martes, 17 de septiembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de Rupià)

És una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred. Durant el segle XIII, altres documents confirma l'existència de la parròquia de "sancti Vicenci de Rupiano".
L'edifici actual mostra en la seva configuració elements d'estils diversos, en correspondència amb les intervencions que ha anat experimentant al llarg del temps. La part més antiga conservada és la nau gòtica (s. XV). Entre els segles XVI i XVII s'hi afegiren les capelles laterals tardo-gòtiques i la sagristia, i al segle XVIII correspon la construcció de la nova façana i del campanar, barrocs, així com de la darrera capella, realitzada ja en estil neoclàssic.

L'església de Sant Vicenç és un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb absis poligonal i cor als peus. A l'interior té una sola nau, amb 3 capelles a cada costat; la nau es cobreix amb volta de creueria. La façana principal presenta una estructura simètrica. La porta d'accés, rectangular, es troba decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres d'emmarcament, tríglifs i mètopes amb relleus a la llinda, i frontó trencat amb tres pinacles descoronament.
Damunt la porta hi ha una obertura circular resseguida per una motllura senzilla. La façana, on es poden veure encara restes d'esgrafiats, mostra un coronament sinuós. el campanar, que s'aixeca a la banda esquerra, té base quadrada i cos superior octogonal, on s'obren quatre finestres ogivals. L'interior es cobreix amb volta de creueria. El conjunt es corona amb barana de balustres i un cos superior.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de les Olives)

És una església amb elements romànics i gòtics de Garrigoles (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós, església d'una nau i capçalera carrada que no destaca, exteriorment, de la resta de l'edifici. La volta és apuntada. Només hi ha un arc, apuntat, sobre pilastres, que separa la nau del presbiteri (arc triomfal). A la façana de ponent, portada d'un sol arc de mig punt, adovellat i un òcul. Al cim es dreça una espadanya de tres pilastres i arcs d'època tardana. El parament és de carreus escairats.


Pintors Catalans (Mestre de Lluçà)

Fou un artista del romànic català, pintor de frescos i pintures sobre fusta que decoraven les esglésies amb temes religiosos, datat al segon quart del segle XIII. Se li atribueixen les pintures del frontal de l'altar de Santa Maria de Lluçà, sobre fusta conservada al Museu Episcopal de Vic, els frescos de Sant Pau de Casserres, conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i els de Sant Andreu de Cal Pallot (al municipi de Puig-reig)

Pintors Catalans (Mestre de la conquesta de Mallorca)

És el nom pel que es coneix l'autor anònim de diverses pintures realitzades a la fi del segle XIII, d'estil romànic tardà o principis del gòtic.
Aquest nom li va ser imposat pels historiadors de l'art Alomar Esteve, Rosselló Bordoy i Sánchez Cuenca, quan li van atribuir l'obra del retaule de santa Úrsula de la població d'Artà —conservat a l'església de Sant Francesc de Palma—, i derivat del tema de les pintures murals de la conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona, que representen diversos episodis de la conquesta de Mallorca realitzada pel rei Jaume el Conqueridor
Es creu que aquest artista podria ser també l'autor de les pintures al fresc del Palau Reial Major de Barcelona per la seva cronologia i estil semblant. Aquests murals guarden també, segons Joan Ainaud de Lasarte, gran semblança estilística amb el retaule de santa Úrsula, encara que aquest últim té un cert aire més cap a la pintura gòtica.

Pintors Catalans (Mestre de Cardona)

És el nom amb què es coneix al pintor del segle XII que va realitzar unes pintures murals a diferents esglésies. Estilísticament se l'ha relacionat amb les pintures de l'església de Sant Martí Sescorts (conservades al Museu Episcopal de Vic), les pintures murals de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), les de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona) i les de Santa Maria de Barberà (conservades in situ).

Pintors Catalans (Mestre d'Avià)

És el nom amb qui es coneix l'autor del Frontal d'Avià i el Frontal de Rotgers del segle XIII. Influenciat pel neobizantisme i probablement el Mestre de Valltarga, va tendir a la simplificació linealista preludi de l'estil gòtic i la seva àrea d'activitat fou la diòcesi de Vic.

