Llacs de Catalunya (Estany de Travessani)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. "Travessani deriva del basc "ata-be-atz-andi", 'la gran penya sota el port' (referint-se al port de Colomers), o bé d'"arte-baso-andi", 'entre grans precipicis'"
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.247 metres d'altitud, a la capçalera de Caldes i té una superfície d'11,3 hectàrees. Rep les aigües de: l'estany de Monges (N), l'estany de Mangades (NNE) i l'estany Clot (NE). Drena cap al més occidental dels estanyets del Pletiu de Travessani (S), que alhora ho fa a l'estany Negre (S).
Des dels seus voltants es pot gaudir de les impressionants vistes del pic de Travessani i lesAgulles de Travessani a l'est, dels pics de Comalespada al sud, del massís del Besiberri al sud-oest, de la Punta d'Harlé, el Pa de Sucre i la serra de Tumeneia a l'oest, i del Montardo al nord. Molt a prop, al sud, està situat el refugi Joan Ventosa i Calvell.

Llacs de Catalunya (Estany del Port de Caldes)

L'Estany del Port de Caldes és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.412 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes. Drena cap a l'Estany de Mangades (SO). Cal remarcar al seu voltant: l'Estany de Monges (O), les Agulhes deth Pòrt (N), el Tuc de Ribereta (E), el Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes (E), el Port de Caldes (E) i el Tuc deth Pòrt de Caldes (SE) i l'Estany de Mangades (SO).
- La ruta més habitual és el camí que sortint del Refugi Joan Ventosa i Calvell que, passant entre els estanys de Travessani i Clot, porta a l'Estany de Mangades.
- El punt mitjà del tram del GR 11.18, que coincidint amb el tram de l'etapa de la travessa Carros de Foc que uneix els refugis de la Restanca i de Colomèrs: passa a tocar del desguas del estany.

Llacs de Catalunya (Estany Negre)

També anomenat Negre de Caldes, és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està situat a 2.134[1] metres d'altitud, dins la Capçalera de Caldes, a l'entrada de la Vall de Colieto. Té una superfície de 9 hectàrees i 35 metres de fondària màxima. Rep les aigües del Estany de Colieto (E) i drena pel Riuet d'Estany Negre (O).
L’estany descansa als peus de les imponents parets de l’obaga del Pics de Comalespada (S) i de les Agulles de Travessani (NE). Al nord-est, damunt de les escarpades parets s’aixeca el sobre l'estany, es troba el Refugi Joan Ventosa i Calvell; sent el punt d’entrada a la Vall de Colieto, que s'obre cap a l'est; des d'aquest punt es pot gaudir de les impressionants vistes del Massís del Besiberri.

La ruta més habitual es la que procedent de la Presa de Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el Barranc de les Llastres i Pas de l'Osso, també porta al Refugi Joan Ventosa i Calvell.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Domènec de Puigcerdà)

És una església gòtica de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'església, originàriament del segle XV, ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys. La darrera fou la realitzada a partir de finals de la guerra civil del 1936. Consta d'una nau central amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i, als peus, cor d'obra. La coberta a dues vessants està constituïda per arcs de diafragma apuntats i revestida interiorment per unes peces ceràmiques ornamentades entrebigats.

Es conserva en bon estat la portada gòtica del segle XV de pedra i marbre. Són interessants els vitralls de les capelles laterals i sota cor, així com diverses pintures murals i retaules. Al seu interior es pot contemplar un grup escultòric de la Sagrada Família, del segle XX, i una imatge de la Immaculada que forma part d'un retaule neogòtic. Trobem també a la capella del convent pintures murals de Sant Pere Màrtir del segle XIV (1330-1340) d'estil franco-gòtic atribuït a Guillem de Manresa, pintures murals amb escenes de la Predicació del segle XIV (1330-1340) del mateix estil i autor, pintures murals del Calvari (profecia de Simeó) del segle XIV (1362) també de Guillem de Manresa. A l'altar major trobem pintures murals de Sant Domènech del segle XX

Esglésies gòtiques de Catalunya (Nostra Senyora de Gràcia de Puigcerdà)

És una església gòtica de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Construcció d'una sola nau, arcs de pedra apuntats i volta d'aresta. L'absis és semicircular, amb volta d'aresta gòtica i clau. Al costat de ponent s'obren tres finestrals geminats amb vitralls. Contraforts exteriors i sòcol important. Cor de fusta als peus. Portada amb dovelles de pedra, òcul i fornícula damunt el portal. Petit campanar coronant la façana.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu dels Àngels de la Llosa)

És un edifici religiós del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici de planta rectangular amb la volta esfondrada. Conserva dos arcs lleugerament apuntats. Sota d'ells s'hi aixeca una paret feta amb pedra seca en la qual hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta. El mur de migdia dóna a la part més escarpada del turó on està situada la capella, i en ell es troba una finestra d'arc de mig punt i una espitllera. Al mur de l'est (capçalera) hi ha dues finestres tapiades. Al nord no hi ha cap obertura i a ponent no queda mur

Pintors Catalans (Mestre de Soriguerola)

Fou un pintor de nom desconegut actiu a la baixa Cerdanya durant el segle XIII, autor, entre altres obres, del frontal de l'altar de Sant Miquel de Soriguerola, pintat sobre fusta, representant la psicòstasi amb Sant Miquel Arcàngel i el dimoni pesant les ànimes, que actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A la part baixa d'aquesta taula es troba l'escena del Sant Sopar així com la lluita de Sant Miquel Arcàngel amb el drac. Al Museu Episcopal de Vic també hi ha exposats uns altres laterals d'altar seus, realitzats amb tremp sobre fusta. Aquests provenen de la Vall de Ribes i mostren a Sant Pere i a Sant Pau.

Pintors Catalans (Mestre de la Sala Capitular de Sixena)

És el nom amb què es coneix al pintor del segle XIII que va realitzar el 1234 unes pintures murals al monestir de Sixena. Aquestes pintures actualment formen part de la col·lecció permanent d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Aquestes pintures murals escenifiquen moments de l'Antic Testament i del Nou Testament. Són considerades com una de les mostres més rellevants de pintura romànica de tota la península, amb un estil bizantí similar al fet servir a la Catedral de Winchester.

Pintors Catalans (Mestre de Pedret)

És la denominació que donen els historiadors a un pintor de murals romànics actiu a Catalunya a principis del segle XII. El nom li ve donat d'una de les seves obres més representatives, l'absis lateral dret de l'església de Sant Quirze de Pedret.
Se'l considera com a una figura molt important en el camp de la pintura romànica europea. Les seves obres estan executades en llocs diferents i distants per la qual cosa es pot pensar que viatjava al capdavant d'un equip requerit per a realitzar encàrrecs. Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda, i es daten entre les acaballes del segle XI i els inicis del segle XIII. Es troben obres amb un estil similar a Itàlia, més concretament a San Vicenzo a Galiano i a San Pietro a Civate.
Tant el Mestre de Pedret, com el seu cercle i el Mestre de Taüll van fer servir pigments com el cinabri i l'atzurita, no gaire freqüents en aquella època i zona per a realitzar les seves pintures, pel que es pot pensar en l'origen o estança del mestre al nord d'Itàlia. Es tractava d'un pintor que es va moure bastant pels Pirineus i que feia servir materials de bona qualitat, com ho demostra l'estat actual de les seves obres

Llacs de Catalunya (Estany de Monges)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. ·El nom prové dels "monjos" i no de les "monges", com es podria pensar". El llac, d'origen glacial, està situat a 2.418 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes i té una superfície de 15 hectàrees. Drena cap a l'Estany de Travessani (SSE).
Cal remarcar al seu voltant: el Tuc de Monges (O), el Coret d'Oelhacrestada (N), el Montardo (N), les Agulhes deth Pòrt (NE), l'Estany de Mangades (E) i l'Estany de Travessani (S).
Destaquen tres camins per arribar al coll:

- Des del Refugi de la Restanca via Estanh deth Cap deth Pòrt i Coret d'Oelhacrestada. Aquest tram coincideix amb el GR 11.18, i també amb la ruta normal de l'etapa de la travessa Carros de Foc que uneix els refugis Joan Ventosa i Calvell i de la Restanca.
- Des del Refugi Joan Ventosa i Calvell hi ha quatre variants, depenent per quines ribes es voregin els diferents estanys del recorregut. La variant més habitual passa entre els estanys de Travessani i Clot, i per l'extrem sud de l'Estany de Monges. Aquesta ruta coincideix amb l'altre tram de l'etapa de la travessa Carros de Foc que uneix els dos refugis.
- Des del Port de Caldes hi a dues variants:
º Pel sud de l'Estany del Port de Caldes i Coret d'Oelhacrestada, coincidint amb el GR 11.18.
º Pel sud de l'Estany de Mangades.

Llacs de Catalunya (Estany de Mangades)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. "Deu tenir aquest nom per les recolzades que fa aquest estany".
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.379 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes. Té una superfície de 8,4 hectàrees i 21 metres de fondària màxima. Rep les aigües de l'Estany del Port de Caldes (NE) i drena cap a l'Estany de Travessani (S).
Cal remarcar al seu voltant: l'Estany de Monges (O), el Coret d'Oelhacrestada (NO), el Montardo (NNO), les Agulhes deth Pòrt (N), el Tuc de Ribereta (NE), el Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes (ENE), el Port de Caldes (E) i el Tuc deth Pòrt de Caldes (ESE) i l'Estany de Travessani (S).
La ruta més habitual és el camí que sortint del Refugi Joan Ventosa i Calvell, passant entre els estanys de Travessani i Clot, porta al Coret de Oelhacrestada. Aquesta ruta coincideix amb el tram de l'etapa de la travessa Carros de Foc que comunica el punt de sortida amb el Refugi de la Restanca. Una variant seria vorejar l'Estany de Travessani per la riba occidental.
L'estany queda molt a prop del punt mitjà del tram del GR 11.18 que uneix el Coret de Oelhacrestada i el Port de Caldes, que a més coincideix amb el tram de l'etapa de la travessa Carros de Foc que uneix els refugis de la Restanca i de Colomèrs.

Llacs de Catalunya (Estany de Malavesina)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El nom "segurament deriva d'un terme basc que vol dir rodals dolents, mals paratges".
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.494 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes, al sud-est de la Bretxa Peyta. Drena pel seu extrem oriental cap al Barranc de Malavesina. L'estany es troba en el punt on les rutes que pugen des del Pletiu de Riumalo pel Barranc de Malavesina se separen: cap a la Bretxa Peyta direcció la Vall de Valarties,el Besiberri Nord o el Pas de Trescazes; o directament cap al Besiberri Sud o el Pas de Trescazes al sud-oest.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Palau)

És un jaciment medieval que pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està constituït per un petit temple romànic en ruïnes i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). És troba inclosa dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, tot i que pertany, al municipi de Torroella de Montgrí, està situada més pròxima als nuclis de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i L'Escala (Alt Empordà)
Es tracta una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. Tot i que l'edifici està en estat ruïnós, en un poblat abandonat, es mantenen les seves estructures arquitectòniques elementals, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al nord on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Una campanya de neteja de l'edifici ha posat al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa. Es creu que l'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades. Es considera que l'edificació data del s.XIII i representa el gòtic primitiu o tardo-romànic, ja que la seva arquitectura manté els elements essencials del romànic avançat de la comarca, com ara la volta apuntada, les portes d'arc en degradació, les finestres de doble biaix o esqueixada, els carreus ben escairats i la inexistència d'un absis semicircular.
A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses "parets seques", agrícoles i testimonis de poblament d'època romana.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Palamós)

També coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà). És la principal església parroquial de la localitat i es considera l'edifici més antic de la població. Pertany al Bisbat de Girona i és una figura inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici d'una sola nau, de 5 trams, amb capçalera poligonal (semicircular a l'exterior) i cobert amb volta de creueria. Té capelles laterals a banda i banda de la nau (tres per banda). Presenta les característiques típiques de les esglésies catalanes del gòtic tardà.

Als peus de la nau hi ha un cor alt, suportat per una volta d'arc rebaixat la clau de la qual representa l'evangelista Lluc. A la banda esquerra de la nau hi ha l'anomenada "Capella Fonda" coberta amb cúpula, construïda en època barroca (1779) i renovada a la segona meitat del segle XX
A la capella fonda s'hi exposa el notable tresor de la parròquia, constituint un petit museu d'art sacre dedicat a la memòria de mossèn Pau Camós. Hi destaquen la custòdia (segle XVI), una creu processional, també del segle XVI, i dues imatges d'argent del segle XVII, una que representa la Mare de Déu del Roser i l'altra Sant Joan baptista.

El retaule de l’altar major, encara que fou en part destruït a la Guerra Civil, conserva dos elements originals del final del segle XVI: el bancal de 1580, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester, i set caselles pintades pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermei d’Utrecht (1594-95).
El frontis, orientat a migdia, té una porta adovellada d'arc rebaixat i a sobre un rosetó senzill sense decorar. Just a sobre hi ha haver (des de 1982) la imatge de Ntra. Sra. de Gràcia, barroca, en pedra, procedent del desaparegut convent dels agustins i actualment exposada al centre d'interpretació del patrimoni de l'Església del Carme. A la dreta una mena de torre que conté l'escala d'accés al cor. Seguidament s'alça el campanar de planta quadrada que es va aixecar aprofitant l'antiga Torre del Consell. Consta de dos pisos amb arcades de punt rodó, costat sud i nord, i obertures geminades en els altres costats. Sobresurt pel seu característic coronament apiramidat.

Els seus murs han estat coberts d'arrebossat i pintats de blanc tant a l'interior com a l'exterior exceptuant les cantonades a on la pedra és de millor qualitat.
Juntament amb el retaule major, el tresor exposat a la capella fonda i la silueta del campanar, un altre element d'interès en aquesta església és la bonica portada d'estil gòtic tardà que es troba a un costat, a la part baixa del campanar. Data de les primeres dècades del segle XVI i s'atribueix al mestre de cases occità Tomàs Barça, que entre 1521 i 1525 intervenia en la construcció de l'església de Palamós. La porta és d'arc rebaixat, està flanquejada per dues pilastres d'ornament floral i coronada amb pinacles i florons contenint les figures de Sant Josep i Sant Nicolau (de factura posterior) i dues parelles d'àngels