Llacs de Catalunya (Estany d'en Parú)

És un estanyol d’aigües temporals localitzat ben a prop de l'Estany Martí, al municipi de Cantallops. Està envoltat per conreus, alguns d'ells abandonats, dels quals queda separat per un antic marge de pedra seca.

L’estany d’en Parú ocupa poc menys d’1,5 hectàrees de superfície i acull la població d'Isoetes setacea més gran de Catalunya. Es tracta d’una planta extremadament rara al nostre país. A l’estany també hi ha una petita taca de creixenars amb glicèria. A part de l’esmentat isoet, també destaca la presència del pteridòfit Marsilea strigosa i la crucífera Cardamine parviflora. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, l'estany constitueix l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporals mediterranis.

Pel que fa a la fauna, s'hi ha detectat alguns crustacis anostracis d’aigües temporals. No es detecten factors que estiguin afectant negativament l'espai, tret de l'impacte paisatgístic derivat de la instal·lació d'un dipòsit d'aigua a un turó proper. L'estany es troba en molt bon estat de conservació. Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Martí d'Empúries)

És una església del municipi de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local. Situada dins del nucli antic de Sant Martí d'Empúries, al bell mig de la plaça Major, i edificada damunt les restes del fossat del castell medieval i del llenç est de la muralla.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb la capçalera poligonal i contraforts als murs laterals i a l'absis. Aquest és de planta semidecagonal i presenta el basament rectangular. A l'interior del temple, tant la nau com el presbiteri estan coberts amb voltes de creueria separades per un gran arc apuntat. Als peus hi ha el cor, d'arc rebaixat i amb les impostes esculpides. A la meridional hi destaca la data de 1538, possible any de finalització de les obres. És força probable que tant la sagristia, situada al sud del presbiteri, com la capella que actualment ocupa el baptisteri, als peus del temple, siguin obres posteriors datades al segle XVIII. Hi ha altres elements decoratius a l'interior del temple, així com antigues peces de culte, força destacables: la clau de volta del presbiteri, policromada i amb la imatge del patró de la parròquia Sant Martí de Tours, l'ara romànica del segle X, dues ares paleocristianes del segle IV, una pila baptismal romànica dels segles XII-XIII i la pila beneitera del segle XVI.

A l'exterior, la façana principal és de composició simètrica, amb el coronament superior rectangular. La portalada és d'arc apuntat, amb tres motllures a manera d'arquivoltes decorades. En el timpà s'hi col·locà una làpida amb l'any 1507, inici de la construcció. Damunt la porta hi ha dues làpides medievals, corresponents a reformes dutes a terme al temple de segles anteriors. Per sobre hi ha un gran rosetó central, format per diversos cercles en degradació i amb decoració calada de pedra. Corona la façana una cornisa, damunt la qual hi ha tres pilastres quadrades centrals, corresponents al campanar del temple. Actualment hi ha quatre campanes de diferents mides. Als costats hi ha dues grans pilastres rectangulars que delimiten l'estructura. Les úniques finestres obertes a l'exterior es troben a façana sud i a la capçalera del temple. Són petites obertures d'arc de mig punt a trompetades. L'obra és de pedra, amb aparell de carreuada a la façana principal i pedra sense treballar als murs laterals.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Castelló d'Empúries)

O Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la qual en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pila baptismal. És una basílica situada a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'escriptor Josep Pla considerava que era el monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona, que destacava per la seva monumentalitat i dimensions catedralícies.

Muntanyes de Catalunya (El Pujol)

És una muntanya de 812 metres de la Serra de Rubió, que es troba al municipi de Rubió, a la comarca de l'Anoia. El cim és el punt culminant de l'altiplà d'Els Plans de la Coma. És la tercera muntanya més alta de la Serra de Rubió, després de Les Tres Alzines.

Muntanyes de Catalunya (La Cogulla)

És una muntanya de 786 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp, a la comarca de l'Alt Camp i de Montblanc, a la comarca del Conca de Barberà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 266128001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (El Castellot)

És una muntanya de 793 metres que es troba al municipi de Font-rubí, a la comarca de l'Alt Penedès.

