O com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat, des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu. Ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional
El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument historicoartístic de caràcter nacional. Jeràrquicament, és una cocatedral, ja que la diòcesi de Vic, tot i tenir la residència del bisbe a Vic, és bicèfala, amb dues catedrals i dos capítols de canonges: Manresa i Vic.
És una església dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, de 20 m de llargada per 10 m d'amplada, realitzada amb pedra tallada. Presenta cinc capelles laterals a cada banda. El retaule de l'altar major, cremat l'any 1936, era d'estil barroc i va ésser realitzat l'any 1796. El campanar és de planta quadrada que passa a octogonal a l'alçada de la coberta i és coronat per barana de balustres
La pica és un element trobat recentment dins la paret, que era tapiada. Està adossada a la paret i és semicircular. La decoració és gallonada al vas i al centre hi ha esculpida la cara d'un personatge masculí bastant grotesc, barbat, amb orelles prominents i cabell arrissat. Es pot datar del segle XVIII, contemporani d'altres elements barrocs de la sagristia i els escuts del segle XVIII situats a la paret posterior de l'església.
Hi ha cinc làpides romanes de marbre blanc, de forma rectangular i amb inscripcions de caràcter votiu i commemoratiu. Foren trobades a la Manresana i estan datades entre els segles I i IV. Constitueixen un notable document sobre l'antiga població romana anomenada Municipium Sigarrensis
És una església de Castellfollit de Riubregós (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església de Santa Maria es troba a la vall del riu Llobregós, prop del poble de Castellfollit, vora la carretera de Ponts i al costat del cementiri municipal. Es tracta d'una església romànica que ha conegut diverses modificacions. És de planta de creu llatina, amb la nau coberta amb volta de canó apuntat i un presbiteri quadrat, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. A banda i banda del presbiteri s'afegiren posteriorment sengles cossos d'edificació (una capella gòtica, coberta amb volta de creueria, al costat nord, i l'antiga sagristia al costat sud), que ocupen el lloc d'unes primitives absidioles de planta circular, de les quals s'ha trobat el basament. Això fa que la capçalera original fos molt semblant a la de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui), documentada des del 1065.
A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer s'obren una porta d'estil romànic tardà, ara tapiada, i damunt seu, una finestra triforada, modificada en la restauració dels anys 1930. A l'interior, dins dels murs de la nau, s'obriren en època gòtica dues capelles laterals d'arc apuntat, amb uns bells relleus escultòrics. A la façana de ponent, totalment llisa, s'obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau la remata. La façana de migdia, on hi ha el portal d'accés, que és protegit per un atri amb uns arcosolis a cada costat. Té adossat un cos d'edifici corresponent a l'antic priorat, del qual resten només unes arcades lleument apuntades i una planta baixa coberta amb volta. A tocar de l'església, una casa de principis del segle XVIII que formava part del priorat, ha estat arranjada recentment per la Diputació de Barcelona.
L'edifici del priorat és el cos més modern, hi ha la data de 1740 a la porta principal. Té planta rectangular, fet de paredat comú i carreus a les zones angulars. Té soterrani, planta baixa dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. La façana principal, orientada sud-oest, té diverses obertures de formes i mides diferents (alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. La porta principal és situada en un extrem, és adovellada de mig punt i al damunt seu, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro.
Aquesta edificació amb les més antigues (sala gòtica, etc.) es comuniquen mitjançant un pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.
És una muntanya de 310,8 metres al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Naturalment és la muntanya més alta del massís del Montgrí, però el castell del Montgrí la supera en alçada. L'accés al cim és a través dels senders situats a l'est i l'oest (Coll d'en Garrigàs). A l'est d'aquesta muntanya hi ha les dunes continentals de Torroella. A l'oest sobrepassat el coll, es troba el Montgrí. De pendents abruptes al vessant sud forma diversos nivells de terrasses solcades per pedrigolets de blocs. El cim és un altiplà. El seu vessant nord és igualment abrupte. Tanmateix davalla cap al nord-est el GR 92 fins a un coll que permet accedir a la Vall de Santa Caterina.
És un turó de 315 m en el terme municipal de Sitges. Situat en el Parc Natural del Garraf, és un mirador excel·lent, amb vistes a Sitges i Ribes. Diversos camins permeten ascendir-ne al cim: des de Sitges, per la urbanització de Quintmar, des de Ribes per la urbanització Mas Albà, des de Vallcarca per ermita de la Trinitat.
En el cim del Puig es dreça la Creu de Sant Isidre, bastida entre 1953 i 1955 per un grup de membres de l'Agrupació Excursionista de Sitges "Amunt". El monument, de vuit metres d'alçada, té una base de tres graons, sobre els que s'alça un tronc cònic rematat per una creu, tot en pedra. L'escultura està decorada amb l'escut de l'Agrupació Excursionista i vuit terracotes, dues de grans (representant el Sant Crist i la Mare de Déu del Vinyet), i sis de menors (Sant Llorenç i Sant Isidre, noms de cims veïns, Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, Sant Bartomeu i Santa Tecla, patrons de Sitges, i Sant Sebastià, nom molt vinculat a aquesta població).
És una muntanya de 317 m situada entre el municipi de Bonastre, al Baix Penedès, i els de Creixell i la Pobla de Montornès, al Tarragonès. És el cim més alt de la comarca del Tarragonès, i, al capdamunt, s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 271134001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC
És un llac d'origen glacial que es troba a 2.388 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per tota la serralada que fa de límit nord del terme de la Torre de Cabdella, des de les Pales de Cubieso, al nord-oest, al Pic de Subenuix, al nord i el Sobremonestero a l'est.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya, dels Estanys de la Montanyeta, al nord-est, de l'Estany de Carbonera, a l'est, i dels Estanys de Carboneres al sud-est. S'aboca a l'Estany de Castieso.
És un llac glacial a 2.379 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de l'Estany de Cogomella, al nord, i de l'Estany Grenui, al nord-oest. S'aboca en l'Estany Tapat, que queda al seu sud-oest. La seva conca està formada a llevant per la Serra Tancada, sota de la qual es troba. És dels estanys que disposa d'una presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca.
És un conjunt de quatre llacs d'origen glacial -un d'ells més petit que els altres tres- que són a uns 2.600 m. d'altitud els tres de baix i a uns 2.650 el superior, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per les Pales de la Montanyeta, sota el Pic Morto, al nord i el Sobremonestero a llevant, a la zona més alt del nord del terme de la Torre de Cabdella. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de les muntanyes que els envolten, i entre ells es comuniquen per recollir les aigües en el que és més al sud-est, i en el punt de menys alçada. Finalment, les aigües aplegades per aquest darrer estany van a parar a l'Estany Morto
