És un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km², descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
El seu recorregut segueix a grans trets dues trajectòries ben diferents: nord-sud (des del naixement fins al nord de la plana de Vic) i oest-est (fins a la desembocadura). Això el diferencia de la resta de rius pirinencs catalans, que a ponent tendeixen a seguir un recorregut nord-sud (Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Cardener, Llobregat; el Segre a la Cerdanya n'és una excepció) i a l'est i especialment a la Catalunya Nord van d'oest a est (Fluvià, Muga, Tec, Tet). N'és doncs una mena de barreja.
Des de la perspectiva de la dinàmica fluvial, el Ter dibuixa un perfil longitudinal en forma còncava que l'acredita com a riu madur, evolucionat, on en bona part del seu curs predominen els processos de sedimentació en detriment dels erosius.
En els últims temps, la forta reducció del cabals circulants del riu Ter i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens dels nivells d'aigua subterrània, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat.
En relació amb els aprofitaments hidràulics, actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser (89 i 34 respectivament) amb un cabal pròxim als 508 m³/s, 120 m³/s dels quals corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció hidroelèctrica i en segon terme l'ús industrial són els principals usos del riu Ter. La densitat d'aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant pel Ter com pel Freser) fins abans de l'embassament de Vilanova de Sau.
Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per a cada 1090-1280 metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més altes es donen entre Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d'una cada 740-1300 metres i amb una derivació de més de 4,5 m³/s per quilòmetre de riu.
Després dels embassaments, el cabal de riu es troba plenament regulat i ha sofert un transvasament considerable de les seves aigües a l'àrea de Barcelona (8 m³/s) actualment gestionat per l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A partir del Pasteral, al municipi de La Cellera de Ter, el Ter condueix un cabal mitjà d'11,44 m³/s, que en un any de poques pluges la meitat dels dies és d'entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s. El cabal mínim en aquests períodes és de 3,3 m³/s, l'establert com a cabal ecològic (3 m³/s). Aigües avall el cabal s'incrementa per les aportacions de la riera d'Osor i la riera de Llèmena, amb un cabal mitjà d'1,02 m³/s, excepte en períodes secs.
En definitiva, la regulació dels embassaments proporciona suficient aigua pels aprofitaments i per mantenir un cabal circulant al curs del Ter. Però aquest cabal no representa les fluctuacions pròpies dels cursos fluvials mediterranis no regulats i necessàries, tanmateix, per al manteniment dels hàbitats naturals, la vegetació i la fauna que en són pròpies.
Passat el Pasteral, el riu és derivat al canal Burés i fins a l'entrada de la riera d'Osor només circula el cabal provinent de la riera d'Amer. Entre Girona i Colomers els ortofotomapes de l'àrea no mostren cap tram sec i tampoc de Colomers fins a la desembocadura, però s'observa que, a aquesta part del curs baix, la interconnexió del Ter amb múltiples canals permet un riu amb un cabal circulant important. La meitat dels aprofitaments hidroelèctrics d'aquesta àrea s'abasteixen amb 0,01 m³/s i 0,4 m³/s, amb un màxim de 3,2 m³/s. Aquest abastiment contrasta amb les derivacions en el curs alt: es té el registre d'una secció de 770 m amb 42 derivacions entre 5,0 m³/s i 8,0 m³/s, amb un màxim de 20 m³/s (el cabal circulant la meitat de dies de l'any és entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s).
Té una gran influència sobre l'agricultura i la indústria de la zona i aporta aigua a altres zones del territori.
Recentment s'han publicat informes de l'estat ecològic de la conca que mostren que, durant els últims anys, s'ha produït una millora substancial de la qualitat química i biològica de les aigües que discorren pel Ter.
