Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume Salerm)

És una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita situada dalt d'un turó completament amagada per la vegetació. Edifici d'una sola nau, sense absis, (possiblement fos ensorrat). Coberta amb volta ogival. La façana principal està totalment arrebossada en l'exterior. Presenta campanar d'espadanya simple culminant una façana llisa. Entrada lateral amb portal en arc i una porta falsa sobre ell i la inscripció on consta l'autor i la data de la restauració (Miquel Camps, 23 del 6 de 1939). L'interior, també arrebossat, mostra un estat mitjanament conservat. S'aprecia la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Iscle i Santa Victòria)

És l'església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció religiosa: Església d'una sola nau orientada a llÉs l'església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció religiosa: Església d'una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d'estructura i tradició gòtica. S'obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides. El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció "Francesc Massana i Jaume Puig".

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l'església, al mur de ponent i al costat de la porta d'accés. Es comunica amb l'església a través d'una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d'arc de mig punt per les campanes, a les que s'arriba a través d'unes escales. Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s'aprofità la pedra de la mateixa església
La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l'única nau de l'església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S'entra a través d'un arc de mig punt. En construir el campanar es féu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt. La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l'aparell és desordenat i irregular. La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s'hi construí el cor, al segle XVII

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Feliu)

És una església del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. L'actual edifici de l'església de Sant Feliu Sasserra, fet el 1581, fou construït en estil gòtic tardà. Tanmateix, es conserven algunes parts de l'edifici anterior: uns murs del segle XI i la portada romànica. Aquesta és estructurada per dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una línia d'impostes, la qual és sostinguda per parelles de columnes amb capitells esculpits del segle XII. El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim, de la qual fa uns anys s'arranjà la façana

Muntanyes de Catalunya (Puig Carroig)

És una muntanya de 261,3 metres que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Rovira)

És una muntanya de 262 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Muntanyes de Catalunya (Turó del Carmel)

O Turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres del municipi de Barcelona,[2][3] a la comarca del Barcelonès. Antigament se'l coneixia com a turó d'en Móra, referint-se a Can Móra, que es trobava on avui dia hi ha el barri del Coll. El nom actual del turó prové del nom del santuari ubicat al vessant oriental, construït a mitjans del segle XIX. El 1875, es començaren a construir les primeres torretes al turó, i amb el pas del temps originaren el barri del Carmel. Actualment, només la zona més alta del turó no està urbanitzada, i és on es troba el parc Güell, el parc del Carmel i els jardins de Juan Ponce.
Aquest turó és conegut popularment per molts barcelonins com la muntanya magna, per les vistes magnífiques de l'esplèndid turó

Llacs de Catalunya (Estany Tapat)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.154 m, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada a ponent pels contraforts del nord-oest del Pic Salado. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany Morera, situat al nord-est, i del Salado, al nord-oest. És un estany que queda tancat del tot per les muntanyes que l'envolten, però té sortida cap al sud-est, per on davalla cap al barranc de Francí.

Llacs de Catalunya (Estany Salado)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.358 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La forma salado, com molts altres topònims d'aquest sector del Pallars, correspon a la forma dialectal nord-occidental del català. És una forma catalana genuïna, malgrat que moltes persones es pensin que es tracta d'un castellanisme o d'un topònim posat molt recentment.
La seva conca està formada a ponent per l'extrem sud-est de la Cresta de Reguera i pels contraforts septentrionals del Pic Salado.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de l'Estany Saladino, així com de les muntanyes que l'envolten. Des d'ell, a través d'un barranc, les seves aigües s'adrecen a l'Estany Tapat.
És un dels estanys que disposa de presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.

Llacs de Catalunya (Estany Saladino)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.408 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La forma "saladino", com molts altres topònims d'aquest sector del Pallars, correspon a la forma dialectal nord-occidental del català. És una forma catalana genuïna, diminutiu de "salado", malgrat que hom pugui pensar que es tracta d'un castellanisme o d'un topònim posat recentment.

La seva conca està formada a ponent per l'extrem sud-est de la Cresta de Reguera i pels contraforts septentrionals del Pic Salado. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de l'Estany de Reguera, així com de les muntanyes que l'envolten. Des d'ell, les seves aigües s'adrecen a l'Estany Salado.