Tortosa, 21 d'agost de 1927 - 18 de desembre de 2009. Fou un pintor paisatgista català. Durant la segona meitat de la dècada dels 50, Carbó emplena moltes hores d'oci assistint a les mostres de pintura que se celebraven a la Sala del ‘Círculo Artístico' de Tortosa. Així, engrescat en les obres d'altri, descobreix la seva inclinació per l'art, comença a desvetllar l'afició a la pintura i decideix endinsar-se en la seva creació.
S'introdueix en el món de la pintura mitjançant la realització d'alguns petits olis –el desembre de l'any 1958 presenta uns olis a l'Exposició d'Artistes Novells del ‘Círculo Artístico'–, però aviat va abandonar aquesta tècnica per dedicar-se exclusivament a l'aquarel·la, modalitat que li semblava més adequada per plasmar els seus paisatges per la possibilitat de reproduir la realitat més d'acord amb el seu tarannà.
Interessat fins a l'extrem per la pintura, el jove Carbó acostumava a pintar del natural pels voltants de la ciutat, guiat per la seva pròpia intuïció, sense més ensenyament que el seu immens amor per l'art. Així, pintava tot el que veia: arbres, cases, plantes i camins. I l'aquarel·la es va convertir en el perfecte aliat per a les seves finalitats artístiques.
Les seves aquarel·les reposaven a casa quan, un dia, cridat un pintor de parets per a realitzar uns treballs, Alberto Fabá, també aficionat a la pintura a l'oli, en veure-les per casualitat, li digué que li agradaven, el va animar a seguir i a presentar-ne una mostra a la convocatòria de l'Exposició d'Artistes Novells del ‘Círculo Artístico' de l'any 1959.
Animat i desitjós d'exposar la seva obra, presenta a aquest certament tres aquarel·les. El jurat li concedeix el primer premi, la medalla de plata, per la seva 14 obra ‘Les basses d'Anguera'. Aquesta fou la primera fita que fonamentaria la seva trajectòria artística.
A partir de llavors, l'artista inquiet, no va trigar gaire a presentar-se a totes les mostres públiques que podia. Són anys de formació pròpiament dita i Carbó es relaciona, sobretot al local social del ‘Círculo Artístico', amb altres artistes tortosins com Arasa, Antó, Fabá, Escoda, Francisco Santiago. Fins i tot alguns diumenges al matí, va a pintar al camp amb alguns d'ells, com amb Antó i Francisco Santiago. També hi ha relació amb altres de fora com ara Fresquet o Lloberas.
Cal fer especial menció a la relació amb l'aquarel·lista, plenament consagrat, Ceferí Olivé. Cap a l'any 1961, Carbó viu uns moments d'apogeu artístic i no dubta en anar a conèixer l'aquarel·lista més reeixit amb motiu d'una exposició d'aquell a Barcelona. Aquest contacte personal fou profitós. Carbó li organitza algunes exposicions a Tortosa, que amb la seva intermediació ven força aquarel·les, i neix una amistat que els duria a anar a pintar junts per pobles de la Terra Alta com Horta i Pinell de Brai.
Carbó sabrà compaginar la seva activitat artística amb la seva dedicació professional. Prova d'això és que el 14 d'octubre de 1961 inaugurà la seva primera exposició individual, a la mateixa sala d'exposicions del ‘Círculo Artístico', lloc on va obtenir aquell primer premi. Aquesta serà també fita important que donarà continuïtat a la seva trajectòria. Són temps en els quals serà habitual la presència de les seves aquarel·les en exposicions individuals i col·lectives a diverses ciutats i especialment a la seva.
Conreà bàsicament la temàtica paisatgística en tots els aspectes: racons que desperten en ell un interès especial, escenes marítimes, paisatges rurals, estacions de trens, etc. Per a ell, l'única font d'inspiració és la natura, una natura vista en cada moment, en un procés de constant transformació.
Una fita també important com a aquarel·lista fou la primera exposició individual a Barcelona: 25 aquarel·les a la Sala ‘Rovira', l'any 1965. Exposar a la capital catalana i ser ben rebut per la crítica especialitzada suposà l'últim escull com a artista.
Com d'altres artistes, arribat a la plenitud de les seves creacions a l'aquarel·la, Carbó se sent atret per la tècnica a l'oli. Així, cap a l'any 1964 començà a alternar el treball a l'aire lliure de l'aquarel·la amb l'oli a l'estudi. A partir d'aquell moment en les seves exposicions veurem obres d'ambdues tècniques.
La fita més destacable en la seva carrera, fou la primera exposició que va fer a la prestigiosa Sala ‘La Pinacoteca' del Passeig de Gràcia de Barcelona, l'any 1972, on va presentar catorze aquarel·les. Aquestes obres van tenir molt bona acollida de crítica i va contribuir notablement al seu llançament definitiu.
Dirigí sempre la composició dels seus catàlegs, en alguns dels quals inclogué escrits expressament fets per diverses personalitats relacionades amb l'art.
A més de les nombroses exposicions individuals, ha participat en concursos i exposicions col·lectives. Ha fet donacions de quadres a diverses entitats. Reconeguda la seva vàlua també com a dibuixant, alguns escriptors li demanen la seva col·laboració i il·lustra alguns llibres. Ha concedit entrevistes a diverses publicacions.
A partir de l'any 1977, la seva dedicació a l'aquarel·la es va veure minvada pel traspàs de la seva esposa, perquè molt afectat anímicament, es va anar recluint al seu estudi dedicant-se a l'oli, cosa que va impedir que continués produint en aquesta tècnica més enllà del 1983.
La seva obra aquarel·lística experimentà amb els anys una constant evolució, passant per tres etapes; de cert realisme imitatiu de la natura, mitjançant un procés de maduració, a una aquarel·la plena d'expressivitat, força i al mateix temps lirisme.
També la signatura en les obres evolucionà; a grans trets: des d'un ‘Juan J. CARBÓ' inicial, passant a ‘J. J. CARBÓ', a ‘J. CARBÓ', a ‘Carbó', i per fi a un definitiu i rotund ‘CARBÓ'.
Les aquarel·les, ocupen plenament un lloc dins de la seva obra. Els darrers anys Carbó viu una mica allunyat de la vida artística de la ciutat i per aquesta raó ja no fa exposicions. Malgrat això, mai no ha deixat de pintar a l'oli i la seva producció té bona sortida. El seu estudi és una exposició continuada que és visitat per tots aquells que aprecien la seva obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario