És el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages (Barcelona).
Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001)
És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC
És una muntanya de 1.247 metres al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, i al cim hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292092001 de l'ICC).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC
En francès pic du Néoulous, adaptació de la pronúncia rossellonesa "puig Neulús". És una muntanya de la serra de l'Albera, de la qual és el pic culminant (1.256 m). És compartit pels municipis de la Jonquera (Alt Empordà), la Roca d'Albera i Sureda (Rosselló, tots dos) i fa de divisòria entre les respectives comarques gironines. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d'Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès.
És situat a l'extrem sud-oest del terme comunal de Sureda, al sud-est del de la Roca d'Albera i al de llevant del terme municipal de la Jonquera. És al nord-est del Roc dels Tres Termes i al nord-oest del Pla de la Tanyereda i del Puig Pregon.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. És, a més, un dels destins habituals de les rutes excursionistes de la zona occidental de la Serra de l'Albera, de la qual és el cim culminant.
És un corrent fluvial afluent per la dreta del Llobregós que neix al vessant sud-oriental del Serrat de la Torregassa, a poc més de 60 metres al nord-oest de la masia de la Creu (al terme municipal d'Olius) i que al llarg del seu curs rep les Barranc dels Colomers
- Des del seu naixement fins que surt del terme d'Olius al rebre per l'esquerra el Barranc d'Arceda (3.591 metres).
- Riera de Miravé - Des de l'aiguabarreig amb el Barranc d'Arceda fins que entra al terme municipal de Biosca (8.081 metres).
- Riera de Lloberola - Des que entra al terme municipal de Biosca fins a la seva confluència amb la Riera de Sallent (12.644 metres)
- Riera de Sanaüja - Des de la seva confluència amb la Riera de Sallent fins a l'aiguabarreig amb el Llobregós. (9.932 metres) denominacions.
És un afluent per la dreta del Llobregós. Neix al pla que s'estén al sud-oest de l'Hostal del Boix per bé que a la contrada també hom considera que la Riera de Llanera com a tal neix a la confluència del Barranc de Santa Maria amb la Rasa d'Ardèvol.
A banda de la ja citada denominació, fins a l'esmentada confluència, rep també, en successius trams, les denominacions de Rasa de l'Anton Coix, Rasa del Coll i Rasa dels Orrius.
O Riubregós, Lo Bregós, és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra. Neix al terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia i mor al Segre prop de Ponts, ja a la comarca de la Noguera després de travessar la part nord de la Segarra formant la vall que duu el seu propi nom i en la qual trobem poblacions com Castellfollit, Torà, Biosca o Sanaüja. El seu cabal és força migrat i variable segons l'època de l'any. Una part de la Vall del Llobregós ha sigut llistat com a espai d'interès natural protegit
