Escultors Catalans (Joan Roig)

Barcelona, 1629/35 - Barcelona, 1697. Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar. Fou aprenent de Domènec Rovira. En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667. Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina (1688-91). Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià (1691), Alforja i Vilanova de Prades (1695). Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació (1680), i en fou clavari. El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri (Barcelona? ~1656 — 1706) féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un Sant Sebastià nu de mig relleu. Féu el retaule de la capella de la Mare de Déu del Roser per al convent de Santa Caterina de Barcelona, conegut per diversos gravats de l’època (1704-06). Fou l’autor dels models dels canelobres monumentals de la seu de Mallorca i de l’urna de plata de Sant Bernat Calbó de Vic, obres executades per l’argenter Joan Matons. Pare i fill representen un barroquisme progressivament tendent al rococó.