És una obra del municipi de Renau (Tarragonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En estat total de ruïna, sols se'n conserven algunes parets i el campanar d'espadanya, d'època posterior. La planta tenia una nau de 15 m. x 4 m. i la porta sembla que estava al costat nord.
La coberta, de fusta a dues vessants sobre arcs apuntats de pedra, està del tot ensorrada. L'església de Santa Maria de Peralta sembla una obra del segle XIV, que en devia substituir una d'anterior. L'espadanya i la sagristia són més tardanes.
Procedents d'aquesta església es conserven, al Museu Diocesà de Tarragona, unes pintures murals del segle XIV (dels pocs exemples de l'època a terres de Tarragona) i un retaule del segle XV, i també objectes litúrgics
És una església amb elements gòtics, renaixentistes i barrocs de la Pobla de Montornès (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Església d'una nau amb capelles laterals. Maçoneria i carreus a les cantonades. La volta de la nau és de creueria. Les capelles tenen volta de canó i de creueria gallonada a la capçalera. En conjunt l'església presenta un estil gòticrenaixentista de l segle XVI, amb afegits barrocs del segle XVIII. Sobretot al campanar i a la façana.
El campanar és una superba torre barroca que desborda la simplicitat i serietat del temple.
És un monument del municipi de Torredembarra (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Clarà és d'una sola nau amb capçalera plana i una capella quadrangular al costat de l'Evangeli. La coberta és de fusta a doble vessant, damunt d'arcs perpanys apuntats de pedra als tres espais de la nau. A la capçalera hi ha una volta de canó apuntada, tota ella de carreus. La porta principal es troba als peus i porta data de 1842.
Al sus hi ha una porta tapiada sense decoració amb arc de mig punt que és l'original. És una obra d'estil gòtic popular, que s'observa més a l'interior que a la façana, on es troba la major part de restauració del segle XIX.
Clarà fou un lloc concedit pels Comtes de Barcelona al segle XI, amb la condició d'alçar un castell. Castell d'aquesta època no se n'ha conservat cap, encara que es poden observar construccions del segle XIV i XVII
Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979. Va ser un pintor, crític d'art i historiador de l'art català. Deixeble de Francesc Galí i del seu oncle Joaquim Vancells, formà part de l’Agrupació Courbet (1919), de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc. President del Cercle Artístic de Sant Lluc (1928-30), exposà a Barcelona, Madrid, Amsterdam, Lisboa, Londres, Berlín i Nova York. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i corresponent de l’Academia de San Fernando. El govern francès el nomenà Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1959. Els seus quadres, ben elaborats, amb temes de figures i paisatges, són exquisides seleccions d’una extensa gamma cromàtica. Publicà les monografies Joaquim Vayreda (1923), El escultor Manolo Hugué (1942), Darío de Regoyos (1945), Velázquez (1946), Antonio Viladomat (1947), Isidro Nonell y su época (1947), Xavier Nogués (1949), Joaquim Vancells (1954) i Joaquim Sunyer (1975). Publicà també La escultura moderna y contemporánea (1949), El futurismo comparado (1949) i, en col·laboració amb el seu fill Jordi Benet i Aurell (Barcelona, 1920-2001), Impresionismo (1952) i Simbolismo (1953). Col·laborà a La Veu de Catalunya (molt activament durant el periode 1923-36) i a L’art català (1955-58). Dirigí la revista La Ciutat i la Casa (1925-28) i codirigí la Gaseta de Les Arts (1928-30). Fou cofundador del museu de Tossa. L’any 1989 es constituí la Fundació Rafael Benet que promou la difusió de la seva obra.
Badalona, 17 de juny de 1934 - Pollença (Illes Balears), 14 d'abril de 2009. Fou un pintor figuratiu. Estudià a la Reial Acadèmiia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i a l'escola Llotja de Barcelona. De jove va treballar per RBA en la col·lecció El Molino, il·lustrant entre d'altres, obres d'Agatha Christie. El seu primer contacte amb l'illa de Mallorca va ser quan es va incorporar a files a Pollença. Aquella llum i paisatge li proporcionaren unes condicions idíl·liques que ell reflectí amb mestria en les seves obres. Exposà a les Galeries Wally Findlay Galleries International, (Paris, New York, Chicago, Palm Beach). Del 1960 al 1973 deixà la pintura en un segon terme. L'any 1984 publicà el llibre "Beltran Bofill". Fins als darrers dies continuà buscant en la llum i el paisatge de Pollença els temes que foren la seva font d'inspiració.
