Rius de Catalunya (Cardener)

És un riu de Catalunya del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat oriental del Solsonès, part occidental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.Després d'haver recorregut 90 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa aportant-li un cabal de 6,5 m³/s. Des de fa uns anys el seu curs s'ha vist reduït en 3 km a causa d'unes filtracions que es van produir al seu pas per la Coromina, cosa que va comportar que se'l desviés mitjançant la construcció d'un túnel.

Rius de Catalunya (Bastareny)

Neix a les fonts del Bastareny o de l'Adou, al Bergueda (Barcelona), on forma un paratge natural de gran bellesa. És afluent de capçalera per la dreta del Llobregat.

Muntanyes de (Bony del Collar)

Es una muntanya de 2.314 metres que es troba al municipi de Farrera (Lleida), a la comarca del Pallars-Sobirà

Muntanyes de Catalunya (Puig de Pastuira)

És una muntanya de 2.354 metres que es troba entre els municipis de Setcases i Vilallonga de Ter al Ripollès (Girona), si bé els mapes de l'editorial Alpina i altres fonts han donat aquest nom al proper cim, més alt, que actualment l'ICC anomena les Borregues.

Rius de Catalunya (Riera de Clarà)

És una riera de la conca del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix Capolat, al serrat de Runers, a 1.350 metres d'altitud, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat i, després de travessar el terme de l'Espunyola (Barcelona), baixa per la baga de Sant Salvador, entra al terme d'Avià prop de la Casa el Verdaguer, travessa el terme d'Avià i drena l'antiga quadra de Clarà. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots, i finalment entra al terme de Casserres, on l'aigua és recollida en un embassament, per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres, a la colònia Viladomiu Nou.

La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la qualiat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, i destaca la presència de barbs. La riera forma diferents salts de poca alçada al llarg del recorregut, amb clots, alguns bastant fondos.

Rius de Catalunya (riu Saldes)

O riu d'Eina neix al terme municipal de Saldes, a la comarca del Berguedà (Barcelona). És afluent del Llobregat. El riu neix de la confluència de la Riera Salada, que recull les aigües provinents de la serra d'Ensija, i el torrent de Gresolet, que recull les de la serra del Cadí i del Pedraforca. El riu s'uneix al Llobregat més avall de Guardiola de Berguedà.
Travessa els municipis de Saldes, Gisclareny, Vallcebre i Guardiola de Berguedà.

Muntanyes de Catalunya (Bony de l'Orri)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.363,2 metres, està situat a llevant del Pic de Comaloforno i del Pas de l'Ós, a ponent de l'extrem septentrional del Pantà de Cavallers.

Com arribar:
- Des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós.
- Des del Pletiu de Riumalo pel Barranc de Malavesina.

Muntanyes de Catalunya (Pedró dels Quatre Batlles)

És el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. Per bé que l'altitud que se li sol assignar de manera generalitzada és la de 2.383 m. en l'edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya se li assigna una altitud de 2.384,5 m.
No té la forma d'un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com una més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2.380 m d'altitud és d'1,6 ha.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. A la seva rodalia es troben els següents accidents geogràfics:

A 650 m de distància en direcció nord, el segon pic de major altitud de la serra: la Tossa Pelada, de 2.379 m.
A 582 m de distància cap al sud i separat d'ell per la Coma de la Comtessa, el tercer pic de major altitud de la serra: El Vulturó, de 2.348,9 m.
A 1.863 m cap al NE, el quart pic de major altitud de la serra: el Tossal de l'Estivella, de 2.338,3 m.
A 1.746 m cap al SW, el cinquè pic de major altitud de la serra: el Gespeguera, de 2.332,9 m.
Al vessant SW, la ja esmentada Coma de la Comtessa.
Al vessant SE, el Prat del Duc amb la Font del Duc.
El seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els d'Odèn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsonès i els de Fígols i Alinyà (W) i la Vansa i Fórnols (N i NE) de l'Alt Urgell. I un pedró és el nom amb què es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els límits d'un terme o d'una finca.

Muntanyes de Catalunya (Roca del Mig)

És una muntanya de 2.389 metres que es troba al municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell (Girona).

Muntanyes de Catalunya (Cap del Ras de la Font Negra)

És una muntanya de 2.391 metres que es troba al municipi de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Rius de Catalunya (Riera de Sant Cugat)

Es un afluent del riu Ripoll pel marge dret. Els 7,8 km de curs de la riera flueixen per tres termes municipals: Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, tots de la comarca del Vallès Occidental. Durant el seu curs rep aigua de diferents torrents de la serra de Collserola i la serra de Galliners.

Rius de Catalunya (Sec)

També ortografiat de vegades el Riu-sec, neix al municipi de Matadepera, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i travessa el Vallès fins a desembocar el riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet
El seu nom prové del fet que antigament la seva llera estava seca en determinades èpoques de l'any presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. La degradació ja històrica de la qualitat de les seves aigües, només millorada sensiblement des de la construcció, l'any 1992, de la depuradora de Sant Pau de Riu-sec, ha estat motiu continu de les queixes veïnals degut a les males olors. Tot això ha fet plantejar a les diferents administracions competents d'engegar una sèrie de plans de millora encaminats també a una recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les possibles riuades. En l'actualitat, amb la implantació del sistema MBR a la depuradora del riu Sec s'ha millorat notablement la qualitat de l'aigua.

Rius de Catalunya (Ripoll)

El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall, a 640 metres d'altitud, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.

Els principals afluents són, per l'esquerra, el torrent de Canyelles, el de la Tosca (també anomenat torrent de Colobrers, de Can Moragues o de Can Pagès) i el riu Tort; i, per la dreta, el torrent de Ribatallada o de Botelles (o Gotelles), la riera de Sant Cugat i el riu Sec –de 23 km de longitud–, format per la unió dels torrents de la Batzuca, de la Grípia i de la Riereta. La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.

Rius de Catalunya (Congost)

És un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral. Neix a la Font del Regàs, d'aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues, també neix per la part entre els Cingles de Bertí i la part de el Pla de la Calma. El riu es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acció durant segles ha aconseguit un engorjat important que comença al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figaró per obrir-se a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, i per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve a l'esquerra, a l'alçada de Montmeló. No té afluents d'importància, però molts d'ells es troben, també, engorjats.
En total, el Congost té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km², mentre que la seva mitjana de cabal és de 0’56 m3/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims al mes d'agost. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani, per tant no sorprèn que pateixi crescudes ràpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s.