El modelat glacial es posa en evidència per: pic de forma piramidal (horn), especialment destacable des de la presa de l'estany de Saburó; les seves arestes són estretes, agudes, verticals i solcades per canals de dejecció; els tarters i caos de roca cobreixen els peus dels seus vessants; la seva línia de cresta és un conjunt de blocs de granit esquarterats i amuntegats, i, sobretot, els circs glacials que l'envolten pels seus tres costats: al nord la Coma del Cap de Port, amb l'estany homònim; a l'est el Clot de la Mainera, amb els seus tres estanys, i a l'oest la coma de l'estany de Mar.La carena cimera és allargada en sentit nord-oest - sud-est i, durant uns 200 metres, pràcticament plana. El punt culminant es troba a la seva part de llevant, al cap d'amunt de l'aresta sud.
- Des del refugi de Colomina: És la ruta més fàcil. S'agafa el sender que, cap a llevant, pel sud de l'estany de Colomina, mena al de la Frescal. Es bordeja aquest estany per la seva banda nord i es passa prop de la presa sud de l'estany de Mar, que es deixa a l'esquerra. En direcció nord es va a cercar un petit torrent que drena la coma d'Estany de Mar. Aquesta coma llueix una gran varietat de flors alpines. S'ha d'assolir el coll sud de la Mainera (2.771 msnm) (42° 31′ 16.43″ N, 1° 1′ 36.93″ E), sempre visible a llevant, aprofitant els millors passos entre la tartera, especialment abundant cap a la segona meitat de la pujada. Des del coll, cap al nord i amb forta pendent, s'arriba amb facilitat al cim
No hay comentarios:
Publicar un comentario