Esglésies romaniques de Catalunya (Església de Selmella)

Era una antiga parròquia de Querol que formava part del nucli de població de Selmella, ara abandonat. Es troba a pocs metres de les restes d'un antic castell fronterer de la Marca Hispànica, situat al capdamunt del turó del mateix nom que presideix el nucli urbà i que està datat a finals del segle x o principis del segle xi. Actualment pertany al municipi del Pont d'Armentera (Alt Camp). El poble de Selmella és un conjunt de pedres amuntegades. L'església, però, encara conserva les parets dretes, l'absis, el campanar i una part de la volta del sostre de la nau.
L'església de Sant Llorenç és un edifici romànic del segle XII que, juntament amb el castell, formava part del conjunt fortificat de Selmella.

Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal, d'una sola nau, i amb un absis també trapezoïdal. La volta de la nau pràcticament ha desaparegut, tot i que encara es conserva parcialment la volta d'aresta d'una capella lateral situada al nord de l'edifici. L'edifici no és construït en un terreny pla i això es veu clarament a l'interior, on per superar aquest desnivell hi ha fins i tot dos esglaons.
La porta d'accés és al mur sud i està emmarcada per un bonic arc de mig punt. Al costat de la porta arrenca un campanar, de planta quadrada, que sobresurt del mur de la nau. Aquesta torre té unes finestres molt simples, possiblement refetes molt després de la construcció de l'edifici. També en aquest mur sud, cap a l'est, hi ha dos grans contraforts que el sustenten, ja que possiblement en algun moment devia córrer el perill de desplomar-se.

Malgrat la inexistència de fonts documentals que hi facin referència i les profundes transformacions que ha patit l'edifici, es pot dir que aquesta església és una de les mostres més antigues del romànic en aquesta zona del nord-est de la comarca de l'Alt Camp (dins l'actual província de Tarragona), a tocar de les de la Conca de Barberà, l'Anoia i l'Alt Penedès.