Cineastes Catalans (Manuel Esteban i Marquilles)

Barcelona, 23 de març de 1941 – 3 de juny de 2015. va ser un director de cinema català. Va ser director de fotografia i realitzador, conegut per Los mares del sur (1992), Historias de la puta mili (1994) i Olímpicament mort (1986). Doctor en Enginyeria Industrial va dirigir, realitzar i produït tant pel·lícules de televisió com de cinema. Va col·laborar com a fotògraf a Segle XX, la fugaç revista setmanal fundada per Paco Camino, germà del cineasta Jaime Camino. També va fer de fotògraf en publicacions com Destino, Triunfo o Serra d'Or. La seva passió per la creació d'imatges li va impulsar a seguir estudis a l'Escola de Cinema de Lodz (Polònia).

Va participar en la creació del Col·lectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i va exercir com a director de fotografia en pel·lícules de Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Carles Durán, Francesc Bellmunt o Jacinto Esteva. Però aquesta funció l'exerciria especialment al servei de Pere Portabella en títols com Umbracle (1970), el documental Vampir Cuadecuc (1971), Miro tapis (1973) o El sopar (1974). Va ser Portabella qui va finançar la seva primera incursió com a director, el curtmetratge I després ningú no riurà (1968).

El 1981 va realitzar per TVE Especial La Trinca i sis anys més tard dirigia per Tv3 el musical titulat El Mikado. Manel Esteban fundava en 1984 amb Carles Nogueras i Jordi Espucis la productora Cyrk. Amb ella va filmar el 1990 una adaptació de Los Mares del Sur, la novel·la homònima de Vázquez Montalbán. En el seu ampli repartiment estaven Juan Luis Galiardo (com Pepe Carvalho), el francès Jean-Pierre Aumont, Silvia Tortosa o Eulàlia Ramon. Vázquez Montalbán va ser el seu guionista i narrador de luxe en el telefilm Olímpicament mort (1993), thriller en el qual actuaven Constantino Romero (com Carvalho), Llàtzer Escarceller i l'escriptor Andreu Martín.
Durant deu anys (de 1996 al 2006), Manel Esteban va ser president del Col·legi de Directors de Catalunya. L'any 2009, l'Acadèmia del Cinema Català el va nomenar membre d'honor de la institució. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el va recordat com "un defensor de la llibertat i un dels promotors de la introducció de l'avantguarda estètica al nostre país, un cineasta que va saber mirar més enllà"