Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Roc de Cabacés)

És una ermita del municipi de Cabacés (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. És una petita construcció sota una balma, de planta rectangular, amb un absis quadrat, separat de la nau per un petit arc triomfal sostingut per dues mitges columnes. La volta és de creueria. A cada costat de la nau hi ha una capelleta, una de les quals és buida i l'altre amb una imatge. A cada costat de les columnes s'obre una porta que mena una a la sagristia (sota la roca) i l'altra a restes de l'ermitori. El terra és enrajolat i les parets enguixades i pintades. La façana, reconstruïda en part, presenta una porta principal en arc de mig punt i de maó, dues finestres i una porta auxiliar que mena a la sagristia. Un campanar d'espadanya, separat de l'ermita s'alça sobre un bloc de conglomerat proper.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Mercè)

És una església del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una petita església d'una sola nau, amb presbiteri més alt que la resta del conjunt. La façana té un finestral allargat i un campanar d'espadanya de dos pisos, el primer dels quals és amb una arcada ogival i el segon d'obra de maó corresponent al període barroc.
L'església és bastida amb gres vermell, amb blocs de mides regulars que arriben al peu de l'espadanya. Tots els murs foren arrebossats, segurament al S.XVIII, quan es feren les noves esglésies i s'aixecà la segona espadanya. L'interior és tot enguixat i les formes han quedat extremadament dissimulades, mantenint una coberta amb volta de canó rebaixat.

Pintors Catalans (Eugeni Fornells Juncosa)

Reus (Tarragona), 1882 - Santa Fé (Argentina), 1961. Va ser un pintor català. Va fer els seus primers estudis artístics a Reus, a l'Acadèmia Fortuny amb el mestre Ramon Casals i Vernis. Es traslladà a Barcelona, on va donar diversos cursos com a professor de dibuix en col·legis privats. Va ser amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic. El 1908 es va casar i emigrà a Buenos Aires, i, després d'una curta temporada, s'establí a Rosario, on instal·là el primer taller de vitralls, "Vitraux d'Art". El 1914 va crear l'Agrupació Artística Catalana de Rosario, que va fusionar-se amb el Centre Català de Rosario. Va ser professor d'art a l'Associació de Foment de Belles Arts (1913), organitzador dels cursos de dibuix i professor a l'Ateneu Popular (també el 1913), que el comissionà, l'any 1916, per estudiar els mètodes i funcionament de diverses associacions culturals espanyoles. Va aprofitar per visitar Reus, i va pronunciar a l'Ateneu Obrer d'aquella ciutat diverses conferències sobre art. Aquell any va publicar alguns dibuixos seus a la premsa local. En tornar, va ser professor de dibuix a l'Escola d'Art Municipal Manuel Musta, de Rosario. Va ser director artístic de les revistes Teatro, Con Permiso i Athenea, i els seus dibuixos es publicaren a revistes de prestigi com Caras y caretas. Membre del consell assessor d'arts plàstiques a la Direcció Municipal de Cultura de Rosario, va ser també, president de l'Associació Argentina d'Artistes Plàstics. L'any 1932, va guanyar el premi Saló de Tardor i, el 1936, el premi Adquisició Municipal de Buenos Aires. Les seves obres figuren als museus de Rosario, Buenos Aires, Pergamino, Montevideo i Bahía Blanca.

Pintors Catalans (Felip Abàs i Aranda)

Calaceit (Terol), 1777 - Madrid, 1813. Va ser un pintor català de la Franja. Va ser nomenat pintor oficial de l'Ajuntament de Madrid en 1813, poc abans de la seva mort. El 1793, amb 16 anys, ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa, fundada l'any anterior. Quatre anys més tard, en 1797, obté el primer premi en Pintura, per la còpia (segons les bases del concurs) del quadre “Samarità” de Michelangelo Buonarroti.
Anys més tard, 1805, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa el va nomenar acadèmic supernumerari, grau molt proper al de mestre, sent el primer acadèmic supernumerari d'aquesta corporació. Es traslladà després d'obtenir el primer premi de pintura a Madrid, en 1798 per continuar els seus estudis sota la direcció de Goya a la Real Academia de Bellas Artes de San  Fernando.
Va optar als premis organitzats per a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1802 i 1805. En la primera ocasió va ser tercer, després de dos desempats pel segon lloc.
Poc es coneix de la seva vida després de les acadèmies, hi ha documentació de treballs o actuacions puntuals, la qual cosa pot donar una idea de com va ser la seva vida.
- Va actuar com a taxador en 1812 en la partició dels béns del matrimoni Goya - Bayeu que es van considerar ganancials a la mort de Josefa Bayeu.
- Se sap que va contreure matrimoni i que va tenir almenys una filla, ja que una de les seves obres documentades per M. Osorio a "Galeria Biogràfica d'artistes espanyols del segle XIX" es diu Una de les seves filles.
- Se sap de la seva actuació en l'obra Al·legoria de la vila de Madrid de Goya en 1810. En 1812 el medalló amb el retrat del rei Josep I va ser cobert i posteriorment descobert per Felipe Abàs sota la supervisió de l'autor de l'obra
Poc després del seu treball en l'obra Al·legoria de la vila de Madrid va ser nomenat Pintor Oficial de l'Ajuntament de Madrid, títol lliurat per Goya. Encara en una capital controlada pels francesos i Josep I durant la Guerra del Francès. Va morir dos dies més tard, en data no coneguda però se sap que al moment de la seva mort, tenia 36 anys.
Poc després de la seva mort, el rostre del rei Josep I en el quadre Al·legoria de la vila de Madrid va ser cobert una altra vegada, per un altre deixeble de Goya, en aquesta data ja és segura la mort de Felipe Abás.

Pintors Catalans (Antoni Fabrés i Costa)

Barcelona, 27 de juny de 1854 - Roma, en 1936. Fou un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny. Fill de Gaietà Fabrés i de Magina Costa, va néixer a la vila de Gràcia. El seu pare fou el seu primer mestre tan de pintura com d'escultura, demostrant des de molt petit extraordinàries habilitats. El 1867 obté una medalla i ingressa a l'Escola de Llotja de Barcelona estudià escultura. El 1875 va rebre un premi pel qual va marxar pensionat a Roma on aviat va deixar de realitzar escultures i va consolidar la seva mestria en la pintura. Treballà a Barcelona entre 1886 i 1892, quan va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional augmentà, gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i als nombrosos premis guanyats. El president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic, càrrec que ostentà fins al 1908. Tornà a Roma on morí el 1936.

Pintors Catalans (Josep Espinalt i Torres)

Santpedor, 1854 - Manresa, 1896. Fou un pintor català del segle XIX. Fill d'un teixidor, de la formació de Josep Espinalt se'n sap molt poc. Es va formar artísticament a l'Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona i a París, tot i que la majoria dels artistes de l'època viatjaven a formar-se a Roma. Tradicionalment s'accepta l'any 1879 com a data d'arribada d'Espinalt a Sabadell, procedent de Barcelona, on es va establir en una casa de l'industrial Manuel Corominas i esdevingué el seu protegit. Especialitzat en la pintura decorativa basada en el realisme, tot i que amb influències romàntiques, també va dedicar-se a la pintura de cavallet, sobretot a les natures mortes, les representacions florals i la figura humana.
A Sabadell va fer els murals decoratius del Saló dels Pares Escolapis, mitjançant olis sobre teles enganxades a les parets. Fou un dels fundadors de l'ambient artístic local, que girava al voltant del Cercle Sabadellès i, posteriorment, de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell entre d'altres, on també va exercir de professor de pintura. Entre els seus deixebles es troben Joan Vila-Cinca, Joan Figueras Soler i Francesc Pulit Tiana. Així, va ser un dels participants de la primera exposició que aquesta Acadèmia va organitzar l'any 1882 i de la que el 1887 va fer a l'Ateneu Sabadellenc, on va presentar sis pintures de petit format amb fruites. Consta, igualment, que el 1889 exposava una pintura amb raïm a l'aparador de la botiga de Cosme Cuberta, al carrer de Gràcia de Sabadell i que participava en l'exposició de l'Acadèmia a l'Ateneu Sabadellenc amb un paisatge, una pintura de flors, quatre plats amb flors i dos caps d'estudi, que van obtenir molt bones crítiques. En l'exposició que el 1890 va fer l'Acadèmia a l'Ateneu Sabadellenc va presentar les obres Niña arreglando unas flores, El músico de la murga, un cap d'estudi i dues petites pintures de flors. Aquest mateix any va participar de nou en l'exposició de pintures que alguns artistes sabadellencs van organitzar a l'establiment de Cosme Cuberta, presentant un retrat del pintor Narcís Giralt, un estudi d'una monja i unes flors.
El 1891 va participar en la primera exposició de Belles Arts de Barcelona amb una natura morta de flors (cat. 179), una marina (cat. 180) i una pintura al·legòrica titulada Idilio. (cat. 181) i aquest mateix any va caure malalt. La premsa es féu ressò que la seva situació econòmica era molt precària, la qual cosa va fer que sorgís la idea de recaptar diners en benefici seu per mitjà d'una rifa però no s'arribà fer, ja que poc després va morir a Santpedor. Després del seu traspàs, l'Acadèmia va organitzar una exposició d'homenatge que recollia part de la seva obra.

Pintors Catalans (Josep Escudé Bartolí)

Reus 1863 - Barcelona 1898. Va ser un pintor català, germà del geògraf i estadístic Manuel Escudé i Bartolí. Fill d'un mestre fuster, va aprendre dibuix a Reus i amb 16 anys va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Molt jove encara, va viatjar per Itàlia i s'instal·là a Roma, amb una beca concedida per l'Ajuntament de Reus. Durant la seva estada a Roma va fer-se amic del pintor també reusenc Baldomer Galofre, que li va donar ajuda moral i material. Escudé pintava quadres de temàtica històrica i anecdòtica d'una mida immensa, com era moda en aquella època a Itàlia. Va vendre alguns quadres a Roma, i tenia bona crítica de la premsa italiana. Va presentar un quadre a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, amb el nom d'"Els Suliotes", que va ser comprat pel Museu d'Art Modern. Va exposar a Barcelona i a Madrid, sempre quadres de grans proporcions i de temàtica històrica. Va ser un dels decoradors, el 1891, del Casino de Múrcia, i el 1894 es domicilià a Barcelona. Malalt, el 1897 la societat El Círcol, de Reus, va organitzar un sorteig d'alguns quadres d'ell per ajudar-lo en la seva malaltia. Va morir quasi en la indigència a Barcelona el 1898

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Consolació de Gratallops)

És una ermita al municipi de Gratallops (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Es troba al cim d'un turó de llicorella, molt a prop del coll de la Vaca, on s'ajunten els territoris de Gratallops i la Vilella Alta. Una renglera de xiprers vetllen actualment l'ermita on es venera la Mare de Déu de la Consolació, patrona de Gratallops i de gran devoció a la comarca del Priorat. L'ermita resta tancada al públic però el diumenge posterior al dia 15 d'agost, s'hi celebra un aplec i un dinar de germanor. Des de l'ermita es gaudeix d'unes vistes excel·lents del cor del Priorat i la serra de Montsant, així com dels costers de vinyes velles d'on s'obtenen els raïms del preuat vi L'Ermita. Es tracta d'una construcció (444 m) caracteritzada per una gran heterogeneïtat estilística. La capçalera i mitja nau són d'origen romànic, molt treballades i construïdes. L'absis fou ampliat lateralment, i avui és convertit en cambra de la Verge de la Consolació. L'interior és enguixat. La part gòtica, més alta té dues naus, una central i una lateral, amb una capella al costat oposat a aquesta darrera. La volta és de creueria feta amb pedra, i la resta amb reble. Un cor amb un arc rebaixat ha desaparegut. El conjunt presenta diverses construccions adossades, destinades a l'ermita i d'èpoques diferents, les darreres de les quals són del segle XIX. Els murs són de pedra vista i morter, amb obra de maó i en algun sector, i d'altres enguixats. L'ermita té un petit campanar d'espadanya

Esglésies gòtiques de Catalunya (La Nativitat de Maria de Cabacés)

És una església parroquial del municipi de Cabacés (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Església d'una nau amb quatre capelles laterals per banda que aprofiten els contraforts. El presbiteri i tres de les capelles són gòtiques, mentre la nau i la resta de les capelles, de mitja volta, són d'un renaixement senzill. L'absis és de cinc costats i està separat de la nau central per un arc apuntat. La nau central és coberta per una volta de mig punt, decorada amb quarterons. A l'interior hi ha diversos altars; en el primer del costat de l'evangeli hi ha un quadre de la Mare de Déu de Loreto del segle XVII i un retaule atribuït a Borrassà datat als segles XIV o XV. L'obra és de paredat, amb reforç de carreu als angles. El campanar, robust, és situat als peus del temple, al seu costat esquerre, de planta quadrada i coberta piramidal. El 1923 es va refer la façana; la porta d'entrada està emmarcada per unes motllures i un timpà migpartit per una fornícula.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Cartoixa d'Escaladei)

Fou fundada al segle xii per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, més reduïts que l'actual comarca del mateix nom. Està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d'Història de Catalunya.

Pintors Catalans (Emília Coranty Llurià)

Barcelona, 1862 - Barcelona, 18 de febrer de 1944. Fou una pintora i professora de dibuix també coneguda com a Emília Coranty de Guasch vinculada amb Barcelona i Valls. És el primer nom de dona que s’ha trobat en els fulls de matrícula de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, l'Escola Llotja. Emília Coranty i Francisca Sans Benet de Montbrió són les dues úniques alumnes que apareixen matriculades durant el curs escolar de 1885-1886, entre els 496 alumnes d'aquell any. Emília hi va estudiar dos anys; en el segon fou l’única alumna entre els 539 matriculats i el 1886 l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona la va premiar amb una borsa de viatge a Roma -una nova modalitat de pensió, d’una durada de quatre mesos, que havia estat creada per la Diputació de Barcelona el 1880 -, que se li prorrogaria l’any següent.
A Roma conegué el seu futur marit, el pintor Francesc Guasch, qui gaudia d’una beca d'ampliació d’estudis a Roma. Així, com la pintora Lluïsa Vidal, estudià un temps fora d’Espanya, després d’haver-ho fet a Barcelona i a Madrid, on es matriculà a les classes d’Antic i de Paisatge a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, gràcies a una borsa de viatge que li concedí la Diputació de Barcelona.

Pintors Catalans (Alexandre de Grau Figueras)

Vilanova i la Geltrú, 1831 - Barcelona, 1896. Fou un pintor català. Deixeble de Pau Milà i Fontanals a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, seguint l'estil purista. Després es continuà formant a l'Escola Especial de Pintura de Madrid on passà a dedicar-se a la pintura històrica. L'any 1856 va rebre una menció honorífica amb l'obra La traslación de Jaime el Conquistador al Monasterio de Poblet. L'any 1858 exposà La madre de Dios i el 1866 Reinar Despues de morir o Coronación de Doña Inés de Castro. També fou un conegut retratista

Pintors Catalans (Antoni de Ferrer i Corriol)

O bé Antoni de Ferrer i de Corriol. Vic, 5 d'octubre de 1844 - Barcelona, juliol de 1909. Va ser un arquitecte, pintor i col·leccionista català. Era el fill petit d'una família nombrosa. El seu germà Valentí va ser capità d'infanteria. Un altre germà, Lluís Maria, va sobresortir com a advocat.
Va estudiar dret a Barcelona El 1869 va obtenir el títol de mestre d'obres. Va participar en diverses iniciatives impulsades pel Cercle Literari de Vic, que durant uns anys (1865-1872) va tenir la seva seu a la casa de la família Ferrer i Corriol. Concretament, va intervenir en l'organització de l'exposició retrospectiva de 1868 i va aportar diverses peces de la seva propietat al Museu que va organitzar el Cercle (una majoria de les quals li van ser retornades el 1884). L'any 1881 era el secretari de la junta de la secció de belles arts de l'Ateneu Barcelonès que presidia Antoni Gaudí. A Barcelona, va tenir el seu taller al carrer de Jonqueres. Va ser professor de dibuix lineal i geomètric a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1883-1900)

Pintors Catalans (Cristòfor Alandi)

Tarragona, 1856 - Barcelona, 1896. Cristòfor Alandi, Còpia de la Batalla de Wad-Ras de Marià Fortuny, 1885. Conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Alandi és un pintor del segle XIX. Estudiarà a l'Escola de Belles Arts (pintura, escultura i gravat) i serà deixeble de Simó Gómez. Als 18 anys viatja a Roma allà coneixerà l'obra de Marià Fortuny i Marsal[1] i farà còpies de les seves obres. El 1979 envia una còpia a Barcelona de "La Batalla de Tetuan" de Marià Fortuny.[2] També estudià a l'Escola Superior de Pintura de Madrid i es presentà en l'Exposició Nacional de Madrid del 1881 amb una obra titulada El estudio de un pintor i en l'Exposició de 1884. I també es presentà a l'Exposició general de Barcelona del 1894