Llacs de Catalunya (Estany de les Moles)

És un petit estanyol d’inundació temporal que ocupa menys d'1 hectàrea, situat al municipi de Cantallops, entre els masos de Bell-lloc i del Faig, prop de la Bassa del Mas Faig. L’estany de les Moles, igual que la propera bassa del Mas Faig, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de jonqueres terofítiques d'isòets. Apareixen també jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, la bassa es pot identificar amb l'hàbitat d’interès comunitari prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis. L'estany de les Moles es veu afectat per un ús ramader força intensiu. Els ramats trepitgen a vegades la mateixa cubeta, eutrofitzant les aigües, erosionant el sòl i degradant les comunitats vegetals, afavorint la seva substitució per gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Caldria evitar aquest ús dins de la zona humida i instal·lar, si és necessari, algun tipus de tanca protectora, permeable per a la fauna salvatge. L'accés està tallat per una tanca de fil espinós a la pista.
L'estany de les Moles està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Llacs de Catalunya (Bassa del Mas Faig)

És un petit estanyol d'inundació temporal que ocupa poc més de dues hectàrees al municipi de Cantallops, a la vora del Mas Petit de Bell-lloc. La bassa del Mas Faig, igual que el proper estany de les Moles, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.
Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de creixenars amb glicèria i de jonqueres terofítiques d'isoets, així com de jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).
Entre les espècies vegetals que es localitzen en aquesta zona destaca la crucífera Cardamine parviflora i els pteridòfits Isoetes setacea o Marsilea strigosa. La sega i la pastura, així com els recs de drenatge existents, han afavorit la implantació a la zona de prats de dall, també hàbitats d'interès comunitari però menys rars en el conjunt de Catalunya, així com de gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Els principals factors que afecten negativament l'espai són l'ús ramader i la presència de rases de drenatge obertes fa temps. La bassa del Mas Faig està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Cadaqués)

És una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà). És l'església parroquial de la localitat. Està dedicada a Santa Maria i està situada al punt més alt de la vila constituint un dels elements més emblemàtics del seu paisatge Figura inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al Bisbat de Girona.
Edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Els espais pròxims al presbiteri presenten volta de creueria, amb les claus decorades amb relleus, mentre que a les dues crugies frontals la volta va ser renovada. L'arc triomfal és apuntat. Les capelles laterals, cinc a cada banda, també presenten arc apuntat i volta de creueria.

A l'exterior, les façanes, estan arrebossades i emblanquinades. A la base del campanar hi ha un rellotge de sol amb la següent llegenda: "Jo sense sol, tu sense fe, no som res". Presenta una base quadrada amb un cos octogonal al damunt per dos cossos sobreposats a una mena de templet amb volutes cupular. Les obertures estan reformades en època moderna.
A un dels costats sobresurt la Capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior (segle XVIII-XIX) i està coberta per una cúpula. Destaca sobretot l'important retaule de Santa Maria de Cadaqués (segle XVIII), considerat un dels més notables retaules barrocs de Catalunya. És obra dels escultors Pau Costa i Joan Torras Està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. Al costat de l'escut de Cadaqués que es veu a la base porta inscrites les dates "Fet 1729 " i "Daurat 1788".

També és molt important l'orgue, considerat un dels més antics de Catalunya. Està situat a sota del campanar. A partir de 1683 es van començar a recaptar fons per a poder-lo construir. El 1689 es va encomanar la seva realització a l'orguener valencià Josep Boscà posant-li com a model l'orgue del convent de Sant Domènec de Girona. La construcció va durar poc més d'un any. L'orgue es va estrenar el 1690. Un dels principals col·laboradors de Boscà va ser el mestre torner de Girona Antoni Camplloch. Entre 1706 i 1709 es van haver de reparar els desperfectes causats pel setge de 1705. A finals del segle XVIII s'hi va afegir la trompeteria exterior. Va ser restaurat entre 1982 i 2004 per Gerhard Grenzing.
Destaquen així mateix els diversos retaules barrocs de les capelles laterals, la trona de pedra, els dos bancs de fusta dels Cònsols de la Vila, i una petita pica d'aigua beneita amb la data inscrita de 1705.
A l'interior de l'església també s'hi troba una làpida amb una inscripció que recorda l'epidèmia de "còlera morbo" que es va declarar a Cadaqués l'any 1837 i que va causar 140 morts.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià)

És una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Julià i Santa Basilissa està situada al centre del poble, al costat de la Plaça de Catalunya. Aquesta és una església d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. La nau està dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria. Hi ha un cor també d'arc rebaixat i volta, també de creueria.

