Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Vallvidrera)

És una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l'Església, número 93. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle xvii, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple. Tocant a l'església hi ha un mas que també està inventariat.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Antoni Abat)

Ubicada al districte de Ciutat Vella, es coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. Es tracta bàsicament dels porxos de la façana principal. Afronta al carrer de Sant Antoni Abat situada en l'illa delimitada pels carrers Sant Antoni Abat, Cera i Salvador. Està format per dues crugies entre mitgeres paral·leles al carrer. Cada crugia, de planta baixa i pis, consta de tres mòduls. L'edifici per la seva part posterior on antigament estava l'església té una façana postissa i cega al pati d'illa ocupat per la zona de jocs d'una escola. És una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de les Puel·les)

O de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només en queda l'església, convertida en parròquia. Part del mobiliari litúrgic (el bàcul de l'abadessa Constança de Corbera, peça d'orfebreria datada al s. XV, i alguns còdexs miniats medievals, entre altres coses) i l'important arxiu, amb els documents fundacionals, cartularis, butlles papals i privilegis reials, cartes de professió de les monges, etc., es conserven al monestir de Sarrià. Felip Vall i Verdaguer pintà els murals de la Capella del Santíssim.

Muntanyes de Catalunya (Turó del Galutxo)

És una muntanya de 852 metres que es troba al municipi de Talavera, a la comarca de la Segarra. És el punt més alt de la comarca de la Segarra, situat a la serra de Montfred. Es troba entre els pobles de Montfred (Talavera) i Montargull (Llorac), enmig del parc eòlic de Montargull. La serra separa les conques de l'Ondara, que neix just a sota, i del Gaia.

Muntanyes de Catalunya (Puig Cornador)

És una muntanya de 683 metres que es troba al municipi de Sant Sadurní d'Osormort, a la comarca d'Osona.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Talaia)

És una muntanya de 861,3 metres que es troba al municipi d'El Montmell, a la comarca del Baix Penedès. El punt més alt de la serra del Montmell. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 272128001)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Talaia del Montmell.  

Llacs de Catalunya (Estany de Mas Mateu)

És un estany alimentat per aigües del freàtic. La inundació és temporal i la major part de la seva superfície està ocupada actualment per plantacions de plàtans, pollancres i altres conreus.

Hi ha una petita freixeneda al sector més inundat, que es pot identificar com a hàbitat d’interès comunitari prioritari 91E0 (Vernedes i altres boscos de ribera afins) (Alno-Padion), i restes de prats de dall (Arrhenatherion elatioris). Els arbres més comuns són el freixe (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix cinerea ssp.oleifolia) i l’om (Ulmus minor). Els acompanyen espècies com Galium palustre, Equisetum telmateia, E. arvense, Ranunculus repens, Juncus articulatus, Cyperus eragrostis, Sparganium erectum, Carex remota, Carex pendula, C. vulpina, Carex hirta, Iris pseudacorus, etc, i sota les aigües, hidròfits com Callitriche stagnalis i Polygonum amphibium. Com a curiositat, se sap que en aquest espai s’hi cultivà arròs entre els anys 1943 i 1946.
L'expansió dels conreus i la sobreexplotació dels aqüífers són els factors que han afectat i segueixen afectant negativament l'espai.

Llacs de Catalunya (Estany Martí)

És un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops. Es tracta d'un estany mediterrani d’inundació temporal. A l'estany Martí hi ha una petita taca de pradells d'isoets i de creixenars amb glicèria, així com jonqueres acidòfiles montanes.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a més de l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis, hi apareixen els hàbitats 3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de la Mediterrània occidental, 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea i 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).

Ja no s'hi observen les zones de canyissars que havien estat anteriorment descrites a l'espai, probablement com a resultat del seu procés gradual de dessecació. Malauradament, les rases de drenatge que s’hi han fet i la colmatació natural estan accelerant la substitució de les comunitats vegetals més higròfiles, per gespes calcigades de Rumex, Festuca i Carex, de menor interès conservacionista. Caldria revertir el procés de dessecació de l'estany, eliminant les rases de drenatge. L'estany Martí està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Llacs de Catalunya (Estany de Malniu)

És un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, a la capçalera de la vall Tova. Té una superfície de 5.9 ha i una fondària màxima de 13.5 m. La seva conca de 190 ha queda limitada al nord-oest pel Puigpedrós (2914 m) i al nord-est pel Pedró de la Tossa (2695 m)
L'estany i la seva conca es troben protegit dins la zona natural "Tossa Plana de Lles – Puigpedrós" de la xarxa Natura 2000. El seu estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua, tot i que les seves característiques mesotròfiques, l'alta freqüentació turística i la presència ramadera a la conca fa que sigui susceptible a un empitjorament i, per tant, és un estany mereixedor de vigilància periòdica.