la Galeria de Vallencs Il·lustres de l’Ajuntament d’aquesta població.

Per raons personals Lluïsa Cols deixa d’exposar durant un temps però, no deixa de pintar, fins que al maig del 2008 fa una mostra en la qual exposa una selecció de les obres dels seus darrers anys. Amb el títol “Observar o ser observats”. Alguns dels quadres estan compostos com els retaules, amb múltiples escenes, escenes de la quotidianitat, i de com transcorre la vida diària. En totes les escenes la figura que hi destaca és la dona la qual la mostra tal com és, és a dir, sense idealitzar-la.