Esglésies gòtiques de Catalunya (Convent de Sant Salvador d'Horta)

És un convent franciscà també conegut com a Santa Maria dels Àngels, construït al peu del puig de Sant Salvador, que s'aixeca a l'est d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Fou fundat el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576. L'església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes. El 1985 el conjunt de muntanya i Convent van ser declarats bé cultural d'interès nacional.

Arquitectònicament, es tracta d'una sèrie d'edificis de diverses èpoques, entre els segles XII i XVII, disposats al voltant d'un claustre renaixentista. L'església és un edifici del gòtic aixecat durant el domini templer de la zona i és precedit d'un atri i ampliat amb capelles laterals al segle XVII. Té una sola nau coberta d'una armadura de cabirons i teula que descansa sobre arcs de diafragma i la capçalera forma un absis semicircular cobert de volta nervada tardoromànica. És el millor exemple d'arquitectura religiosa templera a Catalunya.

Quan l'església passà a l'Orde de l'Hospital de Jerusalem al segle XIV, la nau va ser prolongada amb un cor elevat, una galilea porticada i es va obrir l'actual porta principal, d'espectacular estructura aixamfranada i contorn ogival. Està decorada per dotze arquivoltes amb les corresponents columnetes i capitells de temàtica floral. L'absis és semicircular i segueix la tradició romànica, amb una gran finestra i contraforts verticals, mènsules i ornaments que es repeteixen als murs laterals.
Sota els arcs de la galilea hi ha diversos sarcòfags, un d'ells clavat a la dreta de la porta i decorat amb escuts relacionats amb el gremi de constructors. És probable que hagués contingut les restes de Bernat d'Alguaire, mestre picapedrer, fill d'Horta, que va projectar i dirigir l'obra de la catedral de Tortosa.

A la dreta de l'església s'estén l'antic convent i claustre renaixentista. El convent esdevingué famós pel fet d'haver-hi residit Salvador d'Horta, que va obrar grans miracles i ara és conegut i venerat. Les masses que cada dia visitaven Horta de Sant Joan en cerca de guariment, i que no dubtaven en tractar de sant a Salvador, va despertar els recels i enveges de jerarquia eclesiàstica, que el va obligar a traslladar-se a Reus.

A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador. Entorn del convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica. El convent era un lloc de recés i residència de frares ancians que el 1830 tenia 41 membres. Actualment el Convent és lloc de culte i pelegrinatge, i en els darrers anys han estat restaurats els dos altars barrocs, així com les dependències que acullen les sales d'exposicions