lunes, 29 de julio de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Càndia)

És un temple al terme municipal d'Orpí (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici, del 1368, forma part del nucli de les cases de Santa Càndia. Ha estat recentment restaurada per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Edifici d'una nau, planta rectangular acabada en un absis pentagonal. Campanar d'espadanya. Carreus quadrats irregulars. Interessant clau de volta exterior. La portalada, del mateix estil, és l'únic element que conté treballat. La matge de Santa Càndida és una talla policromada en vermell, blau, etc. Llueix una corona i un collaret, amb la mà dreta agafa un llibre i amb l'esquerra una fulla de palma. Sembla ser representada més com una reina que no pas una santa. Consta l'existència d'una imatge més antiga, de pedra, que és custodiada a una casa del poble


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Romà [Santa Maria de Miralles])

És un temple al veïnat de Sant Romà (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antiga capella de Sant Romà, ara església parroquial, centra una caseria de poblament disseminat, el 1915 fou controvertida parròquia del lloc, restaurada (veure dates a la fotografia de la volta) i ampliada, afegint-hi la rectoria (1916). La façana és reformada molt a l'estil oriental. Durant la Guerra Civil Espanyola és conservada en escola i després retorna al culte, amb una nova restauració. La datada més antiga que tenim per aquesta església és del 1413. El retaule gòtic del Roser i l'altar major renaixentista de l'església vella, del castell de Miralles, diuen que va ser cremat durant la Guerra Civil. Antigament era d'una nau, volta apuntada, d'arcs encreuats, sostre a dues aigües i campanar d'espadanya. El campanar va ser retallat i l'església es va allargar i va incorporar capelletes laterals semicirculars i la planta es va transformar en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de l'Erm)

És una església de Sant Martí de Tous (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. En resten un absis i dues absidioles. L'absidiola del costat sud és gairebé sencera, amb bandes, arcuacions llombardes i una finestra; la nord és truncada; l'absis també té bandes i arcuacions. S'aprofità com a capella, coberta amb nerviacions gòtiques fetes els segles XIV o XV.
Segons Junyent (CR 1), l'església era d'una nau i creuer (més els susdits absis) i aquesta és l'única part conservada. Afegeix que té una volta central refeta en ogiva, potser substituint una cúpula o la volta de canó anterior.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Jorba)

És una església de Jorba (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, de planta rectangular, absis poligonal i capelles laterals, amb un eix orientat de nord a sud. Porta ornamentada oberta a migdia amb una imitació d'un arc flamíger a la part superior. La façana presenta un ull de bou amb una claustra d'arenisca tallada en forma de creu en el seu interior. Presenta un campanar de torre en planta quadrada. Als dos extrems de la façana hi ha dues gàrgoles de pedra, que representen uns animals en forma grotesca; també unes finestres d'arc carpanell rebaixat. La coberta és a base teula àrab. Carreus perfectament tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Correspon a un gòtic molt tardà, o de tradició gòtica. La façana principal té quatre obertures simètriques prop de la coberta i un petit rosetó.




Muntanyes de Catalunya (Mola de Godall)

És una muntanya de 398 metres que es troba a la Serra de Godall, dins del municipi de Godall, a la comarca del Montsià.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 249161001).

Muntanyes de Catalunya (Montclar)

És una muntanya de 401 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Sant Baldiri)

És una muntanya de 401,5 metres que es troba en ple Massís de l'Ardenya al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà. A prop del cim hi trobem el Santuari de Sant Baldiri, S del terme, dins la parròquia de Solius.

Muntanyes de Catalunya (Montllor Petit)

És una muntanya de 403,4 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva.

Llacs de Catalunya (Estany Frescau)

O Estany de la Frescal, és un llac d'origen glacial que es troba a 2.420 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya i des dos estanyets petits situats al seu nord, que les reben de l'Estany de Mar, i les seves aigües van a l'Estany Gento.


Llacs de Catalunya (Estany de Francí)

És un llac glacial a 2.330 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües directament de la muntanya, i les aboca a l'Estany de Francí, a llevant. La seva conca està formada al nord per la Serra de les Mussoles, al nord, i pel Serrat de la Mina, al sud-est.


Llacs de Catalunya (Estany Fosser)

És un estany d'origen glacial que es troba a 2.227 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella. L'estany ocupa una aïllada cubeta glacial excavada al peu de la vessant oriental del Tossal Tancat, sobe roca granítica. Té una llargada de 657 metres, una amplada de 300 i una superfície d'11,7 Ha. El pic Fosser, que dóna nom a l'estany, el presideix des del nord-oest, mentre que un contrafort que es desprèn del mateix pic (el Cingle de Fosser), el tanca pel nord i per ponent. Al sud, sobre la sortida d'aigües, s'alça una presa de 115 metres de llargada i uns 9 metres d'alçada màxima destinada a ampliar la capacitat primitiva de l'estany. El torrent que s'origina a l'estany recorre una petita vall suspesa i es precipita, sobtadament, pel nord-oest de la muralla del circ de Sallente, cap a l'embassament de Sallente, 460 metres més avall.