o Simona Pons i Trainier. Illa (Francia), 1898 - Illa (Francia), 26 de març del 1969. Va ser una poeta i aquarel·lista rossellonesa i la primera dona que escrigué en català al segle xx a la Catalunya del Nord. Era germana del famós poeta nord-català Josep Sebastià Pons.
Va ser una figura important en la recuperació del folklore del Rosselló. És autora d'Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel (1938) i La gerra al sol (1965). Féu els seus estudis en francès, a l'escola del poble i més endavant a les benedictines de Portbou. Jove, es va casar amb un cosí, Léon Gay, i tots dos visqueren a diverses ciutats franceses (Pontoise, Reims, Versalles) fins que es van instal·lar a París. Simona començà la seva carrera d'escriptora aviat, influïda i ajudada pel seu germà, en una carrera que es desvetllà a partir del 1926, quan començà a presentar versos a homenatges i certàmens. L'escriptor i crític Tomàs Garcés la donà a conèixer com a poetessa, i el poeta Josep Bonafont (El pastorellet de la Vall d'Arles de pseudònim) va publicar-la a finals dels anys 20 a la Revue Littéraire et Historique du Diocèse de Perpignan. Va col·laborar a diverses revistes locals i el 1927 participà en els Jocs Florals de Perpinyà on obtingué les primeres distincions i feu amistat amb el poeta Gumersind Gomila. Publicà el seu primer llibre de poesies, Aigües vives el 1932, amb pròleg del poeta Tomàs Garcés, amic de l'autora. El 1935 guanyà el premi dels Jocs Florals de Tolosa amb el poema Aigua i sol, que posteriorment inclogué al recull Lluita amb l'àngel.
Del 1934 en endavant encetà una tasca de recuperació de les tradicions rosselloneses (a base de documents diversos, d'enregistraments i fotos) que ha romàs gairebé completament inèdita fins ara. Col·laborà a La Revista, Clarisse, La Nau i, entre 1956 i 1965, ho féu a La Tramontane. Va morir a la seva Illa natal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario