Muntanyes de Catalunya (Turó del Samont)

O del Samon és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El seu nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona), erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud.

Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon. Entre el turó del Samont i el turó de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.

Muntanyes de Catalunya (Cabrera)

És una muntanya de 1.308 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de l'Esquirol, a la comarca d'Osona. Molt a prop del cim s'hi troba el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, així com les ruïnes del desaparegut castell de Cabrera.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 295093001).

Muntanyes de Catalunya (Turó de Morou)

És una muntanya de 1.304 metres que es troba entre els municipis de Riells i Viabrea a la Selva i de Fogars de Montclús i Gualba al Vallès Oriental.
Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l’Home, les Agudes, el turó de Morou, la serralada de Marina i la depressió vallesana.
L’especial duresa del granit d’aquesta zona fa dels empedrats un bon lloc per observar la seqüència de formació del sòl, des de l’esquerdat de la roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva disgregació en forma sauló

Muntanyes de Catalunya (Sui)

És una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Ribera Salada)

És un riu del Solsonès, afluent per l'esquerra del Segre. Té una longitud d'uns 40 km (56,5 km sumant-hi el Riu Fred), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera.
Aquest corrent d'aigua rep el seu nom a partir d'Aigüesjuntes. Des d'aquí agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop. Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l'esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Des d'Aigüesjuntes fins al Pla del Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l'esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol, la seva riba esquerra banya la falda de l'obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s'hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l'Alt Urgell rep, per l'esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d'Ogern on rep les aigües d'El Baell. Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d'Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l'esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d'altitud i després d'uns 21 km de recorregut des d'Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple. En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d'aquest pantà 1,5 kma abans de l'antiga confluència a 440 m d'altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l'obtenció de sal.
En molts documents antics aquest riu és anomenat riu d'Altès

Rius de Catalunya (Ribera d'Er)

És un riu de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que neix i discorre quasi del tot íntegrament en el terme d'Er. Només en el seu curs més baix i septentrional en surt, i, travessant el termes de Sallagosa i Llívia s'adreça a l'extrem sud-est d'aquesta darrera vila per tal d'afluir en el Segre. Neix en el vessant sud-occidental del Pic Petit de Segre, al sud del Puigmal de Llo, des d'on davalla cap al sud-oest, passa pel costat nord-oest d'on hi ha la Font de la Ribera d'Er, arriba a la partida d'Aiguaneix, on hi ha més fonts naturals. Al cap de poc, la vall i el curs d'aigua giren, quasi en angle recte, cap al nord-oest i passa per altres fonts naturals. Al cap d'una mica arriba al costat de llevant de la carretera D - 89 i de la zona de les Planes, on hi ha el Refugi Pastoral de les Planes, que queda a llevant de la Ribera d'Er, i el primer telecadira de l'Estació Er - Puigmal. També en aquest lloc hi aflueix per la dreta el Rec de Coma Dolça. El riu continua cap al nord-oest, deixant a ponent el Bosc Comunal d'Er, després el lloc de Cotzé, on hi ha un altre telecadira de la mateixa estació, en un tram paral·lel a la carretera esmentada, que va guanyant alçada respecte del riu.

En la part final de la vall tancada per muntanyes altes, la Ribera d'Er passa per les Fontanilles, on rep per la dreta de primer el Rec de Font Freda i poc després el de Rigat Maià. Entre aquests dos torrents, a la llera de la Ribera d'Er, es troba la font captada, d'on surt cap al nord-est el Canal de les Planes, que davalla de la cota 1.800 i va baixant suaument cap a la Serra de Sant Joan, on hi ha uns dipòsits d'aigua. Tot seguit, la Ribera d'Er arriba a Fontanet i Vallosca, on la vall s'obre notablement, mentre arriba a la part més plana del terme.

Així, la Ribera d'Er arriba a les envistes del poble d'Er, que queda al costat dret del riu, nord, i el ressegueix tot de sud-est a nord-oest. Al nord-oest del terme comunal, la Ribera abandona la comuna que li dóna nom a l'alçada de l'Àrea de Repòs de la Ribereta, i penetra en la veïna comuna de Sallagosa en travessar la carretera N - 116.

Rius de Catalunya (Barranquet de Remordí)

És un barranc que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en Lleida.
És afluent per la dreta de la Noguera de Tor. Té el naixement a 2.483 metres, a peus dels Espadats de Comalestorres. El seu curs discorre cap a l'est, en un primer tram, i al sud-est després; fins a desaiguar a la Noguera de Tor, a 1.674 metres d'altitud, uns 200 metres per sota de la Presa de Cavallers.