Esglésies gòtiques de Catalunya (Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja)

És un edifici religiós del municipi de Tortosa (Baix Ebre). Es tracta de tot un recinte, de planta rectangular irregular, situat sobre un petit turó contigu a l'antic camí de Tarragona, després de sortir de la zona de la Lloma i des de la que es domina bona part de la vall de l'Ebre. El recinte està format per diferents edificacions, ocupant un total de 362,5 m², entre les quals destaca l'església (132,5 m² de superfície) i la casa rectoral, amb la torre de defensa inclosa, (230 m2) situada al costat dret d'aquella (la torre de defensa es troba al lateral dret). A la part posterior hi ha uns petits cossos adossats, tant a l'església com a la torre). És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local.
El punt clau del conjunt és l'església, de planta rectangular. Està molt refeta. De la primitiva església encara conserva la porta principal ogival i la part superior d'una finestra ogival situada a la part alta de la façana principal, formada per un cercle lobulat i dues ogives inferiors. L'estructura bàsica de l'església obeeix a una petita nau sense capelles, coberta a doble vessant i reforçada per dos grans contraforts laterals, de construcció actual, que serveix de base d'un gran arc apuntat.

La llum penetra per dues finestres situades al mur lateral esquerre i per la petita finestra de la façana principal. Cal destacar la tribuna a un interior totalment refet amb pintura mural a la capçalera. Hi ha un atri i una espadanya. La porta principal del Santuari és una porta de pedra ogival situada a la façana principal del santuari. L'arc está compost per unes gran dovelles i una clau. També trobem motius escultòrics vegetals o florals

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Paüls)

És una església de Paüls (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. L'edifici és situat a la part més alta del poble, al costat de les runes de la muralla d'un antic castell. És una construcció de maçoneria ordinària i d'espiga a prop de la base i carreus als buits i les cantonades. La porta a la façana principal té l'arc apuntat amb motllura a l'extradós, amb dues finestres de mig punt al costat (romàniques) i el relleu d'un escut invertit al muntant dret. A la façana posterior s'inscriu una porta amb arc de mig punt sense adorn i amb la inscripció "Domus Dei 1691". Té coberta de teula a dues vessants i espadanya de dos buits a una cantonada. Hi ha una petita esplanada davant de la porta principal, amb gran panoràmica i el poble als peus. L'interior consta d'una sola nau amb volta de mig punt (del primer gòtic). La sagristia és de volta d'aresta gòtica, petita i baixa, i amb quatre nervis amb clau treballada. A l'exterior, restes d'arc que tancava tot el recinte exterior de l'església, d'accés al castell. Té una torre amb un rellotge

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià de Carles)

És una església d'Alfara de Carles protegida com a bé cultural d'interès local. L'edifici és de planta rectangular, de maçoneria ordinària amb carreus a les cantonades, sobre un terreny en pendent. Presenta una nau amb cinc arcs apuntats que descarreguen a una volta apuntada seguida. La coberta és de teula i a dues vessants, amb curts ràfecs laterals i rematada per una petita espadanya de maó. La porta d'entrada és amb arc apuntat adovellat, a la façana sud. La façana nord és cega i amb cinc contraforts no gaire grans. Té petites obertures romàniques, amb arcs adovellats, en biaix, a les façanes.

Muntanyes de Catalunya (Puig sa Guàrdia)

És una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig Major)

És un puig de 171 metres amb el cim inclòs al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà, tanmateix és més proper a la urbanització de Palsmar i sa Tuna (Begur).

Muntanyes de Catalunya (Puig Torró)

És una muntanya de 171,5 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany Blanc)

És un estany d’origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. És un estany relativament gran, amb una superfície de 6.2 ha, per l’altitud on es troba, 2513 m. La seva conca de 74 ha està orientada de nord a sud, amb el Pic de Flamissella (2785 m) a l’oest i el Tuc de Sertascan (2853 m) a l’est com a punts més alts.

