Pintors Catalans (Joaquim Torrents i Lladó)

Badalona, el 11 de febrer de 1946 – Badalona, el 6 d'octubre de 1993. Va ser un pintor català. Va començar la seva formació artística als deu anys, a l'Acadèmia Valls, escola on va estudiar Antoni Tàpies entre altres pintors de l'època. Amb grans inquietuds en aquells primers anys, es va interessar per l'informalisme que s'havia introduït a Espanya tardanament.

De 1962 a 1967 estudia a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (secció de Pintura). Mentre cursa els estudis de pintura se planteja seriosament el teatre i l'escenografia, i inicia els estudis de Direcció Teatral i prepara treballs per a diverses companyies. Porta la direcció escènica de la Secció Dramàtica del Círcol Catòlic de Badalona. Durant el segon any d'estudis, inicia un distanciament gradual de la pintura abstracta. Avança cap a un nou art figuratiu en el qual les formes es fan més reposades i intransigents. El 1967 acaba els estudis de Belles Arts i obté una beca de la Fundació Amigó-Cuyàs.

El 1968 decideix dedicar-se a l'escenografia, on pot estar a prop de les seves dues grans passions, la pintura i el teatre. S'instal·la a Valldemossa (Mallorca), i irromp de ple en les activitats culturals de l'època, a les quals dota de l'originalitat i el bon ofici que reflecteix la seva obra. Treballa com a regidor d'escena d'una famosa sala de festes: Tagomago, il·lustra cartells i pinta, entre altres, els dibuixos de Maurice Chevalier, Louis Armstrong, la Chunga…
Després d'un breu període de crisi, instal·la un taller a Valldemossa i inicia una famosa sèrie de retrats i autoretrats. Al juliol de 1969 funda "Artestudio" amb Carme Crespí, una companya de l'Escola de Sant Jordi. Assumeix la direcció escènica de la companyia del teatre AUBA de Son Ferriol.
El 1971 organitzarà en Galeries Costa la seva primera exposició a Mallorca. Comença a rebre innombrables encàrrecs de retrats i ha d'abandonar la direcció escènica i interrompre la seva activitat teatral.

Robert Graves, poeta resident a Deià (Mallorca) li fa la presentació d'un dels seus catàlegs l'any 1973. Abandona Valldemossa per instal·lar-se a Palma, al carrer de la Portella, seu actual del museu. Del 1974 al 1975 s'estableix a Madrid. Celebra la seva primera exposició nacional a la Galeria Old Home del carrer de Serrano, on instal·la un estudi que més tard traslladarà a la plaça de Colón i comença a rebre encàrrecs de diferents personalitats de tot el món. Aquella tardo va viatjar a Copenhaguen per realitzar els retrats de diversos membres de la Casa Reial danesa. El 1975 viatja a Suècia i instal·la el seu estudi al carrer de Karlavägen d'Estocolm. Pinta la princesa Cristina. Aquell mateix any la revista ''Paris Match'' li dedica un ampli reportatge. La REAL SOCIEDAD VASCONGADA li encarrega també un retrat de l'aleshores príncep Joan Carles de Borbó. Incansable, viatja al Brasil i pinta Juscelino Kubitschek, president del país. Té programada una exposició al Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro que ha de suspendre por raons polítiques.
El 1977 funda l'Escola Lliure del Mediterrani, amb seu al Palau Verí en Mallorca. Durant aquest any viatja als Estats Units, on pinta diversos retrats de la família Kennedy. Del 1978 al 1981 presenta, a la Galeria Pirámide, diversos retrats (Dewi Sukarno, Mme. Rothschild…), fa la seva primera exposició al Principat de Mònaco y exposa a la Galeria Bearn de Mallorca. També exposa al Mònaco Fine Arts de Montecarlo.
El 1982 inaugura a Barcelona una seu de l'Escola Lliure del Mediterrani, al carrer de la Diputació, 329, on assisteixen alumnes de tot el món. L'escola li permet desenvolupar la seva forta vocació pedagògica, i les seves sales d'exposició es converteixen en un punt obligat de la cultura de l'època.

El 23 de desembre de 1985, es produeix, en el Teatre de l'Òpera de Montecarlo, l'estrena del ballet 24 hores en la vida d'una dona de Stephan Zweig, amb música d'Hervé Niquet i coreografia de Pierre Lacotte. Els dissenys de vestuari i dels decorats els fa ell. Per treballar-hi, a l'estiu d'aquell any, havia format un equip de col·laboradors entre els seus alumnes.
El 1988 és nomenat “Personalitat de l'Any en el Món”, guardó instituït a París el 1970, que reconeix el treball en l'àmbit de la creació i les belles arts. A més de la seva activitat com a pintor, s'aprecia la seva especial sensibilitat cap al disseny i la creació gràfica.
El 1989, a través de les gestions de Tsunehiko Tamura, alguns executius de la Galeria Prova del Japó visiten l'estudi del carrer de Portella de Palma i s'arriba a una sèrie d'acords per a la promoció internacional de la seva obra.
El 1990, a los Àngeles Art Expo, la seva obra encapçala el programa de Prova USA. També exposa per primera vegada al Japó. Presenta "Paisatges i Llum de Mallorca". La seva col·lecció visita les principals ciutats del país, per on difon les meravelles de l'illa a través de la seva pintura, cosa que dóna a Mallorca una promoció turística molt valuosa.
En 1991 col·labora amb UNICEF al Japó dissenyant per a l'organització Art Aid un cartell en benefici dels nens necessitats d'Àsia. A l'abril d'aquest mateix any, el Govern Balear li encarrega un retrat dels Reis d'Espanya. El 1992 viatja al Japó, on presenta una col·lecció de paisatges de Mallorca a les principals ciutats nipones. El 1993 viatja a Londres i posteriorment a Venècia, lloc pel qual sent una veritable passió i al qual va freqüentment. Són dignes d'esment les seves aquarel·les de la ciudad. El 6 d'octubre de 1993 mor sobtadament a causa d'un aneurisma d'aorta. Ens ha llegat una obra pictòrica dilatada i abundant, tan sols superada, segons les seves amistats, pel seu encant personal i els seus valors humans.