És una muntanya de 1.793 metres que es troba al veïnat de Ribes Altes del municipi de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès
martes, 26 de marzo de 2019
Muntanyes de Catalunya (Tossal de Sant Esperit)
És una muntanya de 1.832 metres que es troba al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
Muntanyes de Catalunya (Puig de Sant Amand)
És una muntanya de 1.851 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca del Ripollès (Girona)
Muntanyes de Catalunya (Roca de la Cremada)
És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El petit cim, de 1.885,9 metres, està situat en la riba esquerra del Riu de Sant Nicolau, al sud del Planell d'Aigüestortes i avall del Barranc de Morrano i per damunt del Planell de Sant Esperit, en Lleida
El petit cim, de 1.885,9 metres, està situat en la riba esquerra del Riu de Sant Nicolau, al sud del Planell d'Aigüestortes i avall del Barranc de Morrano i per damunt del Planell de Sant Esperit, en Lleida
Rius de Catalunya (Margançol)
La qual trobem esmentada de diverses maneres tal com Margansol, Mergançol, Mardansol, Merdançol i en el seu primer tram rep el nom de riera de Borredà, és un afluent per l’esquerra del riu Llobregat. Neix a uns 1.300 m d’altitud en els serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà i té en els seus primers 6 km una orientació nord-sud i en els 10 km restants, est-oest, fins a l’aiguabarreig amb el Llobregat al pantà de la Baells.
El naixement de la riera de Margançol està format per la unió de tres torrents: el torrent dels Oms, el torrent de Picanyes i el torrent de Puig Miró dels quals només se n’observen dos que conflueixen per donar lloc a la riera. Al llarg del seu curs, la riera rep l’aportació d’aigua de diferents afluents que en fan augmentar una mica el seu cabal, es pot dir que els principals afluents de la riera són: la riera del Pontarró o torrent Gran, que neix aigües avall a sota del poble de Borredà i aflueix a la riera per la dreta; i la riera de Vilada, que neix a sota el Puig Lluent i aflueix al Margançol al sud de Vilada.
El naixement de la riera de Margançol està format per la unió de tres torrents: el torrent dels Oms, el torrent de Picanyes i el torrent de Puig Miró dels quals només se n’observen dos que conflueixen per donar lloc a la riera. Al llarg del seu curs, la riera rep l’aportació d’aigua de diferents afluents que en fan augmentar una mica el seu cabal, es pot dir que els principals afluents de la riera són: la riera del Pontarró o torrent Gran, que neix aigües avall a sota del poble de Borredà i aflueix a la riera per la dreta; i la riera de Vilada, que neix a sota el Puig Lluent i aflueix al Margançol al sud de Vilada.
Rius de Catalunya (Arija)
És un riu que discorre entre els termes de Gombrèn (Ripollès) i la Pobla de Lillet (Berguedà), situat al límit d'ambdues comarques, rep per l'esquerra el torrent d'Avinyonet, i és afluent del Llobregat.
Rius de Catalunya (Riera del Palau)
És un rierol que transcorre per l'oest de la ciutat de Terrassa fins a arribar a ajuntar-se amb la riera de les Arenes i formar, totes dues, la riera de Rubí. La seva notorietat radica en les catastròfiques conseqüències que van tenir les seves crescudes a Terrassa.La conca d'aquesta riera està delimitada per la serra del Troncó i de les Pedritxes i la formen els torrents de Fontalba, Can Bogunyà i Mitger de Can Amat. En unir-se els dos primers torrents originen la riera de Can Bogunyà, que rep el nom de riera del Palau al seu pas per Terrassa.
El curs original de la riera del Palau passa per l'actual rambla d'Egara; el 1962 la riera estava canalitzada, en la seva major part, al llarg de la rambla i, el 25 de setembre d'aquest mateix any es va produir una gran riuada que va provocar importants danys en desbordar. Els efectes ruïnosos s'expliquen no només per les causes meteorològiques adverses sinó també per altres, tant socials com polítics atès que, durant el franquisme, s'havia facilitat a l'oligarquia local l'especulació sobre els terrenys que posseïa en zones marginals; aquesta especulació es va concretar amb l'aparició de tot tipus de construccions dutes a terme en les ribes de les rieres i, en molts casos, en la pròpia riera.
El 1965 la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals va començar el desviament de la riera del Palau cap al torrent de la Maurina. El inic del transvasament està situat a la confluència dels actuals avingudes de Josep Tarradellas i de l'Abat Marcet. Avui dia (2006) existeix un projecte per cobrir una bona part del recorregut del transvasament.
La riuada de 1962 només és un dels episodis més coneguts d'una llarga història d'avingudes més o menys catastròfiques. Hi ha riuades documentades des de l'Edat Mitjana i, el 1913, ja es van produir inundacions a causa de l'obstrucció de la canalitzacions
Suscribirse a:
Entradas (Atom)