Una de les característiques més particulars d’aquest estany és que la pràctica totalitat de la seva conca es troba sense vegetació. Només hi ha un 15% de la superfície recoberta per gespets (prats de Festuca eskia), la resta són tarteres i blocs de granit o roca mare. A l’estany no hi ha plantes aquàtiques, i les aigües són molt transparents a causa de la ultraoligotròfia de les condicions. L’aspecte més interessant sobre la fauna vertebrada, és la presència de granota roja (Rana temporaria) i la manca de poblacions de peixos. És un estany amb un estat de conservació excel·lent. L’estat ecològic és molt bo segons la Directiva marc de l'aigua, i es troba englobat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Llacs de Catalunya (Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de Baix)

Són un grup d'estanys d'origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. La conca és de 156 ha i està orientada de nord a sud amb el pic de Turguilha (2521 m) i el de Tres Comptes (2671 m) a la carena nord. A la zona hi ha uns quants estanys pròpiament dits, però a més a més hi ha centenars de petites bassetes repartides per tota la conca. Els estanys més representatius són el Romedo de Dalt, Colatx i Guiló (o Aguiló) de Baix tots a una altitud entre els 2100 i 2200 m. El primer és un dels estanys grans dels pirineus amb 12 ha de superfície i 40 m de profunditat, en canvi els altres dos són de dimensions més reduïdes (una mica més de dues hectàrees) i relativament somers.
La vegetació de la conca consta majoritàriament de gespets (prats de Festuca eskia) i a la zona propera a l'estany de Romedo de Dalt hi ha també neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum).

Aquest conjunt d’estanys constitueixen una veritable raresa als Pirineus. Tot i que es troben en una conca granodiorítica, sembla que en aquest cas la roca és més resistent a la meteorització química, i dóna una aigua extraordinàriament poc mineralitzada. Això fa que tinguin una flora algal molt particular, i una vegetació submergida amb un element que no trobem en altres estanys dels Pirineus, es tracta d'una espècie d'esfagne (Sphagnum denticulatum). Normalment, els briòfits d’aquest gènere els trobem en les molleres, torberes i a la vora d'alguns estanys, però en aquests casos no estan completament submergits com l'espècie d’aquest estany. També tenen plantes aquàtiques, com Isoetes lacustris a l'estany de Romedo de Dalt i Isoetes echinospora al Romedo de Dalt i Colatx. Aquest darrer està també recobert per unes grans extensions d'espargani (Sparganium angustifolium).

L'estany de Romedo de dalt és juntament amb l'estany Senó (situat entre el Colatx i el Romedo de Dalt) un dels pocs estanys del Pirineu català amb una població reproductora de truita de font (Salvelinus fontinalis). En canvi als altres dos estanys no se'ls ha introduït cap espècie de peix. Aquests dos darrers, tenen poblacions de granota roja (Rana temporaria) i a les basses del voltant s'hi troba també poblacions estables de tritó palmat (Lissotriton helveticus). Pel que fa als crustacis, l'estany Romedo de Dalt també destaca per ser un dels pocs estanys on es pot trobar una espècie de crustaci planctònic, Holopedium gibberum, característic d'aigües poc mineralitzades del nord d'Europa, i a més a més és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Mixodiaptomus laciniatus i Eudiaptomus vulgaris) fet més propi d’alguns estanys grans.

En aquest moment es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu estat ecològic és Bo per l'estany Romedo de Dalt i Molt Bona a la resta segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Tot i que aquests estanys estan molt ben conservats, són veïns d'estanys en explotació hidroelèctrica (Certascan, Romedo de Baix), de manera que hi ha una pista d'accés fins ben a prop, i això els fa susceptibles de futurs plans d'ampliació de les explotacions, o focus d'altres alternatives per la facilitat d'accés

Llacs de Catalunya (Conjunt de la Gallina: Inferior i Major)

Forma un excel·lent exemple d'estanys en rosari situats a una altitud entre 2266 i 2487 m. La conca està orientada de sud-oest a nord-est amb el Mont-roig (2847 m) i el Pic de Ventolau (2843 m) al sud coronant la seva conca. El conjunt d'estanys està format per cinc estanys i diversos estanyets i basses. L' estany Major de la Gallina amb 11.7 ha de superfície és el més gran del circ, i juntament amb l'Inferior o de Baix de la Gallina de 4.6 ha i 19 m de fondària, són els dos més representatius del conjunt.

Els estanys estan tots per sobre el límit del bosc. La vegetació de la conca està constituïda principalment per gespets o prats de gesp (Festuca eskia) amb alguns prats de Carex curvula a les parts més altes de la conca. Pel que fa a la vegetació de plantes aquàtiques, cap d'aquests estanys en presenta, tot i que per exemple l'Inferior es troba a una altitud comparable a la de l'estany Mariola i no hi ha massa diferències en la composició química de l'aigua. Són també estanys ultra-oligotròfics, amb una concentració molt baixa de nutrients.

Pel que fa a la fauna d'amfibis, destaca la presència del tritó pirinenc (Calotriton asper) i la granota roja (Rana temporaria). Com a l'estany de Mariola, en cap dels estanys de la Gallina s'hi ha arribat a introduir mai peixos, i són per tant estanys d'elevat valor des del punt de vista de la conservació del patrimoni natural.
L'estat ecològic dels estanys és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. L'estat de conservació del conjunt d'estanys és excel·lent, a més a més han quedat inclosos dins del nou Parc Natural de l'Alt Pirineu, que hauria de garantir que segueixin en aquest estat. Al costat de l'estany Inferior de la Gallina hi ha el refugi lliure Enric Pujol, que per les seves dimensions reduïdes i poca freqüentació no suposa cap risc per l'estany

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Isidre de Tivenys)

És una antiga església de Tivenys (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. quest edifici, d'origen religiós, que havia estat un temple, és relativament petit, d'una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó.
La façana presenta porta d'accés central amb carreus i arc de mig punt adovellat (a l'arquivolta té un rebaix de forma rectangular). A sobre hi ha una mènsula de pedra, d'estil gòtic, amb escut on és esculpida una pinya, posteriorment sense estàtua, resguardada per una mena de coberta a dos vessants sobre arc, a manera de dosseret. Entorn d'aquests elements, la façana presenta quatre buits disposats simètricament a ambdós costats de l'eix central. El capcer és en punta, a dos vessants, com la coberta (anteriorment corbat).
La cantonada i la cornisa lateral són de carreus. L'interior és totalment reformat, posteriorment habilitat com biblioteca municipal.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Fullola)

És una església gòtica del municipi de Tortosa (Baix Ebre) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En l'actualitat tan sols queden les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l'entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L'obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l'escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l'antic poblat de Fullola. Aquestes runes estan totalment abandonades i pràcticament cobertes per vegetació que augmenta encara més el deteriorament

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de l'Assumpció de Xerta)

És l'església parroquial de Xerta (Baix Ebre), protegida com a bé cultural d'interès local. És una església formada per dos naus. El cos principal és cobert amb volta de creueria vuitpartita, té quatre capelles laterals a cada banda comunicades entre si. La nau secundària o capella del Santíssim es troba adossada a la principal. Destaca a la coberta una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànic, amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una cornisa i barana amb ornaments d'obra que li dóna aparença de torre. A sobre de cada vèrtex de la barana, a manera de remat hi ha quatre gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.

La façana principal, reconstruïda el 1858 seguint un estil neorenaixement, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la portalada. Resulta força sòbria. L'entrada és allindada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular de pedra flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb les imatges de sant Pere i sant Pau. La zona superior és semicircular amb un òcul i rematada per una cornisa.
Al costat de la porta hi ha una reproducció de rajola que representa un limnímetre, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit des de l'any 1617

A la façana que dóna al carrer de santa Anna hi ha una porta lateral més antiga que la principal. Aquesta està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra vista. Emmarcant-la trobem una cornisa motllurada on hi figura un escrit sobre l'acabament de la portalada i la data de 1690.
La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab. Pel que fa a l'interior, destaquem les pintures al fresc de la capelles del Santíssim i de sant Martí realitzades per l'artista local Pere Falcó el 1966 i 1980 respectivament; i el retaule de l'altar major de tres cossos

Muntanyes de Catalunya (Puig de Cantallops [Begur])

És una muntanya de 173 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Montjuïc)

És penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot. El seu cim està a una altitud de 177,72 metres. Administrativament es troba dins del districte de Sants-Montjuïc. Pel que fa a l'etimologia del topònim, tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant és que sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: "Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius" ("Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi")