Comarques Catalanes (Vallés Occidental) [XLII]

És una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud). Comparteixen la capitalitat de la comarca les ciutats de Terrassa i Sabadell. Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca del Vallès dividida administrativament en la divisió comarcal de Catalunya realitzada per la Generalitat republicana, anul·lada durant el franquisme i reassumida per l'administració de la Generalitat de Catalunya un cop restituïda. Geogràficament, el Vallès i el Penedès estan inclosos la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana.
Es tracta d'una part de la Depressió Prelitoral limitada a l'oest pel Llobregat i a l'est per la riera de Caldes. El nord de la comarca és ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d'aquestes conformen el sostre de la comarca. D'oest a est, en formen part la serra de l'Obac (924 metres d'altitud al Castellsapera), el massís de Sant Llorenç del Munt (1.095 a la Mola i 1053 al Montcau), el puig de la Creu (664), els cingles de Sant Sadurní (954) i el Farell (789). Al sud de la comarca hi trobem la serra de Collserola (512 metres d'altitud), que forma part de la Serralada Litoral.

La zona central vallesana és ocupada per la vall que dóna nom a la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats hidrogràfiques coincidents amb les conques del Llobregat i el Besòs.
Les terres situades a l'oest de l'eix que va des de l'Obac fins al Tibidabo (punt culminant de la serra de Collserola), passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra i Sant Cugat del Vallès, són tributàries del Llobregat. Diverses rieres, com la dels Canyamassos, la de Rubí o la de Vallvidrera, canalitzen les aigües cap al Llobregat.

Literatura Catalana (Martí Gironell i Gamero)

Nacio en Besalú (Girona), en 1971. Es escritor y periodista. Licenciado en Filología Inglesa y en Periodismo por la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Pompeu Fabra (UPF).
Gironell ha trabajado en Radio Besalú, Radio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Colabora habitualmente en medios de comunicación como El Punt Avui, El Món, El Mundo, la revista Sàpiens y el portal de literatura L'illa dels llibres.

Ha ganado el XXXVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018 por la novela "La força d'un destí". Entre sus libros publicados destacan "El puente de los judíos" (2007), que ha sido traducido en varios idiomas, "La venganza del bandolero", que ganó el Premio Néstor Luján de novela histórica en 2008, "El arqueólogo" (2010), "El último abad" (2012) y "El primer héroe" (2014), que también ha sido traducido a varios idiomas. En 2015 publicó "Strappo", la novela del espolio del románico catalán y el cuento infantil "El niño dibujado".

Literatura Catalana (Nuria Esponella Puiggermanal)

Nacio en Celrà (Girona), en 1959. Es filóloga y profesora. Inicia su trayectoria literaria en la poesía. Es autora de novelas como Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, Premio Ciutat de Badalona), la novela basada en la serie televisiva Temps de silenci (2002), Sunitha (2003), una novela testimonial sobre la experiencia del apadrinamiento en la India, La Travessia (2005), una dona d'aigua (2013) y La filla de la neu (2016).

Ha ganado varios premios literarios entre los cuales destacan el premio Bonmatí de periodismo, el premio Columna por la novela La Travessia y el premio de novela histórica Néstor Luján (2009). En 2012 queda finalista del premio Prudenci Bertrana con Una dona d'aigua.
Por su obra poética ha recibido el premio Ciutat d'Olot (1986), el premio Mercè Bayona otorgado al poemario Un vent, una mar (1994) y el premio Goleta i Bergantí por La mirada de la gavina (2001), prologado por Miquel Martí i Pol. La autora colabora habitualmente en los medios de comunicación.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Joaquim Espinós i Felipe)

