
El seu nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona), erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud.
Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon. Entre el turó del Samont i el turó de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.