Agullana (Girona), 1911. És un pintor català. Va aprendre dibuix a l'Institut de Figueres sota les ordres de Joan Núñez, qui també seria professor de Salvador Dalí. Va passar algunes èpoques treballant a Cadaqués. Ha realitzat exposicions a Figueres, Girona i Barcelona.
Sitges, 1855 - Sitges, 1927. Fou un pintor català, membre de l'Escola luminista de Sitges. Cap al 1880 es va integrar a l'Escola luminista de Sitges, en contacte amb altres artistes com Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Roig i Soler. Oposats en certa forma a l'Escola d'Olot, els pintors de la qual tractaven el paisatge de l'interior de Catalunya amb una llum més suau i tamisada, els artistes sitgetans es van decantar per la càlida i vibrant llum mediterrània i pels efectes atmosfèrics de la costa del Garraf. Hereus en bona part de Marià Fortuny, els membres d'aquesta escola buscaven reflectir amb fidelitat els efectes lluminosos del paisatge circumdant, en composicions harmonioses que combinaven verisme i certa visió poètica i idealitzada de la naturalesa, amb un subtil cromatisme i una pinzellada fluïda que a vegades va ser qualificada d'impressionista
Deixeble en bona part de Roig i Soler, es va centrar com aquest en la pintura de paisatge i la marina, amb un estil semblant al del seu mestre, al ue no obstant això no va aconseguir igualar en qualitat de dibuix, perspectiva i cromatisme. Va participar en l'Exposició Regional de Vilanova de 1882, en la qual per primera vegada es va considerar al grup com una escola pictòrica.
El 1892 va participar en la Primera Exposició Modernista, que es va celebrar a Sitges, amb els quadres Marina, Campanar del meu poble, Terrisseria i Carrer de Sant Joan. Aquesta data va marcar la fi de l'etapa més pròpiament luminista d'aquesta escola, ja que l'auge de l'incipient modernisme va comportar la gradual dissolució del grup, que es va plasmar a més en la marxa de Roig i Soler de Sitges per establir-se a Barcelona. Amb posterioritat la majoria d'aquests artistes va evolucionar de forma diversa. Batlle va continuar en bona part amb l'estil luminista, encara que d'una manera més personal i heterogènia.
El 30 de juny del 1893 va signar al costat d'altres artistes com a testimoni per a l'adquisició de la finca Cau Ferrat, destinada posteriorment a museu de Santiago Rusiñol i el modernisme català. Va participar en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1894 amb l'obra Un racó de camp i de 1898 amb Camí de les Forques.
Sabadell, 1900 - Coll d'Estenalles (Barcelona), 1961. Fou un pintor i escultor català del segle XX. Va estudiar a Itàlia i a França. S'especialitzà en pintura de paisatges i en escultura, tot i que reeixí també com a ebenista artístic. Va exposar diverses vegades a la barcelonina Sala Busquets. És l'avi del periodista i presentador de Televisió de Catalunya Joan Valls.
L'any 1921 va il·lustrar la coberta de l'obra de Pere Coromines Cartes d'un visionari i va participar en l'exposició col·lectiva organitzada per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Igualment, consta entre els participants de la mostra de l'any següent.
Igualment, va ser l'autor de la coberta i de diverses il·lustracions de l'Almanac de les Arts publicat per la impremta Joan Sallent de Sabadell l'any 1924, en el qual també es va reproduir un dibuix al carbó. En l'Almanac de les Arts de 1925 es va reproduir un relleu obra seva. El Museu d'Art de Sabadell conserva sis pintures de Jaume Bassa.
És una obra del municipi de Renau (Tarragonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En estat total de ruïna, sols se'n conserven algunes parets i el campanar d'espadanya, d'època posterior. La planta tenia una nau de 15 m. x 4 m. i la porta sembla que estava al costat nord.