jueves, 25 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Turó del Samont)

O del Samon és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El seu nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona), erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud.

Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon. Entre el turó del Samont i el turó de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.


Muntanyes de Catalunya (Cabrera)

És una muntanya de 1.308 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de l'Esquirol, a la comarca d'Osona. Molt a prop del cim s'hi troba el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, així com les ruïnes del desaparegut castell de Cabrera.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 295093001).

Muntanyes de Catalunya (Turó de Morou)

És una muntanya de 1.304 metres que es troba entre els municipis de Riells i Viabrea a la Selva i de Fogars de Montclús i Gualba al Vallès Oriental.
Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l’Home, les Agudes, el turó de Morou, la serralada de Marina i la depressió vallesana.
L’especial duresa del granit d’aquesta zona fa dels empedrats un bon lloc per observar la seqüència de formació del sòl, des de l’esquerdat de la roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva disgregació en forma sauló


Muntanyes de Catalunya (Sui)

És una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Ribera Salada)

És un riu del Solsonès, afluent per l'esquerra del Segre. Té una longitud d'uns 40 km (56,5 km sumant-hi el Riu Fred), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera.
Aquest corrent d'aigua rep el seu nom a partir d'Aigüesjuntes. Des d'aquí agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop. Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l'esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Des d'Aigüesjuntes fins al Pla del Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l'esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol, la seva riba esquerra banya la falda de l'obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s'hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l'Alt Urgell rep, per l'esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d'Ogern on rep les aigües d'El Baell. Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d'Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l'esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d'altitud i després d'uns 21 km de recorregut des d'Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple. En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d'aquest pantà 1,5 kma abans de l'antiga confluència a 440 m d'altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l'obtenció de sal.
En molts documents antics aquest riu és anomenat riu d'Altès




Rius de Catalunya (Ribera d'Er)

És un riu de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que neix i discorre quasi del tot íntegrament en el terme d'Er. Només en el seu curs més baix i septentrional en surt, i, travessant el termes de Sallagosa i Llívia s'adreça a l'extrem sud-est d'aquesta darrera vila per tal d'afluir en el Segre. Neix en el vessant sud-occidental del Pic Petit de Segre, al sud del Puigmal de Llo, des d'on davalla cap al sud-oest, passa pel costat nord-oest d'on hi ha la Font de la Ribera d'Er, arriba a la partida d'Aiguaneix, on hi ha més fonts naturals. Al cap de poc, la vall i el curs d'aigua giren, quasi en angle recte, cap al nord-oest i passa per altres fonts naturals. Al cap d'una mica arriba al costat de llevant de la carretera D - 89 i de la zona de les Planes, on hi ha el Refugi Pastoral de les Planes, que queda a llevant de la Ribera d'Er, i el primer telecadira de l'Estació Er - Puigmal. També en aquest lloc hi aflueix per la dreta el Rec de Coma Dolça. El riu continua cap al nord-oest, deixant a ponent el Bosc Comunal d'Er, després el lloc de Cotzé, on hi ha un altre telecadira de la mateixa estació, en un tram paral·lel a la carretera esmentada, que va guanyant alçada respecte del riu.

En la part final de la vall tancada per muntanyes altes, la Ribera d'Er passa per les Fontanilles, on rep per la dreta de primer el Rec de Font Freda i poc després el de Rigat Maià. Entre aquests dos torrents, a la llera de la Ribera d'Er, es troba la font captada, d'on surt cap al nord-est el Canal de les Planes, que davalla de la cota 1.800 i va baixant suaument cap a la Serra de Sant Joan, on hi ha uns dipòsits d'aigua. Tot seguit, la Ribera d'Er arriba a Fontanet i Vallosca, on la vall s'obre notablement, mentre arriba a la part més plana del terme.

Així, la Ribera d'Er arriba a les envistes del poble d'Er, que queda al costat dret del riu, nord, i el ressegueix tot de sud-est a nord-oest. Al nord-oest del terme comunal, la Ribera abandona la comuna que li dóna nom a l'alçada de l'Àrea de Repòs de la Ribereta, i penetra en la veïna comuna de Sallagosa en travessar la carretera N - 116.


Rius de Catalunya (Barranquet de Remordí)

És un barranc que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en Lleida.
És afluent per la dreta de la Noguera de Tor. Té el naixement a 2.483 metres, a peus dels Espadats de Comalestorres. El seu curs discorre cap a l'est, en un primer tram, i al sud-est després; fins a desaiguar a la Noguera de Tor, a 1.674 metres d'altitud, uns 200 metres per sota de la Presa de Cavallers.

miércoles, 24 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Àliga)

És una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, a la serra de Curull.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Negrell)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba al municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià (Tarragona). Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 242157001).
Aquest cim està inclòs a la Llista dels100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Drau)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba entre els municipis del Brull, a la comarca d'Osona i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental.