 Nacio en Benilloba (Alicante), en 1962. Es profesor de Filología Catalana en la Universidad de Alicante. Su ámbito de estudio es la literatura catalana contemporánea. Ha publicado numerosos artículos entorno de este tema, con especial referencia a la postguerra, el exilio y la literatura actual, en varias revistas —L'Espill, Caplletra o Catalan Review— o volúmenes recopilatorios. Es autor también de los libros La poètica de l'imaginari (1999, UA), La imaginació compromesa. L'obra d'Agustí Bartra (1999, UA) y Història d'un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (Pagès, 2009), con el que ganó el premio Josep Vallverdú de ensayo. También ha trabajado la didáctica de la literatura, con un enfoque de taller literario, en el volumen Literatura creativa (2000, Bullent). Colabora como crítico literario en varias publicaciones, como el diario Información de Alicante o las revistas L'Espill y Caràcters.

Se inició en el género poético, pero ha acabado decantándose por la narrativa y el ensayo. Ha publicado las narraciones La devastació violenta (1991, Bullent), premio Enric Valor de narrativa juvenil 1990 y Joan de l'Iris i el rossinyol (2002, Ayuntamiento de Meliana), premio Empar de Lanuza de literatura infantil, 2001; así como la novela Ombres en el riu (1995, Bullent). El año 2006 ganó el premio Antoni Bru del Ayuntamiento de Elche con la novela policíaca El cervell de la serp (2007, 3i4)

https://www.escriptors.cat

Literatura Catalana (Josep Maria Espinàs i Massip)

Nacio en Barcelona, el 7 de marzo de 1927. Es un escritor polifacético que cuenta con un público amplio y fiel. Su creación literaria, con unos ochenta libros publicados, abarca desde la novela, la crónica de viajes, pasando por las obras de interés cívico, los libros-reportaje, los volúmenes de memorias y el grueso ingente de artículos periodísticos publicados durante más de 20 años en los diarios Avui y El Periódico.

Es uno de los impulsores, en pleno franquismo, de la Nova Cançó y uno de los fundadores de los Setze Jutges. A partir de 1990 empieza a publicar su Obra Completa en la editorial La Campana, sello del que es cofundador. Tiene obra traducida al alemán, el inglés, el castellano, el checo, el euskera, el hebreo, el holandés, el italiano, el japonés y el portugués.
Su trayectoria ha sido ampliamente galardonada, con premios como el "Joanot Martorell"(1953) por su primera novela Com ganivets o flames (1954), el "Víctor Català" (1958) por Variétés (1959), el "Premi Nacional de Cultura" (1995) en la modalidad de periodismo escrito, y el "Lletra d'Or" (2006) por el libro de viajes A peu per Mallorca (2005). En el año 2002, a sus 75 años, recibe el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes" y la "Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona", en reconocimiento a su trayectoria.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Maria Josep Escrivà i Vidal)

Nacio en el Grau de Gandia (Valencia), 10 de marzo de 1968. Poeta, narradora, dinamizadora cultural. Es licenciada en Filología hispánica y Doctora en Literatura catalana. Se ha especializado en la obra de Josep Piera y fruto de este estudio es su tesis doctoral titulada Una poètica dels sentits. Josep Piera: Poesia 1971 a 1991.

Dirige la colección de plaquettes de poesía «Razef» de Ediciones 96, editorial valenciana en que trabaja. Es autora de cinco libros de poesía. El primero, Remor alè, publicado en 1993, obtuvo el premio Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó. Le siguió A les palpentes del vidre (1998; premio Marià Manent) y Flors a casa (2007), que se publicó después de haber obtenido el premio de los Jocs Florals de Barcelona. Serena barca (2016), es su último libro de poesía. Ha merecido el Premio de la Crítica dels Escriptors Valencians en el año 2017.

En el género narrativo es autora de Àngels de nata (2013, con ilustraciones de Maria Alcaraz Frasquet) y L'Home del Capell de Palla (2017), un relato que ha motivado un espectáculo musical y plástico homónimo. Con el cuento Tenda d'animals recibe el premio Carmesina de narrativa infantil en 2018. Gestiona el blog Passa la vida.

https://www.escriptors.cat/

Comarques Catalanes (Urgell) [XLI]

Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu d'Ondara i la vall del Corb.[1] La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km², amb una població de 36.670 habitants (2009). La base econòmica de l'Urgell gira entorn de l'agricultura, la ramaderia i l'elaboració i transformació dels productes agropecuaris. Tàrrega és la població més important, a més d'un terç de la població comarcal i nombroses indústries. Destaquen Agramunt i Bellpuig.

L'Urgell és al bell mig de les planes de Ponent, entorn de la ciutat de Tàrrega, cap comarcal i centre comercial, de serveis i de comunicacions d'un sector de la plana. Comprèn part de la plana d'Urgell, recorreguda pel riu d'Ondara. Cap al nord el relleu és accidentat per la serra d'Almenara (459 msnm) i la vall del Sió, on s'ha establert Agramunt. Al sud hi ha la vall del riu Corb, amb relleus esglaonats, que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà (serra del Tallat, 803 msnm).

En la revisió de la divisió comarcal de l'any 1987 se'n va despendre una nova comarca anomenada Pla d'Urgell i el 1990 alguns municipis s'annexionaren a la Segarra. Els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana d'Urgell se segregaren de la comarca de l'Urgell per a formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell. Són cinc municipis del sector més occidental de l'antiga comarca d'Urgell amb una economia molt activa, basada en el regadiu, la ramaderia i diverses indústries agropecuàries. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de gener de 1990 també afectà l'Urgell. El municipi de Montornès de Segarra se segregà de l'Urgell i s'agregà a la Segarra.

Literatura Catalana (Vicent Josep Escartí i Soriano)

Nacio en Algemesi (Valencia), el 16 de febrero de 1964. Es un escritor en lengua valenciana y profesor universitario español. Doctorado en Filología catalana por la Universidad de Valencia y licenciado en Historia medieval, es profesor del departamento de filología catalana en la misma universidad. Es colaborador habitual del diario Levante y de la revista Saó. Como escritor, en 1992 ganó el Premio de Novela Ciudad de Alcira con Dies d'ira y en 1996 Andrómeda de narrativa por Espècies perdudes.

Literatura Catalana (Rafael Escobar)

Nacio en Burjasot (Valencia), en 1942. Es escritor y ha trabajado hasta el 2007 como funcionario técnico de la Generalitat Valenciana. Pese a su relativamente tardía dedicación a la literatura, emprende una trayectoria relevante tanto en número de publicaciones como en premios recibidos.

Inicia la carrera literaria con las novelas cortas L'Estel capgirat (1992) y La dona menuda (1992), galardonadas respectivamente con los premios Vila de Crevillent del 1990 y L'Encobert de Xàtiva del 1991. Dos años después recibe el premio Octubre-Andròmina por L'últim muetzí (1994), una novela histórica donde narra la persecución de la población morisca en Valencia. El interés por este género lo impulsa a escribir Les veus de la vall (2000), situada en los años siguientes a la expulsión de los moriscos, y El crit de maig (2009), que describe el alzamiento de los campesinos valencianos del año 1693. También ha publicado narrativa, con títulos como Perversa oronella tardana (1994), Vent de bruixes (1994), Històries urbanes (2003), El camí de les bardisses (2003) y Històries espectrals (2010), entre otros. En 2015 publica la biografía del futbolista Vicent Martínez Català, …i la glòria entreobrí les seues portes.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Josefina Escandell)

Nacio en Ibiza (Illes Ballears), el 23 de marzo de 1920 - Fallece en Ibiza (Illes Balears), el 8 de enero de 2014. D'origen rural, els pares obren, als anys trenta, l'Hotel España al mateix carrer de la Creu. Pepita Escandell cursa els estudis primaris al Col·legi de la Consolació d'Eivissa, on mostra les seves habilitats musicals i s'inicia en els estudis de piano i cant. Amb només sis anys també comença a fer teatre amb les monges agustines. Segueix els estudis de música a Eivissa, amb el mestre Victorí Planells i es prepara per entrar al cos de Correus fins que, l'any 1943, marxa a Barcelona per estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu. Allotjada a una residència del carrer Montcada, estudia piano i cant durant nou anys. Comparteix algunes assignatures amb la soprano Montserrat Caballé i el 1953 obté el títol de professora de piano. Aquests són anys de formació i diversió a la capital catalana que, amb tot, ha d'abandonar quan la seva mare reclama el seu retorn a Eivissa. Durant la dècada del 1950 participa com a soprano en concerts i obres de sarsuela. A Eivissa continua la seva carrera musical als teatres Pereira i Serra i és mestra de cant de les sopranos Teresa Verdera i Lina Cardona. Durant les dècades de 1950 i 1960 és membre de la Coral Santa Cecília, dirigida per Bartomeu Guasch "Fornàs".

Pepita Escandell estudia magisteri a l'Escola de Magisteri de Palma i l'any 1956 obté el títol de mestra a l'escola Normal de Magisteri d'Alacant. Exerceix l'ensenyament al Berguedà i a Eivissa fins a la jubilació, l'any 1985. En paral·lel a la carrera de mestra desenvolupa una important activitat teatral. Així, des de l'any 1958 és actriu del grup escènic de la Societat Ebusus, fundat i dirigit per Alexandre Villangómez. Amb el grup representen obres, per tota l'illa i durant molts anys, d'autors castellans del moment com Alejandro Casona, Miguel Mihura o Buero Vallejo.

A principi de la dècada de 1980 comença a escriure comèdies costumistes amb la llengua pròpia d'Eivissa. Són obres inspirades en l'estil de vida i el parlar eivissencs. Així, és autora dels títols Ses frasquites, Pagesos i senyors, Contrabando i novena i Es bons costums, publicats l'any 1998 per l'Editorial Mediterrània-Eivissa i per la Conselleria de Cultura del Consell d'Eivissa i Formentera. Altres obres de l'autora apareixen, entre el 1985 i el 1987, a la revista Es Vedrà i es Vedranell (1983-1987). Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, les obres de l'autora són representades arreu de les Pitiüses pel Grup de Teatre Amateur (GAT), pel Grup de Teatre des Casino des Moll, pel Grup de Teatre de l'IES Quartó de Portmany i pel Grup de Teatre l'Urgell. El 2007 es publica Teatre de sempre, on s'apleguen algunes obres inèdites, i Narracions breus, amb introducció i edició de Jean Serra.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Eduardo Escalante Mateu)

Nacio en Valencia, el 20 de octubre de 1834 - Fallece en Valencia, en 1895. Autor teatral, principalmente de sainetes. Huérfano de madre y abandonado por su padre, vive con una familia del Cabanyal de Valencia de extracción social humilde. De joven conoce algunos miembros destacados de la cultura valenciana como Teodor Llorente. Pronto combina su trabajo de pintor de abanicos con el de escritor. Sus primeras obras de teatro son dos piezas sobre la vida de San Vicent Ferrer. Aunque escribe un drama romántico, Raquel, se decanta por un género de carácter más popular, el sainete. A partir de 1862 con Què no serà y La sastressa inicia una etapa de éxitos teatrales que con Un grapaet i prou (1868) lo convierten en un autor consagrado. 

Sus sainetes, humorísticos, tienen como protagonistas la clase media-baja valenciana que en su pretensión de ascensión social cambia el valenciano por el castellano lleno de valencianismos. Algunos de sus personajes arquetípicos son presentados como seres ridículos y farsantes. Así aparecen los forasteros de la obra Tres forasters de Madrid (1876). Estrena y publica hasta cuarenta y siete obras que tienen un estilo perfilado a lo largo de los años y que da piezas destacadas como: La xala (1871), L'escaleta del dimoni (1874), Les xiques de l'entresuelo (1877) o Les coentes (1880). Reconocido como uno de los autores más destacados del teatro valenciano de este género dramático, su influencia perdura hasta buena parte del siglo XX. 

