L'Estaca ... dissertació d'una cançó mítica per a Catalunya

L'estaca, en castellà (La estaca), popular i històrica cançó composta en 1968 pel cantautor Lluís Llach.

Aquesta cançó, que s'ha traduït a multitud d'idiomes, ha arribat a popularitzar tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i en el seu temps va ser una crida a la unitat del poble per alliberar-se de les "lligams", per aconseguir la "llibertat" o la democràcia. Amb els anys s'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
Lluís va realitzar la composició en català. En ella explica, mitjançant la metàfora del lligam a una estaca (presó) i com el pres busca la llibertat.

La situació és una conversa que manté en un "portal" a l'alba on el personatge principal li pregunta al "avi Siset" No veus l'estaca a la qual estem tots lligats ?, Si no aconseguim desfer-nos d'ella mai podrem caminar. i li dóna la indicació que l'única manera d'alliberar-se de la mateixa és mitjançant l'acció conjunta Si estirem tots, ella caurà (...) Si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, cau, i ens podrem alliberar.

La lluita per l'alliberament, és dura, no para, no té descans ... la recuperació del dany infligit a tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit en Però, Siset, fa molt temps ja les mans es van escorxant , i en quan la força se me'n va, ella és més ampla i més gran.

Evidentment L'Estaca és la Dictadura de Franco i s'intenta promulgar la idea de la consciència col·lectiva per aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica els últims versos. Un cop mort el "avi Siset", se suposa per lluitar contra aquesta dictadura, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita als nous "presos" per la llibertat (democràcia) a les noves generacions I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.