martes, 26 de marzo de 2019

Rius de Catalunya (Riera de Corbera)

Curs fluvial de la comarca del Baix Llobregat.

Rius de Catalunya (Riera del Palau)

És un rierol que transcorre per l'oest de la ciutat de Terrassa fins a arribar a ajuntar-se amb la riera de les Arenes i formar, totes dues, la riera de Rubí. La seva notorietat radica en les catastròfiques conseqüències que van tenir les seves crescudes a Terrassa.
La conca d'aquesta riera està delimitada per la serra del Troncó i de les Pedritxes i la formen els torrents de Fontalba, Can Bogunyà i Mitger de Can Amat. En unir-se els dos primers torrents originen la riera de Can Bogunyà, que rep el nom de riera del Palau al seu pas per Terrassa.

El curs original de la riera del Palau passa per l'actual rambla d'Egara; el 1962 la riera estava canalitzada, en la seva major part, al llarg de la rambla i, el 25 de setembre d'aquest mateix any es va produir una gran riuada que va provocar importants danys en desbordar. Els efectes ruïnosos s'expliquen no només per les causes meteorològiques adverses sinó també per altres, tant socials com polítics atès que, durant el franquisme, s'havia facilitat a l'oligarquia local l'especulació sobre els terrenys que posseïa en zones marginals; aquesta especulació es va concretar amb l'aparició de tot tipus de construccions dutes a terme en les ribes de les rieres i, en molts casos, en la pròpia riera.
El 1965 la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals va començar el desviament de la riera del Palau cap al torrent de la Maurina. El inic del transvasament està situat a la confluència dels actuals avingudes de Josep Tarradellas i de l'Abat Marcet. Avui dia (2006) existeix un projecte per cobrir una bona part del recorregut del transvasament.
La riuada de 1962 només és un dels episodis més coneguts d'una llarga història d'avingudes més o menys catastròfiques. Hi ha riuades documentades des de l'Edat Mitjana i, el 1913, ja es van produir inundacions a causa de l'obstrucció de la canalitzacions


viernes, 22 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Bony del Fener Gran)

És una muntanya de 1.918,8 metres d'altitud del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme de Baén.
És a l'extrem nord del terme i del poble de Baén, gairebé al límit municipal. De fet, el termenal passa, fent un angle per salvar la muntanya, pels seus vessants nord-oest, nord i nord-est. Es troba a ponent de la Punta Barruera i al nord-oest del Bony de Mollet; totes dues muntanyes són, de fet, contraforts del Bony del Fener Gran.


Muntanyes de Catalunya (Bony del Raset)

És una muntanya de 2.008,2 metres del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Pertany al territori del terme primigeni de Soriguera.
Està situat a l'extrem nord-est del terme, en un lloc on el terme de Soriguera fa una estreta punxa que s'incrusta entre els termes municipals de Llavorsí, de la comarca del Pallars Sobirà, i Montferrer i Castellbò, de la de l'Alt Urgell. És al sud-oest de Sant Joan de l'Erm vell i de Romadriu, a l'extrem de ponent del Serrat de l'Oratori.
És dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.


Muntanyes de Catalunya (Puig Estela)

És una muntanya de 2.013 metres que es troba entre els municipis d'Ogassa i Pardines, a la comarca del Ripollès (Girona). Pertany a la Serra Cavallera, separada de la Serra de Conivella per la Portella d'Ogassa.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Bony del Peçó)

És una muntanya de 2.025,9 metres d'altitud del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Pertany al territori del terme primigeni de Soriguera.
Està situat en el sector nord del terme municipal, al nord de Soriguera i de Llagunes, al nord-est de Vilamur. És al sud-oest de la Torreta de l'Orri.

Rius de Catalunya (Riera de Veciana)

Curs fluvial de la comarca de l’Anoia.

Rius de Catalunya (Riera Gran)

És un corrent fluvial de l'Anoia que neix a l'altiplà de Calaf i desemboca a la riera de Veciana.

Rius de Catalunya (Riu de Bitlles)

És un torrent situat al nord de la comarca de l'Alt Penedès. El torrent estava ja documentat al segle X com a rivus de Birlas o Berilas, d'origen incert.
Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona. Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i per poblacions com Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit (Terrassola del Penedès i Lavit). Les aigües desemboquen al Riu Anoia prop de Sant Sadurní d'Anoia


miércoles, 20 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Taga)

És una muntanya del Ripollès (Girona). És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
Els municipis més propers en són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines. És un dels límits de la vall del Segadell. A inicis del segle XX, fou escenari de diverses proves d'esquí.
Al cim, podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència: 290083001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Cim de Pla de Pujalts)

O Costa Pubilla és una muntanya de 2.056,1 metres que es troba entre els municipis de Gombrèn, Planoles i Toses, a la comarca del Ripollès. Forma part de la serra de Montgrony. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 287083001).
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Cap de Boumort)

És una muntanya de 2.076,2 metres que es troba en el municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. És el cim més elevat de la Serra de Boumort. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264085001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Des del refugi de Boumort (1.881 m) cal agafar una pista que puja per la muntanya en direcció E i que arriba fins a un coll (1.984 m). Allà hi ha una fita i una tanca metàl·lica. Des del coll cal baixar en direcció E tot rodejant la tanca fins a arribar a la zona coneguda com a Pletius de la Creueta (1.970 m), uns extensos prats on hi ha una porta per on es pot creuar la tanca metàl·lica. S’ha de creuar la tanca i seguir un camí que primer puja en direcció NO i després en direcció N i finalment arriba al cim. Un mirador privilegiat del Prepirineu i el Pirineu


Rius de Catalunya (Riera de Carme)

És entre els municipis d'Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d'Orpinell (751 msnm) i de Collbàs (544 msnm). La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia (62 km), juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.

Un dels aspectes que més afavoreixen i prevenen l'existència de la nostra riera és el fet que Carme, municipi que aporta el nom a la Riera degut a la seva proximitat geogràfica, està situat just damunt d'un enorme aqüífer de Carme - Capellades, cosa que provoca la contínua presència d'aigua en el terreny, ja sigui de forma visible o per sota terra. Aquesta formació geològica emmagatzema i fa circular aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.


Rius de Catalunya (Aigua d'Ora)

O Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, en la provincia de Barceloba. És un afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol. Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla