Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria dels Turers)

És una església catòlica romana que es troba a Banyoles (Pla de l'Estany). Està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció i és una de les esglésies parroquials de la localitat. Depèn del bisbat de Girona. Està protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta, bàsicament, d'uns església gòtica de nau única coberta amb volta de creueria i amb la capçalera poligonal de set costats, a la qual es van afegir, en èpoques diverses, sengles naus i capelles laterals. La del costat nord al segle XVII i la del costat sud al segle XIX. És un dels primers exemples acabats d'aquesta tipologia tan característica de l'arquitectura gòtica catalana.
Construïda amb pedra de Banyoles, constava originalment d'una sola nau de quatre trams (potser amb alguna capella lateral) coberts amb volta de creueria. Fa 11,3 metres d'amplada. La capçalera és de forma poligonal dotada de grans finestrals i contraforts a l'exterior.
Actualment l'església presenta una disposició de tres naus a causa dels afegits dels segles XVII i XIX que obeïren a les necessitats d'engrandiment de l'església. El presbiteri està presidit per una imatge de la Mare de Déu d'alabastre blanc, obra de l'escultor banyolí Josep M. Bohigas Masoliver (1957) inspirada en les marededeus gòtiques. La clau de volta del presbiteri representa l'Agnus Dei.
La portada lateral sud de l'església, es tracta d'una porta practicada en esbocinat, coberta per una gran arcada de mig punt lleugerament apuntada, i adovellada. Cinc arcs apuntats i concèntrics emmarquen el timpà on s'hi troba una pintura que representa Crist crucificat al Calvari flanquejat per dues figures que es creu que representen Santa Cecília i Sant Bartomeu. Al costat d'aquestes figures apareixen, molt esborrats, dos personatges agenollats en actitud orant. L'estil d'aquestes pintures es relaciona amb el de les pintures de la capella de Santa Margarida de la Seu Vella de Lleida, adscrites a l'estil gòtic lineal i datables a la primera meitat del segle XIV.
A la façana de ponent hi sobresurten el campanar d'espadanya, l'òcul i el cancell afegit al segle XIX (1849). Aquest queda adossat a la façana pels seus extrems laterals (esquerra i dreta), avança vers l'exterior en un pronunciat sobresortint, formant un gran vestíbul. A l'Institut d'Art de Chicago es conserva un Crist crucificat medieval procedent d'aquesta església, on encara es trobava a començaments del segle XX.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Vilert)

Està situada al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Santa Maria de Vilert roman avui dia com una construcció d'una nau amb volta de canó ampliada a banda i banda per capelles laterals, i una segona nau alçada en reformes posteriors. L'absis és semicircular cobert amb quart d'esfera. Al costat de tramuntana hi ha un segon absis que forma, amb l'ampliació de migdia, una mena de creuer. Sobre aquesta ampliació hi ha un campanar, adossat al mur de migdia, que té la base buidada, és de planta quadrada i acabat amb una piràmide voltada per una balustrada. A la façana principal, a ponent, la portalada, que és d'arc de mig punt, correspon a una renovació del segle XVI com també la nau de migdia, que fou sobrealçada, i el cor. Els paraments indiquen diferents sectors constructius; la nau central, amb pedra de riu escairada de petites dimensions i junta sobresortida, l'absis de tramuntana amb el mateix tipus d'aparell disposat més toscament, i, finalment, la torre campaner amb pedra sorrenca ben tallada, en filades regulars i carreus d'uns 25/30 X 30/45 cm.
l'absis lateral fa pensar que la construcció primitiva constava d'una nau amb tres absis i creuer a la qual s'adossà posteriorment la torre campanar. No obstant, no es pot descartar que l'absis de migdia no s'hagués construït mai o fins i tot que el que hi ha a tramuntana s'afegís més tard. D'acord amb les característiques arquitectòniques, la nau i l'absis centrals es datarien al segle XI, l'absis de tramuntana en la mateixa època o una mica posterior i la torre campanar a la darreria del segle XII o ja al segle XIII.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Sadurní de Vilafreser)

És una església gòtica de Vilademuls (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella és d'origen romànic del segle XIII. Antigament hi havia hagut una graonada d'accés a l'església avui desapareguda. A al costat sud de la capella hi havia hagut un antic cementiri, també al costat de l'entrada es fa esment de l'existència d'una llosa sepulcral.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de la Roca)

O Sant Miquel del Portell. És una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera. S'hi accedeix per un camí des del mateix poble de Crespià, passant per l'església esgavellada de Sant Bartomeu de Portell. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades (rierencs) cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs, l'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. La construcció està formada per dos voltes apuntades recolzades per una banda a la mateixa roca excavada i per l'altre a un pany de paret paral·lel al penya-segat, cadascuna de les voltes delimita un àmbit separat per un pany de paret perpendicular al mur de façana i a la roca obert per un arc apuntat fet amb carreus treballats. L'accés es produeix per un petit i difícil corriol que arriba pel costat de llevant. A l'interior hi ha un pou o cisterna.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià de Corts)

És una obra de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Julià és situada en un petit promontori centrant el veïnat de Corts. El temple que originalment era d'una nau amb absis semicircular, va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i coberta de quatre vents.
La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que componen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic

Pintors Catalans (Agustí Claramunt Martínez)

Barcelona, 2 de maig de 1846 - Barcelona. 1905. Els anys 1860-1861 i 1861-1862,  Agustí Claramunt, amb 14 anys, es matricula a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, Llotja, i entre els cursos que realitza hi ha Geometria del dibuixant i Aplicació de la geometria al dibuix en general i “Enseñanza de Dibujo de aplicación. Adorno”. I l’any 1866 i fins a finals del curs de 1869, Claramunt està matriculat als cursos d’ “Enseñanza profesional de Pintura, Escultura y Grabado”, format per les assignatures de figura, anatomia, etc.
Va treballar als tallers dels escultors Rossend Novas, Roig, al dels germans Vallmitjana i al de Joan Samsó Lengly, on també devia coincidir amb el cosí germà d’aquests, tot i que els cognoms materns no coincideixen del tot, Victorià Codina Lánglin (Barcelona, 2 de febrer de 1844- Londres, 1911), el qual amb els anys es convertiria amb el seu cunyat, ja que Agustí casaria  amb Teresa Codina Lánglin.

Pintors Catalans (Miquel Carbonell i Selva)

Molins de Rei, 23 de juliol 1854 - Barcelona, 14 de maig 1896. Pintor, muralista i poeta. Pintor deixeble d'Antoni Caba i Casamitjana a l'Escola de la Llotja de Barcelona, posteriorment es traslladà a Roma per a ampliar els seus estudis, mercès a una beca concedida per Ferran Puig. Va anar a Madrid a pintar durant una temporada cap al 1884, on també decorà interiors. És conegut pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats realistes.
Conreà la pintura anecdòtica d'una grandiloqüència sensiblera (Pàtria, Fides et Amor), però és més apreciat pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats, d'un digne realisme en la línia del seu mestre (L'esposa de l'artista, Museu Nacional d'Art de Catalunya).
Va concórrer assíduament a exposicions i certàmens, es presentà en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1881 i en les exposicions celebrades pel Circulo de Bellas Artes de Madrid el 1880 i 1882.[4] Va obtenir diferents distincions per la seva obra: tercera medalla a l'Exposició Nacional de 1887, una segona medalla a l'edició de 1892 per l'obra ¡Regreso!. També fou guardonat a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888

Pintors Catalans (Joan Brull i Vinyoles)

Barcelona, 25 de gener de 1863 - 3 de febrer de 1912. Fou un pintor català de finals del segle XIX, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer.
Fou fill de Ramon Brull i Rosa, fabricant, segons el registre del naixement de Joan Brull, i de Teresa Viñolas i Molas. Va cursar estudis a l'Escola de la Llotja i a París i va treballar com a crític d'art a la revista Joventut. Es va relacionar amb diversos grups intel·lectuals de l'època, com el dels Quatre Gats, o el Cercle Artístic. També va fer amistat amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol. L'any 1896 va rebre la primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona gràcies a la seva obra ''Ensomni''.
L'any 2009 la Fundació Caixa Girona li dedicà una exposició retrospectiva al seu centre Fontana d'Or, on es van poder veure més de 40 obres de l'autor. Únicament se li han dedicat 3 exposicions monogràfiques a Catalunya, aquesta i dues més el 1924 i el 1959

Pintors Catalans (Joan Batlle i Amell)

Sitges, 1855 - Sitges, 1927. Fou un pintor català, membre de l'Escola luminista de Sitges. Cap al 1880 es va integrar a l'Escola luminista de Sitges, en contacte amb altres artistes com Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Roig i Soler. Oposats en certa forma a l'Escola d'Olot, els pintors de la qual tractaven el paisatge de l'interior de Catalunya amb una llum més suau i tamisada, els artistes sitgetans es van decantar per la càlida i vibrant llum mediterrània i pels efectes atmosfèrics de la costa del Garraf. Hereus en bona part de Marià Fortuny, els membres d'aquesta escola buscaven reflectir amb fidelitat els efectes lluminosos del paisatge circumdant, en composicions harmonioses que combinaven verisme i certa visió poètica i idealitzada de la naturalesa, amb un subtil cromatisme i una pinzellada fluïda que a vegades va ser qualificada d'impressionista.
Deixeble en bona part de Roig i Soler, es va centrar com aquest en la pintura de paisatge i la marina, amb un estil semblant al del seu mestre, al que no obstant això no va aconseguir igualar en qualitat de dibuix, perspectiva i cromatisme. Va participar en l'Exposició Regional de Vilanova de 1882, en la qual per primera vegada es va considerar al grup com una escola pictòrica.
El 1892 va participar en la Primera Exposició Modernista, que es va celebrar a Sitges, amb els quadres Marina, Campanar del meu poble, Terrisseria i Carrer de Sant Joan. Aquesta data va marcar la fi de l'etapa més pròpiament luminista d'aquesta escola, ja que l'auge de l'incipient modernisme va comportar la gradual dissolució del grup, que es va plasmar a més en la marxa de Roig i Soler de Sitges per establir-se a Barcelona. Amb posterioritat la majoria d'aquests artistes va evolucionar de forma diversa. Batlle va continuar en bona part amb l'estil luminista, encara que d'una manera més personal i heterogènia. El 30 de juny del 1893 va signar al costat d'altres artistes com a testimoni per a l'adquisició de la finca Cau Ferrat, destinada posteriorment a museu de Santiago Rusiñol i el modernisme català. Va participar en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1894 amb l'obra Un racó de camp i de 1898 amb Camí de les Forques.

Pintors Catalans (Antoni Castelucho Vendrell)

Barcelona, 1835 - París, 1910. Fou pare d'una família d'artistes i marxants. Dibuixant i gravador obrí una acadèmia de dibuix i pintura a Barcelona el 1895. L'any següent, el 1896, publicà juntament amb el seu fill Claudi Castelucho Diana (Barcelona, 1870 - París, 1927) un important tractat de perspectiva teatral.
Un altre fill seu, Emili Castelucho Diana (Barcelona 1879 - París 1939) i la seva néta Rosa-Antonieta Castelucho Camell (París, 1903 - Reus 1987) també foren artistes d'aquesta dinastia creada pel mateix Antoni Castelucho.