Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Pontils)

És una església de Pontils (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. La nau té tres trams amb volta de creueria, mentre que la capçalera, plana, és coberta amb volta gallonada. Les capelles laterals més properes als peus de l'església estan cobertes amb volta d'aresta i les altres dues amb volta de quatre seccions.
Les claus de volta de la nau mostren els escuts de la família Cervelló, ja que el poble pretengué a la seva baronia. Aquest escuts tenen tres ponts i un cérvol en el canto. La porta, en el mur occidental, s'obre en un arc de mig punt dovellat i amb guardapols. En aquest mateix punt s'obre un petit òcul i es corona per un campanar d'espandanya amb tres obertures.
Pica beneitera molt senzilla. Formada per una copa de pedra picada,molt aplanada amb els costats accentuadament acassolats, muntada sobre un fust de pedra tova molt erosionada. La copa es troba molt escantellada. Presenta, tant al fust com a la copa, decoració a base de diferents tipus de motllures

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Conesa)

Va ser construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà. A finals del segle XIII, el monestir de Santes Creus començà a tenir drets sobre Conesa, que s’anaren incrementant el segle següent fins a aconseguir, l’any 1383, el ple domini sobre el lloc. La situació es mantingué fins a la fi de l’antic règim.
La parròquia de Santa Maria de Conesa es començà a organitzar el segle XII, poc després de la repoblació; d’antuvi va estar adscrita al bisbat de Vic, però a mitjan segle XII passà a dependre de l’arquebisbat de Tarragona. No coneixem res del primitiu temple romànic dels primers temps, però s’han conservat documents -fet no gaire habitual¬- sobre la construcció de l’actual església, un edifici gòtic del segle XIV. Es tracta d’unes notes inèdites recollides de l’arxiu parroquial per Tomàs Capdevila mentre era rector de Conesa l’any 1936. Aquestes notícies han estat publicades en una monografia sobre Conesa. Segons aquestes notes, el pati on hi ha l’església fou adquirit el 1335 per 360 sous, la qual cosa indica que no devia ser al mateix indret on hi havia l’església antiga (aquesta devia ser al castell que féu enderrocar l’abat Contijoch de Santes Creus el segle XVI per construir la casa delmera del monestir). Aquell mateix 1335, els jurats de la vila i el mestre de cases Guillem Pedrola de Guimerà formalitzaren el contracte de construcció del temple. Les obres s’allargaren fins a 1347, any en què es paralitzaren i deixaren sense construir un tercer tram de la nau al costat de ponent, que ja no es bastí.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Salvador de Vimbodí)

És una església del poble de Vimbodí, del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). És un monument gòtic protegit com a bé cultural d'interès local. Temple parroquial de la vila de Vimbodí situat a la part alta del nucli històric, on deuria aixecar-se l'antic castell. És de planta rectangular i una sola nau. Consta de tres trams amb volta de creueria, amb nervis motllurats que reposen en mènsules adossades als murs. L'absis és rectangular amb una obertura apuntada. Té un altre finestral de mig punt al mur sud. El parament és de carreus regulars de pedra.
Al segle XVI es construí el cor, sostingut per una volta de creueria amb nervadures estelades. També del segle XVI és la capella del baptisteri. Destaca la porta d'accés, lateral, de mig punt i adovellada, amb fines motllures i cobrint-la un guardapols coronat amb floró. El campanar és de base quadrada i amb obertures de mig punt i escala d'accés de caragol. Les capelles laterals del presbiteri s'obriren al segle XIX. Destaca la pila baptismal gòtica, en forma lobulada, de la capella del baptisteri.
L'estil evoluciona del cistercenc passant pel gòtic, del segle XIV, fins al flamíger i gòtic tardà (segle XVI), tot sota la influència directa de Poblet.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de l'Espluga)

És una església de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església vella de Sant Miquel és una obra de començaments del gòtic, amb notables influències cistercenques tant a l'estructura com en els elements decoratius, escassos i austers: en aquest sentit, cal notar la proximitat geogràfica dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
L'edifici és d'una nau de tres trams i absis poligonal amb capelles radials. Al costat nord del segon tram hi ha una capella lateral. L'empenta de les voltes ogivals, que cobreixen tot l'edifici, és contrarestada a l'exterior per contraforts que, al sector de l'absis, són inclosos a l'interior, en llur part inferior, per formar les capelles radials
La façana oest és molt massissa i no té cap altra obertura que la portalada principal, d'arc lleugerament apuntat, amb complexos feixos de motllures que formen els brancals i les arquivoltes. Al cim s'alça un robust campanar de base quadrangular i finestres a la part superior, element de construcció potser posterior a la resta de l'edifici.
A la façana sud, que dóna a la plaça del costat de l'església, s'obre una altra porta, adovellada, entre contraforts, en els quals recolza un arc molt rebaixat que forma una mena de petit porxo, de realització segurament més tardana.
Destaca la capella lateral del presbiteri. Aquest és l'únic espai interior que acull un ric treball decoratiu. Els elements en forma de crochet, recorden aquells de les capelles del mur de l'evangeli de l'església de Sant Miquel de Montblanc. Aquí però, les mènsules no són figurades.L'altar major de l'església, d'estructura senzilla, està acompanyat d'una imatge de Sant Miquel del segle XVIII - XIX, policromada i una verge d'estil propi del romànic.
El púlpit de pedra està format per cinc tancaments a manera de barana cega. Aquesta es divideix en dues llancetes apuntades i dos quadrats amb una estilització floral de quatre pètals. Aquest tancament d'inspiració gòtica es sustenta sobre un estructura pentagonal superposada a la paret, cada una de les parts de la qual en disminució, finalitzen en una mitja esfera.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume de Vallespinosa)

És una església parroquial al nucli urbà de Vallespinosa (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'Epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna. L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.
Vallespinosa es devia colonitzar durant la segona meitat del segle XI. No obstant, la primera notícia relativa al castell de Vallespinosa correspon a l'any 1193. Era propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera dedicada a Santa Maria ja era bastida l'any 1193. Possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV.