Rius de Catalunya (Riu de Sant Nicolau)

És un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí (Lleida), a la comarca de l'Alta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o de la seva zona perifèrica.
Situat dins la Vall de Sant Nicolau, constitueix el tàlveg de la vall. Neix pròpiament dit en el desguàs de l'Estany Llong. El curs inicial davalla cap a ponent per, metres després, girar cap al sud-oest. En aquest tram travessa diverses planes, en les que forma meandres, com a: els Prats d'Aiguadassi, el Planell Gran, el Planell de la Molina o el conegudíssim Planell d'Aigüestortes. Aigües avall del conegut planell, en la petita Presa de Sant Esperit, una galeria a pressió desvia part del cabal del riu cap a la central elèctrica de Caldes. Per sota de la presa, on conflueix la Ribera de Llacs, el riu torna a agafar direcció ponent, travessa el Planell de Sant Esperit, i salta per la Cascada de Sant Esperit per trobar l'Estany de Llebreta. Per sota de l'estany, que es troba en procés de rebliment, a mig camí de la sortida de la vall, s'acaba la zona protegida i comença la zona perifèrica de protecció del parc. A la sortida de la vall, ja fora de la zona perifèrica del parc, s'uneix al col·lector i recupera novament el cabal del qual s'havia desprès a la sortida de la presa. Desaigua a la Noguera de Tor, en el punt on s'aixeca la Central hidroelèctrica de Caldes de Boí.
En tot el seu recorregut, el riu rep les aportacions de les nombroses valls, comes i barrancs que flanquegen ambdues ribes.





Rius de Catalunya (Noguera de Tor)

És un riu d'alta muntanya, afluent de la Noguera Ribagorçana per l'esquerra. Durant el seu recorregut creua actualment només els termes de la Vall de Boí i del Pont de Suert en Lleida, però abans de les agrupacions municipals actuals travessava els termes de Barruera, Durro i Llesp.
Neix a la capçalera de la Vall de Boí (Alta Ribagorça); es considera que el seu punt d'arrencada és, després de les obres hidràuliques de la capçalera de la vall, l'Estany de Cavallers. En aquell lloc ha recollit ja els cursos de tot de barrancs pirinencs: el barranc de Comalestorres, el de Malavesina, el de les Llastres, el riuet d'Estany Negre, el barranc de Comalespada i el de Punta Alta, entre d'altres, esmentats en el sentit de les agulles del rellotge a partir de la presa del pantà.

Rius de Catalunya (Barranc d'Esplugafreda)

És un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp (Lleida), al Pallars Jussà. La seva continuïtat natural cap a ponent és el barranc d'Orrit.Es forma en el fons de la vall oberta pels barrancs de muntanya que s'uneixen en aquest lloc, a 818 m. alt., en el lloc on es troben el barranc del Regany amb un barranquet que baixa de lo Camp de Trudis, al lloc conegut com lo Regany. És sota mateix del poble de Sapeira, i uns 850 m. al nord-est del d'Esplugafreda.

Els seus 3,5 quilòmetres aproximats de recorregut discorren enterament dins del terme municipal de Tremp, concretament dins de l'antic municipi de Sapeira. Sempre cap a ponent, però fent nombrosos retombs pel fons de la vall, que és bastant pla.
Un cop comença el seu recorregut, rep aviat per la dreta el barranc de Canarill, que neix en el bosc de Sapeira, a llevant de la Roca del Forat dels Coloms, a uns 1.365 m. alt. Més tard li arriba per l'esquerra el barranc dels Botets, que neix a les muntanyes del sud del poble d'Esplugafreda, que s'ha unit prèviament amb el barranc de Rajums, que del sud. No rep cap altre afluent important, i sí, en canvi, tot de curtes llaus procedents de les immediates Ribes de Sant Cosme, que formen el límit meridional d'aquesta vall.

Finalment, a 672 m. alt., conflueix amb el barranc de les Comes, a llevant del lloc conegut com els Puials Rois, pronúncia ribagorçana dels Pujals Roigs. Amb la unió d'aquests dos barrancs es forma el barranc d'Orrit, que n'és la continuïtat cap a ponent. Aquest barranc pren el nom del poble d'Esplugafreda, en territori del qual s'origina.
Pugen per aquest barranc les pistes que menen als pobles de Sapeira i d'Esplugafreda. La primera té continuïtat cap als pobles de Castellet i d'Espluga de Serra, i la segona cap a Tremp travessant la Serra de Gurp.


martes, 23 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Tossal d'en Cervera)

És una muntanya de 1.348 metres situada entre el municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià (Catalunya) i el de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat (País Valencià).