Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Santa Maria)

És un església catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya dins del nucli urbà de la població de Flix, a la banda sud del nucli antic, a la plaça de l'Església de Flix (Ribera d'Ebre). Església d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. La nau central està coberta per una volta de creueria dividida en dues tramades, decorada amb diverses claus de volta. Els arcs torals es recolzen damunt fines columnetes adossades als murs laterals. Les capelles laterals, tres per banda, també estan cobertes amb voltes de creueria i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt. Les dues capelles situades al costat del presbiteri són de mida més petita i de planta hexagonal.

Destaquen tres capelles: la de la família Castellví, centrada a la banda nord-oest del temple, la de la família Oriol, als peus de la banda sud-est i la del Santíssim o del Sagrat Cor, a continuació de l'anterior. Les dues primeres presenten els escuts de cada família damunt de l'arc d'accés a l'interior. L'escut dels Castellví està format per un plafó rectangular de pedra amb l'ampit motllurat, amb el motiu central dins d'una orla ovalada emmarcada per motius decoratius geomètrics i vegetals. L'interior de l'orla està dividit en dues parts, a l'esquerra un castell coronat per tres torretes i a la dreta la representació d'un freixe. L'escut de la família Oriol, en canvi, està format per un plafó quadrat de pedra, amb el motiu central circular envoltat de motllures geomètriques. A l'interior del cercle hi ha representada una flor de lis amb cinc estrelles i tres boles i, al seu costat, una mena de palma o motiu decoratiu vegetal. La capella del Santíssim és de mida més gran que la resta. Està coberta per un sostre de dos vessants sostingut per arcs rebaixats recolzats als murs laterals, i amb l'absis poligonal i està cobert amb volta d'aresta. L'absis també presenta volta de creueria, amb els nervis recolzats al mur mitjançant mènsules. Darrere l'absis hi ha dues capelles més i la sagristia, a la volta de la qual hi ha la data 1628. Als peus del temple hi ha el cor, actualment ocupat per l'orgue i cobert per una volta apuntada. Cal destacar un altre escut de l'interior del temple. Es tracta de l'escut de la vila de Flix, datat al segle XVI i actualment situat a la primera capella de la banda nord-oest, tot i que en origen es trobava en una clau de volta de la que va caure a mitjans del segle XX. El motiu central és un freixe emmarcat pel nom de la vila, símbol d'aquesta i possible origen de la toponímia del poble.

La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt motllurat, amb impostes i columnetes als brancals. En els reblons de la porta hi ha l'any 1912 gravat. Damunt seu hi ha una finestra d'arc apuntat decorada amb traceria. La façana està rematada per una cornisa i una creu. A l'extrem de migdia hi ha el campanar, de planta quadrada i coberta de quatre vessants, amb les obertures inferiors d'arc apuntat. A la part superior hi ha dues finestres de mig punt a cada façana. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats regularmen