Al frontis hi ha la portalada, rectangular. La llinda de la porta té una inscripció en llatí i la data 1573. Sobre la llinda veiem un guardapols i una fornícula sense imatge emmarcada per una arquivolta de mig punt que sobresurt del mur. Al centre de la façana també hi trobem un rosetó. Al costat esquerre de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada, amb dos pisos d'arcs de mig punt i coberta apiramidada. A la part alta trobem una gàrgola a cada costat. A l'altre costat de la façana veiem una altra torre, construïda al segle XX, d'alçada inferior que la primera, també de planta quadrada però aquesta és totalment cega, i només a la zona posterior té una obertura que és rectangular. A la part superior de la façana entre les dues torres, hi ha merlets esglaonats, decoratius. El mur lateral dret està en part arrebossat, a diferència de la resta de l'església a on podem veure l'aparell. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, i a cada un dels angles hi ha contraforts de carreus entre els quals hi ha finestres de mig punt.
Dins del temple hi ha fins a fins a vuit làpides i dues osseres datades entre el segle XVII i el XX, algunes de les quals en molt bon estat de conservació És l'únic testimoni dels enterraments anteriors a l'època del nou cementiri.

Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros de Vallbona)

És una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264122001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Roc de la Guàrdia)

És un turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.
Aquest turó s'eleva a més d'un quilòmetre i mig a l'oest del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, que encara abasta més paisatge. Des d'aquest darrer podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Prepirineus, els Pirineus i fins i tot, si es té sort i la típica boira no ens ennuvola la vista, es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l'observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursió pels boscos de roure i pi típics de la zona.

Al Roc també es pot practicar l'escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... És un dels punts més apreciats pels habitants de Balenyà. Per la "festa" del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s'engloba dins la Festa Major d'hivern i que és organitzat anualment pel Centre Excursionista de Balenyà. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola.
En el turó es poden trobar petxines i altres restes prehistòriques. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa; se'n poden veure encara restes i observar-ne la col·locació de les pedres.

Llacs de Catalunya (Estany Martí)

És un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops. Es tracta d'un estany mediterrani d’inundació temporal.
A l'estany Martí hi ha una petita taca de pradells d'isoets i de creixenars amb glicèria, així com jonqueres acidòfiles montanes.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a més de l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis, hi apareixen els hàbitats 3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de la Mediterrània occidental, 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea i 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).

Ja no s'hi observen les zones de canyissars que havien estat anteriorment descrites a l'espai, probablement com a resultat del seu procés gradual de dessecació. Malauradament, les rases de drenatge que s’hi han fet i la colmatació natural estan accelerant la substitució de les comunitats vegetals més higròfiles, per gespes calcigades de Rumex, Festuca i Carex, de menor interès conservacionista. Caldria revertir el procés de dessecació de l'estany, eliminant les rases de drenatge. L'estany Martí està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"

Llacs de Catalunya (Bassa de la Serra del Sopluig)

És una bassa natural en un petit afluent de la Ribera de Torrelles, al terme municipal de Cantallops. Es tracta d'un petit toll, de forma allargada seguint la direcció del curs fluvial, que té interès bàsicament per allotjar una interessant població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Els marges de la bassa són força abruptes, fet que potser és conseqüència d'haver estat sobreexcavada artificialment.

Té un ús ramader intensiu i els seus marges experimenten un trepig continuat, visible entre altres factors per la pràctica absència de vegetació. Resseguint el curs fluvial hi ha un bosc de ribera estret, que en aquest sector sembla haver sofert els efectes d'una crema i presenta alguns troncs caiguts, alguns dels quals arriben a tocar la superfície de l'aigua, donant lloc a plataformes on la tortuga de rierol pot reposar i escalfar-se. L'aigua està molt eutrofitzada i presenta nombroses algues surants.
Pel que fa als hàbitats d'interès natural, segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya en aquest espai hi apareix l'hàbitat 3150 "Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)".