Pintors Catalans (Familia Vergós)

Els Vergós foren una família de pintors catalans dels segles XV i XVI que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona. Foren els darrers representants de la pintura catalana quatrecentista, sense cap projecció cap al futur, ja que les noves tendències pictòriques no havien de trobar a Catalunya un terreny adobat.
Destacaren especialment els germans Francesc Vergós (I) i Jaume Vergós (I) (? - Barcelona, 1460), els seus fills respectius Francesc Vergós (II) i Jaume Vergós (II) (Barcelona, ? - 1503) i els d'aquest darrer: Pau Vergós (Barcelona, 1463 (?) - 1495) i Rafael Vergós (Barcelona, ? - 1500).

Pintors Catalans (Pere Terrencs)

Mallorca, segle XV-XVI. Va ser un pintor que treballà a Mallorca durant el regnat dels Reis Catòlics i de l'emperador Carles.
Està documentat entre 1479 i 1528. Tenia casa i taller obert, de manera probable, a una travessia del carrer dels Paraires de Palma. Aprengué de pintar i d'utilitzar la tècnica de l'oli a València. El 1483, tornà a Mallorca i, el 1488, fou nomenat pintor oficial de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca. És autor de diversos retaules, com el de Sant Francesc, Santa Catalina i Santa Praxedis (1483), per al convent del Carme de Palma, el de Nostra Senyora del Roser, Sant Pere i Sant Joan (1498), per a la parròquia de Felanitx, el de Sant Jeroni (1512), per a la parròquia de Campos, el de Sant Jeroni per a l'església de Sant Jeroni de Palma i els de Sant Joaquim i Santa Anna, per als convents de Sant Bartomeu d'Inca, i de Santa Clara de Palma. Va ser contractat el 1488, amb Alonso de Sedano, per pintar el Martiri de Sant Sebastià, per a la Seu de Mallorca. El 1518 renovà el retaule de l'altar major de Sant Domingo de Palma. Va ser un pintor rellevant i regentà el primer taller de pintura del seu tempsw a Mallorca. La seva pintura és detallista, de bona factura, i marca el pas del gòtic tardà al Renaixement.

Pintors Catalans (Guillem Talarn)

Fou un pintor gòtic català, col·laborador de Jaume Cirera. La seva obra més coneguda és el Retaule de Sant Miquel (1450-1451) per a Sant Pere de Terrassa en col·laboració amb Jaume Cirera.

Pintors Catalans (Francesc Solives)

Va ser un pintor nascut a Banyoles que va estar actiu durant l'últim terç del segle XV.
Tot i que es considera que va desenvolupar bona part del seu treball a l'Aragó, la seva obra cabdal és el Retaule de la Pietat de l'ermita del mateix nom a Sant Llorenç de Morunys, pintura notable de l'època gòtica tardana que fa palesa la influència de Jaume Huguet en el seu estil.
Per la semblança estilística amb aquest retaule, se li han atribuït obres a les poblacions aragoneses de Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda on es conserva el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina tot i que hi ha qui en qüestiona que sigui obra seva.
Una altra obra que li és atribuïda és el retaule del santuari de la Bovera, actualment al Museu Episcopal de Vic

Pintors Catalans (Pera Serra)

Fou un pintor català d'estil italo-gòtic, que va ser actiu entre 1357 i 1406. Era fill de Berenguer Serra i Constança i, tot i l'origen menestral del seu pare que era sastre, els quatre o cinc germans de la família varen ser pintors actius a Catalunya al segle XIV. Destaquen Jaume, Francesc i Joan, tots conreant l'estil italo-gòtic d'influència especialment sienesa, com era d'altra banda típic del segle XIV català. Realitzen figures menudes, estilitzades, d'ulls esquinçats i boca petita. Dels quatre germans, Pere Serra és el més dotat i qui va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller de Ramon Destorrents el 1357. Es va interessar més pel colorit que pels conceptes espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteració dels mateixos models pictòrics.
Els germans Serra treballaren per a la Cort d'Aragó i dominaren el mercat pictòric barceloní durant la segona meitat del segle XIV. Tot i que l'estil de l'obrador és italianitzant, de pintura sienesa, molts dels seus deixebles esdevindran iniciadors del gòtic internacional al Principat. Pel taller de Pere Serrà es formaren Jaume Cabrera, Pere Vall, Joan Mates o Jaubert Gaucelm.
Pere va treballar des de 1363 amb el seu germà Jaume amb qui va realitzar la Mare de Déu de Tobed i el Retaule dels Sant Sepulcre de Saragossa dedicat a Santa Llúcia i Sant Guillem.