Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume de Calaf)

És una església de Calaf (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals de planta quadrangular i cripta sota el presbiteri. Té 40 metres de llargada per 12,5 metres d'amplada i gairebé 20 metres d'alçada. Al costat dret de la nau hi ha sis altars, mentre que al costat esquerre només n'hi ha cinc, perquè una de les arcades laterals serveix de pas a una espaiosa capella, dedicada al Santíssim Sagrament.

D'estil gòtic tardà, té una marcada influència clàssica als pilars. El campanar és el més alt de la comarca, arriba als 57 metres (52 metres segons la Gran Geografia Comarcal)

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Genís de Porquerisses)

És una església d'Argençola (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit edifici rectangular d'una nau, amb una coberta estrellada, amb sostre a doble vessant i de teules. Té dos capelletes laterals (a banda i banda de paret i un petit rosetó a l'entrada. Posseeix claus (als encreuaments de les voltes) amb imatges de sants; aquests també estan representats a diferents imatges que es conserven dins l'església: Sant Roc, Sant Marc, tríptic amb imatges de Sant Cristòfol, Sant Nicasi, Sant Sebastià, la Verge Maria, etc

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de Collbàs)

O Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany.
S'hi accedeix per una pista en bon estat que surt des de la carretera que va de Carme a Orpí, Santa Càndia i Miralles. En un trencall a un centenar de metres de Carme hi ha un desviament a la dreta on comença, entre camps de cereals, oliveres, vinyes i bosc,  l'Avinguda de Collbàs, el camí de dos quilòmetres que porta fins al santuari. S'hi pot arribar també des del Castell de Claramunt, seguint el PR 119, un sender singular que dona la volta a la Conca d'Òdena. I també des de Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada, pels senders tradicionals que l'antiga vinculació comarcal a Collbàs ha anat traçant.

Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Àliga)

És una muntanya de 464 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 278131001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Montllor)

És una muntanya de 470 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva.

Muntanyes de Catalunya (Punta de Montmaneu)

També coneguda com a Montmeneu, és una muntanya de 495 metres que es troba al municipi de Seròs, a la comarca del Segrià. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 247126001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Punta de Montmeneu.  

És una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central i com que al voltant el terreny és relativament pla, aquest mont és visible des-de grans distàncies. Ans que no és la muntanya més alta de la zona (el Puntal dels Escambrons és 5 m més alt), la Punta de Montmaneu és un cim emblemàtic que ofereix una vista magnífica del paisatge circumdant en dies clars. Dins l'ambient excursionista Lleidatà , és conegut com " l'Everest del Segrià".

Llacs de Catalunya (Estany Conca)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.472 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada al sud-est per les Raspes del Castell, i a ponent, pels contraforts del Pic de l'Estanyet i de lo Pessó Petit.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, a prop del termenal amb l'Alta Ribagorça. Rep les aigües de l'Estany Morera, situat al nord-est, i del Salado, al nord-oest. És un estany que queda tancat del tot per les muntanyes que l'envolten, però té sortida cap al sud-est, per on davalla cap al barranc de Francí.

Llacs de Catalunya (Estany de Colomina)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.412 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest, que l'arredossen per aquest costat.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de l'Estany de Mar pel nord-est, d'un estanyet situat a llevant seu, i de l'Estany Xic de Colomina pel nord-oest. Les seves aigües van a l'Estany Gento.

Llacs de Catalunya (Estany de Cogomella)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.477 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada a llevant per la Serra Tancada, sota de la qual es troba.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües directament de les muntanyes de la seva conca, i les adreça cap a l'Estany Morera.