Llacs de Catalunya (Estany Gelat de Comaloforno)

L'Estany Gelat de Comaloforno és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

"Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s'obre a la cresta d'aquest pic". El llac, d'origen glacial, està situat a 2.683 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes, a l'est-nord-est del Pic de Comaloforno i a l'est del Besiberri Sud. Drena pel seu extrem nord-occidental per anar a engrandir el Barranc de Malavesina. L'estany es troba en el camí que des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós, porta al Pic de Comaloforno.


Llacs de Catalunya (Estany Cloto)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El nom probé del grec, "kloptós", amagat, per la situació de l'estany.

El llac, d'origen glacial, està situat a 2.325 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes. Enclotat als peus de la Punta d'Harlé (O), el Pa de Sucre (NO) i el Tuc de Roques Negres (E). Drena al sud-est, al barranc que baixa cap a les Llastres de la Morta, al nord del Pletiu de Riumalo.
Hi ha diverses possibilitats. Les més habituals són:
- Per el desguas de l'Estany de Tumeneia de Dalt i vorejant pel sud el Tuc de Roques Negres.
- Ja sigui sortint des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, via la riba meridional de l'Estany de Travessani i l'Estany de Tumeneia de Baix.
- O anant a trobar aquest camí des del Pletiu de Riumalo, pels barrancs de les Llastres i de l'Estany de Tumeneia de Dalt.
- Una altra via surt del Pletiu de Riumalo i puja directament pel barranc de l'Estany Cloto.


Llacs de Catalunya (Estany Clot)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està situat a 2.280 metres d’altitud, a la Capçalera de Caldes. Situat al peu de les Agulles de Travessani i Pic de Travessani, que es localitzen al seu est, drena cap a l'Estany de Travessani.
L'estany és molt pròxim al Refugi Joan Ventosa i Calvell. Dos dels camins que surten del refugi passen pel costat:
- El que, coincidint amb l'etapa de la travessa Carros de Foc, vorejant per la riba oriental de l'Estany de Travessani i travessant el Coret de Oelhacrestada, porta al Refugi de la Restanca.
- Les diverses rutes que porten al Port de Caldes.


jueves, 12 de septiembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Pals)

És una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.
És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.
El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Palau-sator)

És una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situada fora de l'antic nucli fortificat de la població, a la banda de migdia. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal està situada a ponent; s'hi obre una porta d'accés, amb dos arcs de mig punt, sense llinda ni timpà. Al centre d'aquesta façana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt, de doble esqueixada. La nau es cobreix amb volta apuntada.
El temple conserva vestigis de la seva fortificació; a la banda de migdia hi ha un mur sobrepujat amb espitlleres. L'edifici va ser bastit al final del període romànic, al tombant dels segles XII i XIII. D'època posterior són les capelles laterals, el cor i les sagristies (segles XVI-XVII). El temple va ser restaurat el 1943, segons consta a la placa que hi ha al costat de la porta d'accés.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Begur)

És una església del municipi de Begur (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És l'església parroquial de Begur. Al temple del s.XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat sud. La volta és de creueria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix relleu. Al frontis, la portalada posseeix un frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle nord-oest, de l'edifici; es rematà amb una espadanya. En el segle XVIII o el XIX s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat.
El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes a la postguerra. A a la part superior, i a tot volt del temple, hi ha un seguit d'obertures d'arc de mig punt que donen al terrabastall


Muntanyes de Catalunya (Turó de Montgat)

És un penya-segat de 40 m d'altitud en el municipi de Montgat (Maresme). Geogràficament, marca el límit entre les comarques del Maresme i el Barcelonès, tot i que el municipi s'estén a ambdues bandes entre el barri de les Mallorquines i el barri Antic.
S'han trobat restes del neolític, un assentament ibèric en el cim i una vil·la romana al peu del turó. Està molt transformat, amb la construcció del túnel del ferrocarril l'any 1848 i el pas de la carretera N-II que suposà seccionar-lo i atalussar-lo. Hi ha unes escales per pujar al cim del turó on hi ha un monòlit que commemora la fundació del Centre Excursionista de Catalunya que es va fer aquí l'any 1876. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Muntanyeta)

És una turó de 77,6 metres que és al municipi de Bellcaire d'Empordà, a la comarca del Baix Empordà