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Maria Francesca Enrich i Murt)

Nacio en Igualada (Barcelona), en 1957. En su infancia tuvo la suerte de ir a una escuela activa (Escola Mowgli) donde, entre muchas otras cosas, le enseñaron a vivir la creatividad y la fantasía. Pasa una juventud rodeada de lecturas, viajes y aulas. Estudia Magisterio y Filología Catalana en la Universidad Autònoma de Barcelona. Después de unas tempranas experiencias impartiendo clases de catalán en escuelas de primaria y a adultos, ejerce durante 18 años en el Instituto Pere Vives como profesora de Lengua y Literatura catalanas. En este periodo, además de dar clases, madura su pasión por la escritura. Tiene tres hijas, que son la causa de haber dirigido esa pasión hacia la literatura infantil y juvenil. Actualmente se dedica a escribir y a la programación de actividades culturales.

https://www.escriptors.cat/

Comarques Catalanes (Terra Alta) [XL]

És una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre. Limita al nord-est amb la Ribera d'Ebre, al sud-est amb el Baix Ebre i a l'oest amb el Baix Aragó i el Matarranya. La Terra Alta és constituïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l'Ebre. És una comarca formada per dotze municipis d'una gran varietat paisatgística. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre. La Terra Alta és una comarca sense rius importants, de fet només toca el curs de l'Ebre en la punta de l'extrem nord, en l'aiguabarreig amb el Matarranya, en ple embassament de Riba-roja.

La comarca de la Terra Alta s'organitza entorn de Gandesa, cap comarcal. Els límits comarcals actuals són els mateixos que es varen definir el 1936 i posteriorment el 1987. S'estén per una superfície de 743.36 km² i té una població de 12.943 habitants (2009).
La base econòmica dels habitants de la Terra Alta és l'activitat entorn del camp i la transformació dels productes agrícoles. La manca d'aigua per a regar les planes enlairades fa que hi predomini el secà, dedicat majoritàriament als conreus llenyosos.

Literatura Catalana (Octavi Egea i Climent)

Nacio en Barcelona, en 1946. Es novelista, director y autor teatral. A los diecinueve años empieza su actividad en el mundo del teatro como actor y director de una compañía de teatro aficionado. Pero no será hasta alrededor de los cuarenta años cuando empieza a escribir de modo profesional como colaborador de una editorial de publicaciones de ocio, en la que lleva las secciones de teatro y cine. En 1987 publica su primera novela y desde entonces no deja de escribir y publicar. Es autor de obras de narrativa breve como Gent que estimo (1990) y Nova York era la seva ciutat (1998), de novelas como La senyoreta Freda Kesöc (1993) o Abaddon, l'àngel de l'abisme (2001) y de piezas teatrales como Davant l'Empire (1998), Cadaver? (2002), J.R.S. (de dotze anys) (2003) y Lost Persons Area (2007), entre otras. Ha sido ganador de numerosos premios, entre los que hay que destacar el premio La Piga de la Viuda Reposada de novela erótica, en el año 1992, por La senyoreta Freda Kesöc, el premio Ciudad de Olot de novela juvenil de 1995 por Spaghetti per a la Gioconda, el premio Ignasi Iglésias de teatro (1997) por la obra Davant l'Empire, el premio Fundación Romea de Textos Teatrales del año 2002 por J.R.S. (de dotze anys), los premios Octubre de teatro (2007) por Lost Persons Area, el Ciutat de Sagunt-Pepe Alba de teatro (2013) por Amami, Alfredo, amami o el premio Ciutat de Manacor-Jaume Vidal i Alcover de teatro (2014) por Menors.
Octavi Egea también se dedica a la adaptación de musicales como Grease o Siete novias para siete hermanos, estrenados recientemente en Barcelona y Madrid.

https://www.escriptors.cat/