Pintors Catalans (Joan Comas i Pausas)

Nacio en Vilafranca del Penedès (Barcelona), el 25 de juny de 1913 - Vilafranca del Penedès (Barcelona), el 3 d'abril de 2009. Va ser un pintor, comerciant de roba d'home i arquitecte tècnic català. S'interessa per l'art en general, les antiguitats, la pintura i el dibuix. Es forma estèticament i artística en aquesta ciutat. Estudia dibuix amb el pintor Joan Lahosa a l'Acadèmia Baixas.

Persona d'excepcional voluntat, supera les dificultats causades per la seva orfenesa, començant com a dependent d'un comerç de roba d'home, fins que el 1944, quan torna a Vilafranca, inaugura el seu propi negoci. Més tard, l'any 1961, comença a exercir també com a arquitecte tècnic, després d'acabar els estudis a Barcelona a l'Escola Tècnica d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Durant aquests anys només pot dedicar-se de tant en tant a la seva afició preferida que és la pintura artística, tot i que ja l'any 1955 li és concedit un premi de pintura (oli sobre fusta). Tot i això, continua amb la seva formació autodidacta i les seves obres es distribueixen de manera privada. És el 1976 quan comença a dur a terme exposicions públiques periòdiques de la seva obra artística i fent servir l'aquarel·la per expressar-la.
Aquell mateix any, amb motiu del «Centenari de l'Excursionisme Català» presenta una mostra de 27 obres (aquarel·les) al Museu de Vilafranca. La crítica rebuda descriu bé la pintura de Comas Pausas: “Doncs bé, cal dir que els paisatges d'En Comas traspuen llum i solament una sensibilitat excursionista és capaç de conjuminar amb tanta fidelitat els matisos d'allò que constitueix l'essència del nostre paisatge; l'esglesiola solitària, aquell element humà que a força d'anys n'esdevé part, la solitud deis llacs pirinencs, la naturalesa morta (paradoxalment plena de vida) deis arbres secs, occits per la tempesta o l'esclat de color de les plantes i roquers. I sobretot, aquells cels tenebrosos o serenament ennuvolats, un calidoscopi que els excursionistes estem avesats a contemplar i que Comas sap reflectir exactament”