Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Montmaneu)

És una església de Montmaneu (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una construcció gòtica, del segle XIV. És de planta de creu llatina, encara que ha estat molt reformada. L'aspecte exterior de l'església, a la part posterior és, per una banda, poligonal i per l'altra, quadrat, mostrant una clara asimetria (possiblement deguda a les posteriors reformes). Els arcs i les voltes són apuntats. Hi ha dues capelletes laterals per banda de la nau central. Conserva poques finestres, algunes tapiades. Es conserva un rosetó, davant la façana de l'ingrés, però sense el vitrall. Els únics elements gòtics, clarament visibles que es conserven són els desguassos amb formes d'animals fantàstics. El campanar és una torre de base quadrada

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de la Llacuna)

És una obra de la Llacuna (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb sis capelles laterals, absis poligonal de 5 cares (interior) amb voltes per aresta. Portal d'entrada a sol ponent amb llinda d'una sola peça, que havia fins fa poc, aguantat un frontó triangular i que descansa sobre les corresponents rebranques d'una sola peça. La façana conserva un ull de bou. Els murs són de pedres poc treballades amb porter, però les pedres cantoneres sí que són tallades en forma rectangular. La coberta és a dues vessants i construïda amb teula àrab. Es va començar a construir en el segle XVII, però la part interior i elements de la façana són del segle XVIII i d'un estil neoclàssic. En el segle XIX va sofrir alguns desperfectes. L'altar major és d'obra i data del 1858

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria d'Igualada)

O l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia). És el conjunt historicoartístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església es remunten a principis del segle XI, la major part de l'edifici actual és del segle XVII. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
L'església, d'uns 1.200 m2., consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles. L'absis és de planta rectangular i s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Son Ric)

És una muntanya de 322 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 314099001).

Muntanyes de Catalunya (Montgròs)

És una muntanya de 359 metres als municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles, a la comarca del Garraf. És un dels darrers contraforts orientals del massís del Garraf, i cota màxima de Sant Pere de Ribes. Pel vessant de Sant Pere de Ribes el bosc és present fins a dalt de tot del cim, tot i que l'incendi que patí la muntanya el 13 de maig de 1997 l'afectà de manera important. A la seva falda hi ha la petita urbanització dels Vinyals. Pel vessant de Canyelles la urbanització Califòrnia arriba fins a gairebé dalt de tot del cim. El cim és coronat per un conjunt d'antenes de ràdio i televisió que donen senyal a bona part del Penedès.
Entre els ribetans és tradicional hissar-hi la bandera catalana l'11 de setembre i dur-hi un pessebre pels volts de Nadal.

Muntanyes de Catalunya (Tossa Grossa de Montferri)

És una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri, a la comarca de l'Alt Camp.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 270132001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Llacs de Catalunya (Estany de Mar)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.429 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de l'Estany de Saburó i directament de les muntanyes que l'envolten.
Aquest estany té dues preses: una de doble al sud, des d'on les seves aigües van cap a l'Estany Frescau, i una altra, força més gran, amb una presa més petita al costat meridional, d'on les aigües van cap a l'Estany de Colomina.

Llacs de Catalunya (Estany Grenui)

O Estany de Grenui és un llac d'origen glacial que es troba a 2.450 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És part de l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La seva conca està formada a ponent pels contraforts del nord-oest del Pic Saladoi els occidentals de la Serra Tancada. Rep les aigües de la muntanya i d'un estanyet petit situat al seu nord-oest i les aboca en dos estanys: l'Estany Morera, al sud-est, i l'Estany de Reguera, al nord-oest.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. És dels estanys que disposen d'una petita presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.

Llacs de Catalunya (Estany Gento)

És un estany d'origen glacial que es troba a 2.141 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És un dels estanys del circ lacustre dels Jous. El situat a menys altura de tots ells. Ocupa el centre d'una perfecta cubeta glacial, excavada sobre roca granítica, que presenta la clàssica forma d'amfiteatre. Els vessants que el tanquen pel nord i nord-oest són les del sòcol que sustenta les cubetes lacustres superiors i tenen les roques polides pel pas de pretèrites glaceres. La Pala Pedregosa de Llessui la presideix i tanca per l'est, mentre que un contrafort que es desprèn de la Pala (el Serrat del Bony de Cornera) l'encercla pel sud-est i mostra un tipus d'erosió més enèrgica que la del vessant oposat, amb abundància de tarteres.

L'amfiteatre s'obre del tot cap al sud-oest i només un petit ressalt rocallós de no més de 30 metres d'alçada el tanca en part formant el llindar de la cubeta glacial. Aquest ressalt queda interromput cap a llevant per la sortida d'aigües de l'estany on l'any 1914 es va construir una presa de 199 metres de longitud i 20 d'alçada màxima destinada a augmentar la seva primigènia capacitat. Sota d'ella s'inicia el Torrent d'Estany Gento que immediatament es despenja per la muralla del circ de Sallente i desguassa a l'embassament de Sallente, 370 metres més avall.

L'estany mesura 812 metres de llargada per 440 d'amplada. Té forma trapezoïdal. La seva superfície és de 25,8 Ha, amb una cabuda de 3,24 Hm³. És un perfecte exemple de cubeta glacial penjada sobre la vall subsidiària.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Càndia)

És un temple al terme municipal d'Orpí (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici, del 1368, forma part del nucli de les cases de Santa Càndia. Ha estat recentment restaurada per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Edifici d'una nau, planta rectangular acabada en un absis pentagonal. Campanar d'espadanya. Carreus quadrats irregulars. Interessant clau de volta exterior. La portalada, del mateix estil, és l'únic element que conté treballat. La matge de Santa Càndida és una talla policromada en vermell, blau, etc. Llueix una corona i un collaret, amb la mà dreta agafa un llibre i amb l'esquerra una fulla de palma. Sembla ser representada més com una reina que no pas una santa. Consta l'existència d'una imatge més antiga, de pedra, que és custodiada a una casa del poble

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Romà [Santa Maria de Miralles])

És un temple al veïnat de Sant Romà (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antiga capella de Sant Romà, ara església parroquial, centra una caseria de poblament disseminat, el 1915 fou controvertida parròquia del lloc, restaurada (veure dates a la fotografia de la volta) i ampliada, afegint-hi la rectoria (1916). La façana és reformada molt a l'estil oriental. Durant la Guerra Civil Espanyola és conservada en escola i després retorna al culte, amb una nova restauració. La datada més antiga que tenim per aquesta església és del 1413. El retaule gòtic del Roser i l'altar major renaixentista de l'església vella, del castell de Miralles, diuen que va ser cremat durant la Guerra Civil. Antigament era d'una nau, volta apuntada, d'arcs encreuats, sostre a dues aigües i campanar d'espadanya. El campanar va ser retallat i l'església es va allargar i va incorporar capelletes laterals semicirculars i la planta es va transformar en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de l'Erm)

És una església de Sant Martí de Tous (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. En resten un absis i dues absidioles. L'absidiola del costat sud és gairebé sencera, amb bandes, arcuacions llombardes i una finestra; la nord és truncada; l'absis també té bandes i arcuacions. S'aprofità com a capella, coberta amb nerviacions gòtiques fetes els segles XIV o XV.
Segons Junyent (CR 1), l'església era d'una nau i creuer (més els susdits absis) i aquesta és l'única part conservada. Afegeix que té una volta central refeta en ogiva, potser substituint una cúpula o la volta de canó anterior.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Jorba)

És una església de Jorba (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, de planta rectangular, absis poligonal i capelles laterals, amb un eix orientat de nord a sud. Porta ornamentada oberta a migdia amb una imitació d'un arc flamíger a la part superior. La façana presenta un ull de bou amb una claustra d'arenisca tallada en forma de creu en el seu interior. Presenta un campanar de torre en planta quadrada. Als dos extrems de la façana hi ha dues gàrgoles de pedra, que representen uns animals en forma grotesca; també unes finestres d'arc carpanell rebaixat. La coberta és a base teula àrab. Carreus perfectament tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Correspon a un gòtic molt tardà, o de tradició gòtica. La façana principal té quatre obertures simètriques prop de la coberta i un petit rosetó.

Muntanyes de Catalunya (Mola de Godall)

És una muntanya de 398 metres que es troba a la Serra de Godall, dins del municipi de Godall, a la comarca del Montsià.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 249161001).